David Boronat: "Hem pensat que protegint el treballador protegim l'economia, i és a l'inrevés"

BarcelonaViatjar per negocis -per obrir delegacions de Multiplica, la seva consultora tecnològica- ha donat a David Boronat (Tarragona, 1974) una visió global del món que li serveix tant per defensar la independència de Catalunya com per veure amb optimisme el futur del país. És coautor, amb Salvador Garcia Ruiz (conseller delegat de l'ARA), del llibre Catalunya last call , on aporten propostes "per fer tornar a enlairar el país".

En quin punt de la crisi som?

Psicològicament, bastant malament. Les forces que ens queden són molt residuals. I probablement aquest és el tema més clau ara mateix. Jo tinc la sort que vinc de fora i no estic contaminat de l'estat d'ànim. I sóc capaç de comparar amb altres països.

Defensa la mobilitat laboral?

És una de les coses més positives que li pot passar al país. Perquè és molt probable que els que marxen tornin i aportin coses molt positives.

En el llibre dediquen molt poques pàgines a mirar al passat.

És un punt de vista vital. Què m'importa qui en té la culpa? El que toca és preguntar-nos què hi podem fer.

I quins problemes tenim?

Hem creat un sector públic tan gran que la societat s'ha adormit. Ara tot és un dret, i això és un problema. Una de les coses que estan fent créixer molts països és que hi ha ganes de progressar. Aquí tot són incerteses. L'omnipresència del sector públic és un problema. Un altre és que Catalunya destaca en recerca, però desconnectada del món de l'empresa...

¿Aplicaria més lògiques empresarials a la gestió pública?

Absolutament. En tots els aspectes. Des que els directors d'escola tinguin molta autonomia per escollir professors fins a fer enquestes de satisfacció. Fins i tot a nivell retributiu ens hem equivocat.

Creu que s'han d'abaixar sous?

No és gens agradable guanyar competitivitat així. Però ho fan així o en valor afegit. I si no ets molt innovador no et queda altra opció que ser barat. L'empresari intenta sobreviure amb les regles del mercat, que ja són molt injustes: la falta de flexibilitat és negativa. Ens hem pensat que protegint el treballador protegíem l'economia, i és a l'inrevés. Com més flexible és el mercat, la gent no s'acomoda... A més, serà més dinàmic. Hi haurà més oportunitats.

Cal abaixar impostos?

Cal abaixar sobretot les cotitzacions a la Seguretat Social encara que sigui temporalment, perquè l'empresari pugui redimensionar equips.

Al llibre lamenten que els empresaris tinguin mala imatge.

Em sembla molt injust el tractament que en general se'ls ha fet. Hem de fer que sigui guai ser empresari. Amb la crisi, als emprenedors se'ls valora gairebé per suïcides. O sigui que alguna cosa està canviant.

També aposten per usar la marca Barcelona i no Catalunya.

El més increïble és que la marca Barcelona és la bomba tot i no tenir estat. Hem tingut la sort dels Jocs Olímpics, del futbol, de la cuina. Som catalans, però no creem una marca nova. Jo sóc de Tarragona i quan vaig pel món dic que sóc de Barcelona, que és el que la gent reconeix. La marca té un posicionament interessant, però hi hem d'injectar el valor de lloc on fer negocis. I tenim la sort de tenir el Mobile World Congress, que l'hauríem d'utilitzar.

Quins seran els sectors del futur?

Jo crec molt en el sector industrial amb una capa d'innovació del producte a nivell de presentació. Tenim un posicionament a Barcelona que ens fa molt atractius per vendre un plus de disseny. És molt fàcil dir que el sector tecnològic, però és poc intensiu en llocs de treball. No podem obviar el sector serveis, més sofisticat i sense donar l'esquena al turisme.

Hi ha motius per a l'optimisme?

Esclar! De què serveix no ser-ho?

I com s'aixeca la moral d'un país?

Amb converses com aquesta. Fent cafès amb amics i dient-los: "No m'expliqueu més penes". Les persones funcionem per contagi i l'optimisme es contagia. Ens hem d'animar entre tots.

"Per sobreviure en el món globalitzat necessitem un estat propi"

1. A Catalunya li cal un estat propi per prosperar?

2. El debat independentista espanta els inversors estrangers?

1. Absolutament. Per dos motius: perquè tu decideixes les polítiques que et convenen i perquè vivim en un món dramàticament global. I per sobreviure en aquest món necessites aixecar el braç i dir molt alt: "Sóc Barcelona". Ser molt egoista. I si això està supeditat a una realitat més àmplia es potencia Madrid. I jo ho entenc. Però juga en perjudici nostre. Qui diu que la independència va en contra de la globalització s'equivoca. És al contrari. Al món estem competint. I si tu no aixeques el braç perquè no tens visibilitat no ets a la ment de les empreses.

2. És cert que per a una empresa que ha de decidir on posa la seu, un moment de transició eternitzada pot tenir un efecte negatiu. Per això ho hem de fer ràpid i bé. Però Barcelona aporta molts atractius: talent, ubicació... Si fos un pol a escala internacional i no haguéssim de passar per Madrid per viatjar a Amèrica, per exemple, seria més fàcil.