La demanda de llicències d'obra es va triplicar per evitar la norma de Colau de destinar el 30% a pisos socials

La caiguda de l'edificació anticipa una frenada econòmica, alerta el Col·legi d'Arquitectes

La norma aprovada per l'Ajuntament de Barcelona, que presideix Ada Colau, de reservar un 30% de les noves promocions o grans rehabilitacions a pisos socials va fer multiplicar per tres les peticions de llicències d'obra durant el segon semestre de l'any passat, segons les dades del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

La norma es va anunciar al juny, però no va entrar en vigor fins al novembre. Durant aquest període molts promotors van accelerar els tràmits de la petició de llicència d'obra per esquivar aquesta obligació de reservar el 30% de la promoció a habitatge social.

Així, segons el Col·legi d'Arquitectes, dels 30 projectes que habitualment entren en un trimestre per demanar la llicència es va passar a 90, el triple del que és habitual, i d'uns 400 pisos previstos a 1.390 en total.

Segons la degana del Col·legi, Assumpció Puig, aquest creixement durant el segon semestre del 2018 "no vol dir que s'acabin fent més projectes, sinó que es van anticipar els tràmits" per esquivar la nova norma d'habitatge social.

Puig, al contrari, ha alertat de l'alentiment de la construcció d'habitatges a la ciutat de Barcelona. A totes les demarcacions del Col·legi el nombre i la superfície de visats per a nous habitatges va créixer el 2018 excepte a la ciutat de Barcelona, on es va produir un descens, del 2,3%, i només es van visar projectes per a 2.035 habitatges.

Contrasta la caiguda de Barcelona ciutat amb les dades de la resta de la província, on el nombre de visats per a habitatges va créixer un 27,8%, amb 9.025 pisos projectats, per l'impuls sobretot dels municipis de l'àrea metropolitana.

En el conjunt del 2018 es van visar projectes a Catalunya per a 14.515 habitatges nous, amb un creixement del 29% respecte a l'any anterior. No obstant això, la xifra queda lluny dels 26.300 nous habitatges que necessita Catalunya per al període 2020-2024 segons l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i, en aquest sentit, la degana dels arquitectes ha demanat un Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, tal com s'ha fet per a altres sectors, com el Pacte Nacional per a la Indústria o el Pacte Nacional per a la Transició Energètica.

Puig s'ha queixat de les baixes xifres de rehabilitació i ha advertit que el 80% de les construccions catalanes són d'abans dels any 70 del segle passat, cosa que fa que els edificis no s'adaptin als nous requisits de sostenibilitat i estalvi energètic. De fet, el 2018 la superfície de projectes visats a tot Catalunya –incloent-hi habitatge i altres tipus d'edificació no residencial– ha crescut un 15%, però la superfície visada per a projectes de rehabilitació va baixar per primer cop des del 2013, un 3%, i només és un 27% de la superfície total.

Frenada econòmica

La degana dels arquitectes també ha alertat que les dades de projectes i superfície visada del 2018 anticipen una frenada de l'activitat econòmica. "Les dades indiquen que no hi haurà un augment de l'activitat productiva", ha indicat Puig.

Segons la degana, dels projectes visats que s'acaben convertint en un futur en llocs de treball només van créixer els d'hostaleria, però van caure el referents a la indústria, el comerç i les oficines. Així, en indústria es va passar de 308.071 metres quadrats el 2017 a 251.860 metres quadrats el 2018; en comerç de 260.389 a 155.328; i en oficines de 134.446 a 104.248.

Més continguts de