ENERGIA

On van els diners del rebut de la llum

El consum suposa menys d’un terç de la factura: la resta són impostos i costos regulats

La pujada del preu de l’electricitat al mercat majorista l’última setmana ha disparat totes les alertes, fins al punt que el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, va anunciar mesures d’urgència i la Fiscalia del Tribunal Suprem va obrir diligències per investigar si ha passat alguna cosa irregular. Aquesta setmana Nadal ha admès que, en la situació actual, el rebut s’encarirà uns 100 euros a l’any (8,3 euros al mes) malgrat que l’augment fins ara aquest any ha sigut del 50% i que el preu dels últims dies ha pràcticament duplicat la mitjana de l’any passat. És a dir, el preu ha pujat més del que ho podria fer el rebut. Per què? Doncs perquè el preu de l’electricitat només afecta un terç del rebut, mentre que la resta són impostos i costos regulats.

A qui afecta la pujada?

L’escalada de preus colpeja dotze milions de llars

La pujada dels últims dies afecta directament els clients acollits al mercat regulat, que, tot i ser 12 milions de llars, en realitat només són la meitat del total. Les que tenen contractada la llum en el mercat lliure no notaran directament l’encariment, ja que el preu depèn de la tarifa i les condicions que tinguin contractades amb el seu comercialitzador, que pot no traslladar directament els preus majoristes.

I entre els que tenen tarifa regulada -preu voluntari al petit consumidor (PVPC)- també hi ha diferències, en funció de si es té discriminació horària i, sobretot, si el comptador és intel·ligent amb telelectura. En aquest últim cas, per exemple, un client que hagi consumit molt els últims dies a les vuit del vespre, quan es produïen els pics de preus més alts, acabarà pagant molt.

Quin és el cost elèctric?

Menys d’un 30% de la factura depèn directament de nosaltres

El cost de l’electricitat, que suposa menys d’un terç del total del rebut, es reparteix en dos conceptes: el consum que fem a casa i la potència que tenim contractada. La potència s’ha de pagar cada mes, independentment de si es consumeix o no. Rebaixar la potència contractada pot, per tant, abaratir el rebut. Aquests conceptes suposen aproximadament el 30% de la factura. Amb tot, el seu pes varia perquè depèn del consum que s’hagi fet i de l’evolució que hagin tingut els preus majoristes. Dins d’aquest apartat també s’inclou el marge de comercialització, per remunerar les comercialitzadores elèctriques del mercat regulat.

A més de la potència i el consum, el client també ha de pagar del comptador. Pot ser en propietat o de lloguer. Tot i suposar una part mínima del rebut (0,9%), ha augmentat amb l’adopció dels denominats comptadors intel·ligents.

Quin és el cost regulat?

Al rebut s’hi acumulen peatges, primes, dèficit i altres conceptes

Els costos regulats suposen gairebé la meitat del rebut. Sota aquest epígraf hi ha els peatges d’accés, transport i distribució de l’electricitat, però també altres conceptes que no tenen a veure amb el que suposa fer arribar la llum a les llars o amb el consum elèctric. Per exemple, aquí s’hi inclouen les primes a les renovables, a la cogeneració i als residus (que persisteixen malgrat les retallades). També hi ha la reserva de capacitat (que és la remuneració als cicles combinats de gas perquè estiguin llestos per generar electricitat en cas que sigui necessari) i la interrompibilitat (una remuneració a grans indústries consumidores, que accepten patir talls de llum si cal perquè no afectin les llars, a canvi d’uns diners que se subhasten cada any). Dins dels costos regulats també hi ha el pagament del dèficit de tarifa, un deute de 27.000 milions generat durant anys pel sistema, que es va titularitzar, i que ara s’ha d’anar amortitzant.

Aquí també s’inclouen les subvencions dels sistemes elèctrics de les illes, que tenen un sobrecost que es repercuteix en tots els consumidors del sistema peninsular.

Una tributació especial

L’IVA més alt i un impost específic que grava el consum

L’electricitat està gravada amb el tipus general de l’IVA, un 21%. Però, a més d’aquest impost, en té un altre: l’impost especial elèctric. Aquest tribut, creat per l’Estat, no s’aplica sobre tot el rebut, sinó sobre la part de la potència contractada i el que se’n diu terme d’energia, és a dir, el consum.

La fiscalitat i els costos regulats es van disparar durant la crisi i van fer que la llum a Espanya entre el 2008 i el 2014 pugés el doble que la mitjana europea, segons un estudi de David Robinson, investigador de l’Oxford Institute for Energy Studies (un important think tank del sector energètic).

Mercat lliure o regulat?

Quan el preu és baix, compensa estar al mercat regulat

L’últim informe de Competència indicava que, quan hi ha preus baixos com els del primer semestre de l’any passat, compensa el mercat regulat. Però, si són alts com ara, pot ser millor el mercat lliure.

Més continguts de