La caiguda en desgràcia de l'home que havia de "salvar el món"

BarcelonaLa revista Time del 15 de febrer del 1999 mostrava en portada tres homes amb posat condescendent i el titular "El comitè per salvar el món". Al mig, Alan Greenspan, aleshores totpoderós president de la Reserva Federal (la Fed, el banc central nord-americà), apareixia envoltat pel secretari del Tresor dels Estats Units, Robert Rubin, i el seu número dos, Lawrence "Larry" Summers. La revista va destacar el paper dels tres economistes per gestionar les recents crisis financeres a Mèxic, el sud-est asiàtic i Rússia.

Aquella portada va ser un trampolí per a Summers, el menys conegut dels tres. El juliol d'aquell 1999 va substituir Rubin al capdavant del Tresor (equivalent al ministeri d'Economia) i durant molts anys va ser un dels economistes més respectats dels EUA, on va sobresortir com un dels artífexs del gir neoliberal del Partit Demòcrata: va ser un ferm defensor de la desregulació financera, el lliure comerç i les retallades d'impostos, i de la despesa pública.

Un quart de segle després d'aparèixer a Time, però, la reputació de Summers estava sota mínims i es va ensorrar del tot el mes passat quan va haver de plegar de tots els càrrecs que encara ocupava als 70 anys en sortir a la llum pública la seva estreta vinculació amb el financer i pederasta Jeffrey Epstein. És l'estocada final a una carrera que, gràcies als seus contactes amb les esferes del poder, fins fa poc s'havia mantingut immune a errors i escàndols.

Nascut per formar part de l'elit

Summers estava cridat a ser economista des que va néixer a Connecticut el 1954, fill d'un matrimoni jueu de professors de la Universitat de Pensilvània i nebot de dos Nobels d'economia, Kenneth Arrow i Paul Samuelson. Amb 16 anys va anar al Massachusetts Institute of Technology (MIT) a estudiar física, però es va llicenciar en economia. Va obtenir el doctorat a Harvard el 1982, on va ser un dels professors més joves abans de ser economista en cap del Banc Mundial.

Va fer el salt al govern amb l'administració de Bill Clinton. La seva etapa com a mà dreta de Rubin i com a secretari del Tresor va estar marcada pel fort creixement de l'economia i del sector financer. Al cap i a la fi, ell va ser un dels responsables de l'eliminació de la llei Glass-Steagal –la norma que separava la banca d'inversió de la comercial–, fet que va ser, segons la majoria d'experts, el que va permetre als grans bancs nord-americans apostar fort per la bombolla immobiliària i les hipoteques subprime.

En aquest aspecte, el punt més fosc de la seva gestió segurament va ser la seva topada amb Brooksley Born, presidenta de la CFTC, un dels ens reguladors del sector financer als EUA. El 1999 Born va demanar que l'administració controlés els complicats productes financers amb què els bancs empaquetaven hipoteques barates valorades en milers de milions de dòlars. Aquests productes van ser els que, quan va esclatar la bombolla als EUA el 2008, van provocar la crisi econòmica global més gran des de la Gran Depressió.

Summers i Greenspan van convèncer el Congrés que prohibís a la CFTC regular de cap manera els derivats. Born va dimitir. Summers, en canvi, va deixar el govern el 2000 per presidir Harvard. Allà va generar un escàndol públic quan va defensar en una conferència que els homes tenen més èxit que les dones en carreres científiques per raons biològiques. Però ni el masclisme ni la desregulació bancària van ser obstacle perquè el 2009, en plena crisi financera, Barack Obama el fes director del Consell Econòmic Nacional que assessora el president dels EUA.

Malgrat les simpaties i ofertes de feina d'empresaris i polítics, la responsabilitat per la crisi va deixar tocada la reputació de Summers, que va passar a ser blanc de crítiques de l'esquerra i de l'ala populista del Partit Republicà. Obama, un demòcrata centrista, va intentar fer-lo president de la Fed, però ell mateix es va retirar al veure que no rebria el suport del Congrés per l'oposició dels senadors més progressistes, que consideraven intolerable posar al capdavant del banc central un dels creadors de la laxa regulació que havia portat el col·lapse de la banca. Igualment, quan el 2020 Joe Biden va guanyar les eleccions i es van disparar els rumors que tindria un nou càrrec al govern, Summers també es va autodescartar davant les crítiques.

Potser per això durant quasi una dècada es va dedicar a atacar la Fed i els governs nord-americans pel que considerava un excés de despesa i a augurar una hecatombe als mercats de deute. Les previsions no es van complir, però li van valer burles d'economistes d'esquerres, com el premi Nobel Paul Krugman.

Amistat amb Epstein

Ara bé, el que ha acabat d'apartar Summers de l'esfera pública no ha sigut la seva gestió ni les seves idees, sinó la seva relació amb Jeffrey Epstein, l'empresari condemnat el 2005 per un cas de pederàstia. El 2019 va esclatar l'anomenat cas Epstein quan l'empresari va ser detingut per gestionar una extensa xarxa de prostitució infantil que haurien utilitzat tota mena de famosos, polítics i milionaris. Epstein es va suïcidar a la presó, segons la policia, però la seva mort ha despertat tota mena de teories conspiratives.

Mentre Summers n'era president, Harvard va cedir una oficina al reconegut pederasta quan aquest va donar 25 milions de dòlars a la universitat. Els documents judicials mostren que Summers hauria viatjat almenys quatre vegades amb l'avió privat de l'empresari i el dia abans de la seva detenció, Summers li va enviar un email demanant-li consell per seduir una "deixebla" amb qui volia iniciar una relació extramatrimonial.

El correu podria deixar en una posició complicada el matrimoni de Summers amb la poeta i acadèmica Elisa New, però ella també està esquitxada per l'escàndol. El 2017 Epstein va prometre donar mig milió de dòlars a un programa de la televisió pública que presentava New i, en un email a l'empresari un any més tard, la poeta li deia que rellegiria Lolita, de Vladímir Nabókov, una novel·la en la qual el protagonista abusa sexualment de la seva fillastra de 12 anys i que Epstein assegurava que sempre guardava a la tauleta de nit. Per acabar-ho d'adobar, Summers i New van passar part de la seva lluna de mel a l'illa privada del financer al Carib mesos abans que fos arrestat el 2005.

L'escàndol Epstein ha obligat Summers a dimitir de les seves posicions a Harvard, la Universitat Yale i al think tank Brookings, així com del consell d'administració del gegant de la intel·ligència artificial OpenAI. En una carta va expressar penediment per la seva "relació" amb l'empresari pederasta. De la resta d'escàndols i errades, ni una paraula.