Els economistes catalans dubten de la gestió de l'Estat dels fons de recuperació de la UE

El degà del Col·legi demana transparència al 'búnquer' de la Moncloa

Els economistes catalans valoren positivament els fons europeus per a la recuperació econòmica després de la pandèmia, però dubten del model de gestió d'aquests diners que proposa el govern espanyol per la falta de transparència i la centralització a la Moncloa.

L'última enquesta feta als col·legiats dona un aprovat (5,71) als mecanismes europeus, però suspenen la transparència, l'eficiència, l'objectivitat i la transversalitat de la seva distribució per part del govern espanyol.

El degà del Col·legi d'Economistes, Anton Gasol, ha expressat els seus dubtes sobre el sistema que utilitzarà el govern espanyol per aplicar aquests fons. "L'administració catalana està escoltant" la societat sobre com s'ha de fer i quins projectes se n'han de beneficiar, però a nivell espanyol, ha dit, la Moncloa "és una mica un búnquer" que decidirà. En aquest sentit, ha criticat que el govern espanyol sigui qui seleccioni els projectes que s'enviaran a Brussel·les. "Hi haurà prou transparència?", s'ha preguntat Gasol.

Anton Gasol ha explicat que el govern espanyol està preparant un real decret per gestionar aquests fons, però que "l'experiència" ens diu que no som capaços "d'aprofitar tot el potencial", i ha indicat que Espanya només ha obtingut el 35% dels fons Feder als quals podia optar els set últims anys.

El responsable tècnic de l'enquesta sobre la situació econòmica del Col·legi, Xavier Segura, ha assegurat que "és legítim tenir dubtes" i ha incidit en el fet que "tots els indicis fan pensar que serà un criteri molt centralista" el que s'aplicarà per a la gestió dels fons europeus. " Ens podem trobar que no faltin diners, sinó prou projectes i mecanismes de gestió", ha dit.

Anton Gasol també ha criticat que amb les regles de deute i de despesa suspeses, els pressupostos espanyols podrien ser encara més expansius per superar la crisi, i ha demanat un fons de rescat per a pimes d'entre 30.000 i 40.000 milions, com el de la SEPI per a les grans empreses. A més, ha indicat que s'haurien de suprimir totes les obligacions de pagaments de les empreses tancades per ordre de les autoritats durant la pandèmia, incloent-hi lloguers, la part fixa dels subministraments i els impostos i taxes.

Confiança a la baixa

L'enquesta valora la confiança dels economistes en la situació econòmica. L'índex cau radicalment respecte al d'abans de la pandèmia i passa del 5,44 al 3,54 per a l’economia catalana i del 5,21 al 3,37 per a l’economia espanyola. Tot i que la valoració de la situació de l'economia espanyola es manté per sota de la de la catalana, la valoració sobre l’economia espanyola és ara 4 centèsimes superior a l'obtinguda a la primavera i la de l'economia catalana 8 centèsimes inferior. Com és lògic, el 96,2% dels economistes enquestats consideren que l’economia catalana està pitjor ara que fa un any per l'impacte del covid-19.

A més, l'enquesta fa palesa la falta de confiança en les autoritats. La situació política passa a ser la tercera preocupació, per darrere de la pandèmia i l'atur, i els enquestats suspenen la gestió de totes les administracions (locals, autonòmiques, estatals i europees), malgrat que la UE millora de nota i s'acosta, amb un 4,6, a l'aprovat.

Salari mínim i cotitzacions

El degà dels economistes s'ha referit també al debat sobre si cal apujar el salari mínim interprofessional. Anton Gasol s'hi ha mostrat a favor, però amb matisos. Segons ha dit, aquesta pujada ha d'anar acompanyada d'una millor formació dels joves, per guanyar productivitat. I, a més, ha indicat que el salari mínim no hauria de ser igual en totes les comunitats perquè el cost de la vida tampoc ho és.

Respecte a allargar els anys de cotització fins als 35 per calcular la pensió, tal com va proposar el ministre de Seguretat Social, Jose Luis Escrivá, Gasol considera que seria positiu perquè permetrien una millor adequació de les pensions als salaris reals, malgrat que ha indicat que hi hauria d'haver mesures correctores en cas d'inflacions altes perquè "es podria devaluar el valor de les pensions".