Un grup d'economistes defensen que Catalunya podria gastar 9.000 M€ més amb el tracte fiscal d'Euskadi

BarcelonaRevertir les retallades en educació i sanitat, incrementar la capacitat de la xarxa de Rodalies o augmentar la plantilla de treballadors dels serveis socials. L'estat del benestar a Catalunya encara conviu amb una llarga llista d'inversions pendents destinades a reduir les desigualtats i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Però per al col·lectiu Economistes pel Benestar aquesta llista es podria escurçar si el Principat rebés de l'Estat el mateix tracte fiscal que altres comunitats autònomes com el País Basc. En un estudi publicat aquest dimarts, els acadèmics Albert Carreras, Joan B. Casas, Júlia Montserrat, Daniel Quer, Francesc Raventós i Josep Reyner conclouen que en aquest supòsit Catalunya podria dedicar 9.107 milions d'euros més a reforçar àmbits com l'educació, la sanitat, els serveis socials o les infraestructures ferroviàries.

Aquesta xifra, expliquen els economistes, suposaria incrementar els recursos del Govern provinents del model de finançament en un 36% i que l'Estat executés les inversions pendents a la xarxa de Rodalies. D'aquesta manera, calculen que es podrien destinar 1.200 euros més per habitant, malgrat que els recursos públics per ciutadà de què disposa el País Basc seguirien sent un 37% superiors als de Catalunya.

El col·lectiu Economistes pel Benestar és molt clar sobre un dels principals causants d'aquesta diferència: el dèficit fiscal amb l'Estat. Els experts recorden que entre el que Catalunya aporta a l'Estat en impostos i la despesa que fa el govern espanyol en aquest territori hi ha una diferència de 16.000 milions d'euros. Aquests recursos addicionals només serien una part del dèficit fiscal que encara es mantindria amb el govern central. "A excepció de les Illes Balears, no hi ha cap altra comunitat que contribueixi a les despeses generals de l’Estat i faci un esforç redistributiu tan gran cap a la resta", indica el document dels economistes.

Consideren que aquest greuge s'explica per tres factors. D'una banda, l'actual model de finançament autonòmic, amb el qual Catalunya, malgrat que és la tercera en aportació de recursos per habitant, acaba sent la desena comunitat en recursos disponibles un cop feta la redistribució. De l'altra, també ho atribueixen al baix nivell d'inversió de l'Estat al Principat. I, finalment, al model centralista que beneficia la "hipercapitalitat" de Madrid.

Què es podria fer amb més recursos?

La hipòtesi del col·lectiu d'economistes és que un canvi de plantejament en la relació fiscal entre Catalunya i l'Estat permetria al Govern tenir més marge per protegir els serveis públics, sobretot en un moment com la crisi actual, en què els acadèmics recepten incrementar la despesa. Per exemple, pel que fa a la salut, l'estudi destaca que amb la sobirania fiscal del País Basc Catalunya podria ingressar 2.300 milions d'euros més a l'any al seu sistema sanitari. Així i tot, encara estaria 2.700 milions per sota del nivell dels països més avançats de la Unió Europea.

En el cas de l'educació, l'informe apunta que si el repartiment del finançament educatiu de l'Estat es fes en funció de la capacitat fiscal de les comunitats autònomes, Catalunya podria gastar 2.643 milions d'euros més dels actuals. I pel que fa els serveis socials, equiparar el tracte fiscal al del País Basc implicaria poder incrementar en 2.400 milions aquesta partida del pressupost de la Generalitat.