Economia 23/11/2020

Els economistes rebutgen el límit al preu del lloguer i aposten per les subvencions directes

El Consell d'Economistes denuncia la caiguda de la dotació pressupostària des del 2010

Xavier Grau Del Cerro
3 min
El  lloguer ha passat de representar el 15% del total del mercat residencial l’any 2011 al 23,5% el 2015, segons un estudi de Fotocasa.

BarcelonaEls economistes espanyols consideren que limitar el preu del lloguer, com fa la nova llei catalana, no és la solució per al problema de l'accés a l'habitatge, segons un document del Consell General d'Economistes d'Espanya, difós després d'una trobada aquest dilluns per abordar la problemàtica.

A la jornada hi han participat el president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Joan Ràfols, i el catedràtic d'economia de la Pompeu Fabra, José García Montalvo, que han apostat per les subvencions directes a les famílies com una de les mesures per facilitar l'accés a l'habitatge.

Segons el Consell General d'Economistes, posar un sostre a les rendes de lloguer redueix l'oferta. En aquest sentit, en el document s'indica que a Berlín des que es va posar en marxa el control de rendes l'oferta ha disminuït un 25%, ja que molt habitatge de lloguer ha passat al mercat de compravenda. També s'assegura que a Catalunya s'han paralitzat els nous projectes d'inversió per al lloguer i els petits propietaris estan retirant del mercat del lloguer els seus pisos.

"No cal anar al control de rendes com una política màgica i sense cap cost pressupostari", ha assegurat García Montalvo, per a qui hi ha tot un arsenal de mesures que poden ser eficaces per evitar els lloguers desmesurats "si s'està disposat a posar-les als pressupostos". Tant García Montalvo com Ràfols han destacat que el control de les rendes és una mesura gratuïta per a les administracions.

En aquest sentit, el Consell d'Economistes indica que a Espanya, segons les dades del govern, la dotació pressupostària per a polítiques d'habitatge ha baixat. Així, entre el 2006 i el 2010 el pressupost d'habitatge superava els 1.000 milions d'euros –el 2009 es va arribar fins a 1.600 milions–, però des de llavors va anar baixant i a partir del 2017 es va situar en menys de 500 milions anuals.

Segons el Consell d'Economistes, per a l'any que ve estan previstos 2.253 milions, un 368% més que aquest any, gràcies als fons de recuperació europea. Però sense els fons europeus serien només 602 milions. De fet, els economistes destaquen que l'habitatge és només un 0,1% del total dels pressupostos, o un 0,5% si es tenen en compte els fons europeus.

Parc d'habitatge social

Durant la trobada, Ràfols i García Montalvo han apostat per la creació d'un parc d'habitatge de lloguer social suficient com a principal mesura. Però com que un parc així no es pot crear d'un dia per l'altre, aquests experts aposten per subvencions directes a les famílies que han de dedicar una part massa important dels seus ingressos a pagar el lloguer.

Una mesura d'aquest tipus, ha indicat García Montalvo, "pot graduar-se molt bé", "legalment és més senzilla que limitar les rendes" i és "econòmicament més eficient".

Ràfols ha recordat que a París, amb un preu del lloguer de 25 euros el metre quadrat al mes de mitjana, la gent pot pagar perquè els pisos són més petits, de 50 metres quadrats de mitjana, quan aquí són de 70 metres, i perquè hi ha un sistema de subvencions del qual es beneficien 6 milions de persones a tot França. I ha recordat que les polítiques d'ajuda a Alemanya són de 223 euros per habitant a l'any, a França de 277 euros, al Regne Unit de 435 euros i a Espanya tot just assoleixen els 26 euros.

stats