Gairebé la meitat dels joves espanyols d'entre 25 i 34 anys viuen a casa els pares
És el sisè país de la UE amb la taxa més elevada, molt per sobre del 30% de mitjana europeu
BarcelonaMarxar de casa els pares està considerat, diu Eurostat, com un dels passos claus en la transició entre la infantesa i ser adult. Seguint aquest principi i segons les dades que ha publicat aquest dimecres el servei estadístic oficial de la Unió Europea, gairebé la meitat dels joves espanyols d'entre 25 i 34 anys segueixen sent nens, perquè al voltant d'un 46% viuen encara a casa dels pares. És el sisè país amb la proporció més alta, lluny, d'una banda, del 62% de Croàcia, però també, de l'altra, del 30% de referència que marca la mitjana europea.
Segons el mateix informe, els joves de la Unió Europea s'independitzen amb poc més de 26 anys, i registra un altre cop una distància considerable amb Espanya: aquí, la mateixa mitjana se situa en els 29 anys i mig, cosa que col·loca el país un altre cop sisè per la cua. I el dibuix varia molt en funció de si qui s'emancipa és un noi o una noia: ells marxen de mitjana als 30 anys, diu Eurostat; elles, passats els 28.
L'organisme assegura que l'edat en què es marxa de la llar familiar té a veure amb moltes coses, per exemple la cultura del país, el fet de tenir parella o no i altres factors com les condicions del mercat o el grau d'accessibilitat a l'habitatge. En aquest sentit, les dades coincideixen amb la distribució del mapa. És a dir, els joves de països del nord d'Europa com Dinamarca, Finlàndia o Suècia abandonen el niu abans dels 24 anys, mentre que la mitjana al sud del continent (Grècia, Portugal, Itàlia o Espanya) està entre els 28 i els 31. Només a Croàcia, Eslovàquia, Itàlia, Bulgària i a Malta es marxa més tard de casa que a Espanya.
"Queda clar que és una vergonya el que fem en aquest país: formem molt bé els joves, són molt apreciats a tot Europa i, no obstant, donem nul·les oportunitats laborals: ni en les formes, ni en el fons donen oportunitats", assegura Ernesto Poveda, president executiu de la consultora de recursos humans Grup ICSA. "No estem fent polítiques d'incorporació dels joves a les empreses, mitjançant, per exemple, bonificacions específiques de la Seguretat Social –afegeix aquest expert–. Trobem molt més fàcil que els joves hagin de sortir i anar a treballar a Alemanya, que és un gran receptor de perfils tecnològics procedents d'Espanya, o a Gran Bretanya i a França, on són molt benvinguts els perfils sociosanitaris".
Espanya és, a més, un dels 11 països de la Unió Europea on l'edat d'emancipació ha crescut en els últims 13 anys: dels 28 i mig del 2006, als 29 i mig actuals. I, de fet, cal matisar que les dades d'Eurostat són del 2019, així que si marxar de casa està directament relacionat amb la situació del mercat de treball, tot apunta que la mitjana d'edat pujarà encara més quan es recullin les xifres del 2020.
Una taxa d'atur juvenil del 40%
L'informe sobre la situació sociolaboral dels joves el 2020, elaborat en aquest cas per la Unió Sindical Obrera (USO) i també publicat aquest dimecres, recull que les noves inscripcions de demandants d'ocupació al Servei d'Ocupació Públic Estatal (SEPE, l'àntic INEM) han crescut entre els joves de fins a 34 anys en un 26% l'últim mes de juny en comparació amb el mateix mes de l'any passat. També indica que la població de fins a aquesta edat ha signat un 48% menys de contractes respecte al juny del 2019, i que, d'aquests contractes, només un 9% són indefinits. Per acabar d'adobar-ho tot, segons Eurostat, la taxa d'atur juvenil d'Espanya (40,8%) és la més alta de tota la Unió Europea.
"Per millorar aquesta situació de la joventut, cal incentivar les jubilacions parcials amb contractes de relleu, per donar així l'oportunitat de treball a persones joves en unes condicions laborals favorables”, diagnostica la USO en l'informe. “Aquesta mesura permet, d'una banda, a les empreses assegurar-se mà d'obra formada i qualificada durant molts anys i, de l'altra, a les persones treballadores fer-ho en unes condicions econòmiques i d'estabilitat, bastant superiors a les que es donen de mitjana en les noves contractacions”, afirma el sindicat.
"El que hem de fer –simplifica Ernesto Poveda–, és fixar-nos en el que estan fent altres països i intentar copiar-los, perquè amb aquesta taxa d'atur juvenil queda clar que alguna cosa no estem fent bé".
