Només l’1% del frau elèctric és de famílies pobres

Grans hotels, cadenes de supermercats i plantacions de cànnabis són els que més llum punxen

Endesa va registrar a Catalunya 26.400 casos de frau elèctric durant l’any 2018, que van permetre el consum indegut de gairebé 290 milions de quilowatts hora (kWh), segons va informar ahir la companyia. Per fer una comparativa, aquesta energia equival al consum que té durant mig any tota la ciutat de Girona. Malgrat l’elevat nombre de kWh robats, la xifra és més baixa que l’any 2017, quan va arribar als 412 milions de kWh. Lògicament, el gruix del frau se centra en la província de Barcelona, amb 217 milions de kWh, mentre que a Tarragona van ser 37 milions, a Girona gairebé 28 milions i a Lleida només 7 milions. En l’argot, els kWh defraudats es coneixen com a quilowatts fantasma.

En contra del que pugui semblar, la part més gran d’aquest frau elèctric el cometen grans consumidors. De fet, segons fonts de la companyia, només un 1% del frau detectat el cometen llars o famílies amb pocs recursos, que punxen la llum perquè no poden fer front a la factura, especialment a l’hivern que és quan és més cara a causa del consum dels calefactors. La majoria del frau prové de “grans clients, ja siguin del sector alimentari, càrnic, industrial i, fins i tot, cadenes de supermercats”. Fonts de la companyia, van assegurar que “el frau està molt més estès del que podria semblar”. Entre alguns casos flagrants detectats l’any passat, hi ha el d’una empresa que punxava la llum que es dedicava a la fabricació de gel per al consum humà i el de quatre hotels de Lloret de Mar que també funcionaven amb l’energia piratejada. Els casos dels hotels es van descobrir arran d’un incendi que es va produir per haver manipulat els comptadors.

El cost en euros de l’energia defraudada és difícil de quantificar, perquè el kWh té un preu que canvia fins i tot en les diferents franges horàries però la companyia calcula que, com a mínim, la xifra s’acostaria als 25 milions d’euros.

Un greu risc d’incendi

A banda de les xifres, la defraudació de fluid elèctric pot suposar un greu risc per a la seguretat i la salut de les persones, adverteix la companyia, i alhora posa en perill també la seguretat de les instal·lacions i dels béns immobles, amb casos com l’incendi al barri de Sant Roc de Badalona la vigília de Reis, que va causar tres morts i 29 ferits. En aquest sentit, segons Endesa, durant els últims anys s’han registrat nombrosos casos d’incendis en instal·lacions i habitatges com a conseqüència d’aquestes manipulacions. Igualment, instal·lacions elèctriques manipulades poden provocar sobrecàrregues a la xarxa no previstes, amb la consegüent desconnexió de fusibles de centres de transformació, fet que es tradueix en talls de llum i en un deteriorament de la qualitat del servei.

Un altre factor que agreuja el problema del frau és el creixement dels cultius de cànnabis que s’ha produït en els últims anys, segons la companyia. Aquests cultius van freqüentment acompanyats de connexions il·legals a la xarxa elèctrica, ja que necessiten una gran quantitat d’energia, el consum de la qual podria aixecar les sospites de la companyia. Aquest gran consum també pot arribar a generar importants interrupcions de subministrament als nuclis de població on es duen a terme. Un habitatge utilitzat com a plantació interior de marihuana consumeix l’equivalent a 20 habitatges i la concentració d’aquests cultius en determinades zones arriba a saturar la xarxa.

Tecnologia antifrau

Els últims anys, Endesa ha multiplicat els mitjans per combatre el frau amb més inspeccions, l’ús de les noves tecnologies i la utilització d’eines d’anàlisi massiva de dades ( big data). Entre les noves tecnologies que s’han desenvolupat en els últims anys destaquen la videoscòpia i els traçadors, que permeten inspeccionar instal·lacions subterrànies, encastades a les parets i inaccessibles a simple vista, cosa que permet detectar, entre altres manipulacions, l’existència de dobles connexions de servei. A més, el big d ata permet agrupar les dades històriques de consum i de contracte de les instal·lacions, sobre les quals s’apliquen algoritmes de càlcul per identificar possibles fraus. El 2018 s’han instal·lat equips de monitorització per calcular la càrrega de consum d’energia i detectar sobreconsums.

Més continguts de