Miquel Sàmper: "El Govern estarà al costat de tots els empresaris que tinguin interessos als EUA"

BarcelonaMiquel Sàmper Rodríguez (Terrassa, 1966) és advocat de professió. Va ser conseller d'Interior entre el 3 de setembre del 2020 i el 26 de maig del 2021, sota la presidència de Quim Torra, i actualment és el conseller d'Empresa, Treball i Polítiques Digitals del govern que encapçala Salvador Illa.

Catalunya ha de patir pels aranzels amb els quals amenaça Donald Trump?

— Jo aquí reproduiria una frase que ha dit moltes vegades el president: preocupem-nos més del que fem nosaltres i fem-ho millor del que ho puguin fer els altres. Pot ser que ens afectin, ja ho veurem. Nosaltres, de moment, des d'Acció, hem generat un servei d'assessorament i d'acompanyament a totes les empreses que puguin tenir algun tipus d'afectació aranzelària. El govern de la Generalitat estarà al costat de totes les empreses que tenen interessos als Estats Units.

Què està fent o què pot fer el Govern per evitar la desaparició del que seria la quarta empresa de Catalunya, el Banc Sabadell, que està enmig d'una opa hostil?

— Jo ho analitzaria al revés: què hem fet perquè es doni la circumstància que el Banc Sabadell vingui i torni la seva seu a Catalunya, com ja va fer Molins i com també van fer els Laboratorios Ordesa. I aquí ja es demostra el que estem fent, que és generar un marc de confiança, un marc d'estabilitat, que genera una certesa jurídica. Crec que ja hem fet molt. El que queda ja no depèn del Govern. És un tema que està a la CNMC, la CNMV, etcètera. Jo personalment ja vaig dir públicament que vull que el Banc Sabadell es quedi a Catalunya i com a Banc Sabadell.

S'està treballant pel retorn d'altres empreses?

— El negociat que porto és el del món empresarial, que té una cosa al darrere tan sensible com el món del treball. I tan important és una cosa com l'altra, perquè són les dues cares d'una mateixa moneda. També va en la línia del concepte de prosperitat compartida que sempre diu el president. Nosaltres no parem de fer accions, no aquest departament, sinó el Govern, per intentar que aquest marc de seguretat jurídica cada cop sigui més ampli i que això sigui una força tractora perquè les empreses vagin tornant. El fet que en els sis primers mesos de govern hagin tornat aquestes tres empreses, i especialment el Sabadell, ja denota que no hem estat amb els braços plegats. I, per tant, s'ha generat aquest ecosistema, aquest escenari de seguretat jurídica, de tranquil·litat, i estem fent dia rere dia accions perquè això es vagi ampliant. Però, com deia, el negociat que jo porto és doblement sensible: en una banda de la moneda, el món de l'empresa, i en l'altra, el món del treball. I requereix que el treball que es fa sigui molt discret. Per tant, li dic que sí, però no li dic quines accions estem fent.

Fa uns dies el president Illa va presentar un ambiciós pla que inclou 18.500 milions d'euros fins al 2030. Es pot dur a terme sense tenir pressupostos?

— Evidentment, nosaltres voldríem tenir pressupostos. Però, a banda que seguirem amb l'intent d'aconseguir-los, si no s'aconsegueixen no deixarem pas de fer totes aquelles coses que ens hem compromès fer. No tenim pressupostos, però l'economia catalana és la que més creix de tot Europa. L'espanyola és la que més creix, amb un 3,4%, i la nostra, la catalana, amb un 3,9%. Això ens permet fer moltes coses. A més, la setmana passada es publicaven les millors dades d'ocupació des del 2008. Feia 17 anys que l'atur a Catalunya no estava per sota del 8% en la taxa d'atur, en aquest cas ja estem en el 7,8%. Nosaltres volem que Catalunya torni a ser el que era, si pot ser en cinc anys millor que en deu. I volem evitar les acumulacions insolidàries que puguin haver-hi o que hi ha actualment. L'exemple més rellevant és Madrid. Per tant, tot això que es fa és per fer més rica Catalunya.

Hi ha hagut una gran alegria: la inversió de Repsol. Però fa la impressió que la manca de renovables ens fa anar molt enrere en tota l'aposta per l'hidrogen verd. ¿Hi ha accions en aquest sentit o només serem el canal que passa per aquí de l'H2MED?

— Un dels punts del pla de govern és el tema de l'electrificació. I no només del vehicle elèctric, sinó també de tota la indústria catalana. Hem tingut dades recents que vull explicar: les empreses estan molt més compromeses del que podríem pensar amb el termini de l'any 2050 [neutralitat d'emissions]. A nivell de fotovoltaica, a nivell de moltíssimes coses, de regeneració d'aigua, de reutilització. Nosaltres començarem a fer accions, en les quals ja estem treballant, com més aviat millor. Perquè si ens diuen 2050 i Catalunya pot fer-ho deu anys abans, molt millor. Volem ser pioners tant amb l'electrificació de la mobilitat com amb la de la indústria de Catalunya. I Repsol va ser una notícia senzillament boníssima. Hi hem tingut una relació constant. Aquesta inversió no és res més que un exemple del que nosaltres volem arrencar.

Des de fora s'ha interpretat una mica com a xantatge per part de l'empresa: si no es retira l'impost a les energètiques no fem la inversió.

— Ho dic amb tota la franquesa del món. No qüestionaré mai els motius pels quals un consell de direcció pren una decisió si són positius per a Catalunya. I en aquest cas la decisió que han pres ha sigut positiva per a Catalunya i generarà un munt de riquesa. Així que benvingudes siguin aquestes decisions. Evidentment, les empreses tenen els seus interessos.

¿En l'acord d'Iberpotash amb la xinesa Dynanonic per invertir 285 milions d'euros a Sallent hi va haver acompanyament de la Generalitat?

— Nosaltres estàvem acompanyant l'operació. És una notícia excel·lent. És, una altra vegada, una demostració que el món de l'electrificació tira endavant.

Ahir van sortir les dades de tancament del turisme de l'any passat: 20 milions de visitants i més despesa turística que mai. Ja hem saturat el model?

— No, no, no. Al contrari. El nostre model ha sigut d'èxit, i ho demostren dues coses: la primera, que vam ser la primera destinació de tot l'Estat l'any passat; i la segona, que fa quinze dies a Fitur, a la Fira de Turisme de Madrid, vam deixar ben clar que per a nosaltres era important, perquè va ser la primera vegada en tota la història de la democràcia que hi anava un president de la Generalitat. Tenim molt clar que el turisme s'ha de basar en la línia de les quatre D: desestacionalitzar, desconcentrar, diversificar i despesa del turista. Si ets capaç de tenir una oferta turística que augmenti la despesa del turista no necessites necessàriament més turistes per mantenir el mateix impacte econòmic.

S'està negociant amb Fórmula 1 per allargar el contracte, tot i el compromís que té l'organització amb Madrid?

— S'està negociant amb Fórmula 1, s'està negociant amb MotoGP, però, com t'he dit abans, el negociat que porto requereix moltíssima discreció.

Com està el tema del salari mínim de referència català?

— És una qüestió per la qual hem tingut força interpel·lacions al Parlament, però no depèn de nosaltres, perquè el salari mínim interprofessional és una qüestió de competència estatal. Nosaltres defensem que cada cop tinguem millors salaris, perquè la prosperitat compartida no s'entén si no hi ha uns bons sous.

Els preocupa Grifols?

— No especialment. Nosaltres vam tenir una reunió amb 70 o 80 empresaris de l'Associació d'Empreses Familiars fa un mes en què vam poder parlar i em va fer la sensació que es trobaven a gust a Catalunya, i cada dia intentem fer que no només Grifols sinó totes les empreses se sentin abraçades per una certesa jurídica que els permeti estar aquí tota la vida.