Moda
Economia  /  Empresa Catalana 27/02/2022

Mango es llança a conquerir l’Índia amb més botigues que Inditex

El grup accelera al país asiàtic per la perspectiva que, finalment, es converteixi en un gegant de la moda

4 min
Toni Ruiz és el conseller delegat de Mango.

Mango ha fixat l’Índia com a punta de llança del seu creixement internacional i espera arribar al juny tenint-hi 56 botigues físiques, molt per sobre de les 19 que hi tenia fa tan sols dos anys. Avui Mango ja duplica les 24 botigues que Inditex tenia al tancament del 2021 al país, i ara el grup fundat per Isak Andic vol accelerar obrint deu botigues més aquest primer semestre, segons expliquen fonts del grup.

Tot i tenir una població que s'acosta als 1.400 milions de persones (si segueix la tendència actual, aviat superarà la Xina), tradicionalment l’Índia ha sigut un mercat molt complicat per als gegants de la moda occidentals, perquè és poc estructurat i hi abunda el comerç informal. A diferència de la Xina, on les marques occidentals estan molt més establertes, en aquest segon gegant asiàtic només han aconseguit fer forat als centres comercials.

I aleshores, ¿per què Mango es llança a conquerir aquest mercat tan complicat? Les previsions de la consultora Euromonitor indiquen que d’aquí quatre anys l’Índia sigui el tercer país del món amb un mercat més gran del sector. Malgrat que encara queda lluny de la Xina i els Estats Units, l’estimació és que les vendes hi creixeran un 71% d'aquí al 2026, fins a superar els 94.000 milions de dòlars. “Fa molts anys que l’Índia ha d’explotar, és l’eterna promesa del sector de la moda, i ara sembla que va de debò”, expliquen fonts del sector. El desenvolupament econòmic indi no té res a veure amb el de la Xina, on la renda per càpita supera els 10.000 dòlars per habitant, cinc cops més que a l’Índia. Però justament perquè està endarrerit, també implica que hi hagi més possibilitats de creixement. “A la moda li interessen països on hi hagi classe mitjana, i és el que s’hi està formant”, diuen a Mango.

Per això moltes marques intenten fer-s'hi fortes. “Les marques europees tenen molt poca presència a l’Índia”, expliquen a Mango. D’entre els tres grups més grans del fast fashion mundial (Inditex, GAP i H&M), només el tercer té un nombre d’establiments comparable al de Mango. En concret, H&M en té 50, mentre que Inditex es queda en 24 (21 Zara i 3 Massimo Dutti) i GAP actualment no en té cap. 

Aliança amb un soci local

“El desenvolupament econòmic està impulsant a l’alça el consum, inclosa la moda”, diuen des de la companyia que dirigeix Toni Ruiz. “És per això que Mango situa aquest país com un dels seus mercats estratègics de creixement”. Ara bé, això no significa que la tasca sigui senzilla. En les oportunitats també hi ha risc, i justament perquè és un mercat molt particular Mango ha hagut d’aliar-se amb un soci local que l’ajudi tant en el desplegament dels comerços físics com en la venda online.

El grup català treballa amb Myntra ("l’equivalent al Zalando de l’Índia") des que va aterrar al país el 2014. Inicialment, la col·laboració era només per al canal online, però el 2017 es va estendre també a les botigues físiques. Les botigues que Mango obre al país són en forma de franquícies que opera Myntra. Treballar amb un soci local és imprescindible (Inditex s’ha aliat amb Tata) per entendre millor els clients i la cultura del país: “Les normes són diferents, les ubicacions i els formats s’han d’adaptar”.

Mango ha viscut uns anys delicats, amb pèrdues durant tres exercicis consecutius (2016, 2017 i 2018). El 2019 va tornar a obtenir beneficis , però la pandèmia la va fer caure en números vermells l’any següent. La companyia presentarà d'aquí a uns dies els resultats del 2021, i la previsió és que se superin els guanys del 2019.

1.
Nadia Calviño, cada cop més política
La ministra d'Economia, Nadia Calviño.

Deien que era una tecnòcrata –i ho és–, però la ministra Nadia Calviño cada cop treballa més el seu perfil polític. Ja són dues les trobades que ha fet amb Carlos San Juan, el jubilat que ha engegat una campanya contra l’exclusió dels bancs a les persones grans. I també va protagonitzar fa uns dies un speech feminista assegurant que no aniria a cap acte on ella sigui l’única dona. No fa puntades sense fil, la ministra.

2.
La nova feina del president de l’Acco: jubilat
Marcel Coderch, ex president de l'ACCO.

Marcel Coderch té nova feina: ara és jubilat. Això ha escrit a LinkedIn el fins fa poc president de l’Autoritat Catalana de la Competència (Acco), conegut per les crítiques al “monopoli del taxi” . El líder taxista Tito Álvarez ha dit que “no sap” si l’última manifestació del sector té res a veure amb què Coderch hagi plegat, “però en aquest món les casualitats no existeixen”. En realitat, el càrrec de Coderch havia caducat: només es pot presidir l’Acco sis anys no renovables. El seu substitut serà Roger Loppacher.

3.
Les ‘preferents’ arriben a la banca ètica
Oficina de Triodos Bank a Barcelona.

Després de la crisi de fa una dècada, la banca ètica va guanyar reputació com a alternativa a les entitats clàssiques. Un d’aquests bancs ètics era Triodos Bank, que proclamava que “els valors estan per sobre del benefici econòmic”. Però aquesta setmana, clients catalans de Triodos han iniciat accions legals per la venda de certificats de dipòsits d’accions, un producte semblant a les preferents que, com va passar amb aquestes últimes, de sobte han descobert que no es poden vendre.

Tens una pista? Escriu-me a alexfont@ara.cat

stats