Unió Europea

Brussel·les retalla els fons europeus a Espanya per abusar dels interins de llarga durada

La Comissió Europea restarà 627 milions d'euros dels pròxims pagaments dels Next Generation previstos per a l'Estat

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
07/07/2025
3 min

Brussel·lesRetallada de Brussel·les als fons europeus que pertocarien a Espanya. La Moncloa ha aconseguit desencallar el cinquè pagament dels fons europeus després de mesos de negociacions amb la Comissió Europea, però només de forma parcial i, a més, ha perdut una part del finançament que ja havia aconseguit en un primer moment. Per un costat, l'executiu comunitari ha anunciat aquest dilluns que resta a l'Estat 627 milions d'euros per no compensar degudament i abusar dels interins de llarga durada a l'administració pública. I, per l'altre, no li pagarà 460 milions del cinquè pagament per no aprovar la pujada de l'impost al dièsel i 40 milions per la manca d'avenços en la digitalització de les entitats locals. Així doncs, Brussel·les desemborsarà en aquest cinquè pagament 22.926 milions en transferències —uns 1.000 milions menys del previst— i 15.935 en préstecs.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Pel que fa als interins, el govern espanyol ja s'havia compromès en el primer pagament dels fons a reformar la legislació que afecta els interins de llarga durada i reduir la temporalitat dels treballadors de l'administració pública d'arreu de l'Estat. Per aquest compromís, Brussel·les va desemborsar a la Moncloa aquests 627 milions. Tanmateix, dues sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) van concloure més endavant que la reforma de l'executiu de Pedro Sánchez no era prou important per reduir el gran nombre de treballadors públics que encadenen contractes durant anys en l'administració sense obtenir plaça fixa. De fet, la Comissió Europea ja ha obert un procés d'infracció contra Espanya per aquest mateix motiu.

En tot cas, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha assegurat en declaracions a la premsa que ja està discutint amb la Comissió Europea la "solució" per posar fi a l'abús als treballadors interins de llarga durada. En aquest sentit, fonts d'Hisenda informen que pretenen incloure les mesures que exigeix Brussel·les per a aquest col·lectiu a la legislació espanyola a través de la llei orgànica de la reforma de la carrera judicial i fiscal, que la Moncloa pretén tramitar d'urgència al Congrés, i a través d'una esmena a la llei de la funció pública, que preveuen que s'aprovi al setembre.

D'altra banda, l'increment de l'impost al dièsel que exigeix la Comissió Europea se li resisteix al govern espanyol i, per aquest motiu, l'executiu comunitari no ha entregat la totalitat dels diners que pertocarien a l'Estat. A més, Madrid ha rebut el cinquè pagament molt més tard del que estava previst en un primer moment. La Moncloa va fer la petició per beneficiar-se d'aquesta part dels fons de recuperació de la pandèmia, els batejats com a Next Generation, el desembre de l'any passat. Aleshores, Brussel·les es va fixar com a termini el 21 de març per avaluar totes les mesures que el govern de Pedro Sánchez havia de tirar endavant a canvi de desencallar el desemborsament de la cinquena part d'aquestes subvencions europees.

Pròrrogues i revisions del pla

Tanmateix, davant de les complicacions de la Moncloa per fer efectives les reformes exigides per la Comissió Europea, Espanya va sol·licitar diverses pròrrogues i revisions del pla del desemborsament dels fons europeus que pertoquen a l'Estat. Així doncs, no ha sigut fins més de tres mesos després del primer termini previst que Espanya s'ha beneficiat parcialment del cinquè pagament, si bé en un principi era un dels estats membres que més de pressa rebia els desemborsaments dels fons postpandèmia.

Els diners del cinquè pagament, com el global d'aquests ajuts, es destinaran sobretot a projectes sostenibles i a incrementar l'autonomia estratègica de la Unió Europea. Espanya, juntament amb Itàlia, és el soci europeu que més se'n beneficiarà: està previst que rebi prop d'uns 79.000 milions d'euros en ajudes directes i poc més de 83.000 milions en forma de crèdit. Segons Brussel·les, contribuiran a incrementar el producte interior brut (PIB) d'Espanya en un 3,5%. A hores d'ara, l'Estat ha rebut un 70% del total del finançament acordat amb la Comissió Europea.

stats