Catalunya desencalla les renovables
El Principat és la segona comunitat que més potència va autoritzar el 2024
Barcelona"És una situació frustrant, som un país molt innovador i no estem fent res", així va definir Mar Reguant, doctora en economia pel Massachusetts Institute of Technology, el moment actual de la transició energètica a Catalunya, en una jornada organitzada per l'ARA i el Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya. Un acte en què diversos dels participants es van queixar de la paperassa i la burocràcia que pateixen per tirar endavant els seus projectes, com indicava la directora general d'Estabanell, Teresa Roig.
El cas és que Catalunya, que va ser pionera de les renovables a l'Estat quan el març de 1984 es va instal·lar el primer aerogenerador d'Enotècnia, havia anat quedant enrere en el desenvolupament de les energies netes. Però l'any 2024 es podria dir que hi ha hagut un gir: Catalunya s'ha situat com a segona comunitat que ha autoritzat més potència renovable, només per darrere de l'Aragó, segons les dades de l'Observatori de les Energies Renovables del Foro Sella, que elabora Opina 360 rastrejant al Butlletí Oficial de l'Estat i als butlletins de totes les comunitats la tramitació dels diferents parcs eòlics i fotovoltaics. Això sí, els projectes catalans són de poca potència. La Generalitat autoritza els projectes de menys de 50 MW, mentre que els que superen aquesta potència els ha d'autoritzar el ministeri. I durant el 2024, el ministeri no ha autoritzat cap projecte a Catalunya.
Per això, quan es fa el rànquing de potència total autoritzada, sumant la que obté llum verda del govern de l'Estat a la que obté l'autorització de la Generalitat, Catalunya és al setè lloc del rànquing de les comunitats. Segons les dades del Foro Sella, a Catalunya es van autoritzar el 2024 un total de 72 projectes de renovables, que sumen una potència total de 1.194,3 MW. La comunitat de l'Aragó, que és la que més va autoritzar aquests projectes de menys de 50 MW, va donar llum verda a 2.980 MW en total, mentre que la tercera, per darrere de Catalunya, va ser Castella i Lleó, amb 1.879 MW. Però si als projectes autonòmics s'hi sumen els grans projectes aprovats pel ministeri, el primer lloc del podi és per a Castella i Lleó, amb 5.580 MW, seguida de l'Aragó amb 4.585 MW i Castella-la Manxa amb 4.389 MW. Catalunya queda per davant de Galícia i just després del País Valencià.
Abans de l'autorització de la construcció d'un parc renovable hi ha tota una sèrie de passos: informació pública, declaració d'impacte ambiental, autorització administrativa prèvia i autorització per a la construcció. Doncs bé, si en el cas de les autoritzacions per a la construcció Catalunya va fer els deures, almenys en l'àmbit autonòmic, no passa el mateix en els projectes en tramitació. L'any passat només 70 MW van rebre l'autorització prèvia, en aquest cas per part del ministeri. Quant a la declaració d'impacte ambiental, el 2024 es van publicar 33 declaracions favorables a Catalunya per a 1.247 MW, que també és la segona xifra més alta de l'Estat, només per darrere de l'Aragó. D'aquestes declaracions ambientals favorables, 878 MW eren de fotovoltaica i 369 d'eòlica.
Això, però, s'ha de matisar. D'una banda, "Catalunya ha de continuar avançant a un ritme molt alt en la implantació de les renovables si vol complir els objectius de la transició ecològica", assegura Juan Francisco Caro, director d'Opina 360. Fonts pròximes al Govern indiquen que una part de l'augment de les autoritzacions del 2024 respon al fet que hi havia molts expedients en cua. I la llarga tramitació que cal fer és una de les principals queixes del sector i l'Institut Català de l'Energia ha hagut de fitxar nou personal per donar sortida als expedients.
Lleida al capdavant
Dels nous projectes autoritzats pel Govern durant el 2024, una gran majoria són fotovoltaics (1.115,5 MW), i només 78,8 són eòlics. I per demarcacions, Lleida se situa clarament al capdavant, amb 630,1 MW (600,2 de 24 parcs fotovoltaics i 29,9 d'un parc eòlic), i Tarragona se situa en el segon lloc, amb 273,9 MW de 26 projectes fotovoltaics. Girona ocupa el tercer lloc, amb 165,5 MW (116,6 de 5 parcs fotovoltaics i 48,9 d'un parc eòlic), mentre que Barcelona tanca la llista amb 124,8 MW de 15 parcs fotovoltaics.
El director d'Opina 360 destaca la importància competitiva de desplegar la generació verda. "Les renovables han demostrat aquest any en comunitats com l'Aragó que no només són imprescindibles per a la descarbonització del sistema elèctric, sinó que també són un factor clau per atreure projectes industrials rellevants", diu Caro. Per això, l'expert diu que aviat "començarà un debat autonòmic de generació i consum; l'energia es consumeix allà on es genera", diu.