Els preus dels carburants esquiven (per ara) les tensions internacionals
El preu mitjà de la gasolina i el dièsel a l'Estat continua per sota de la mitjana europea
MadridA mitjans del mes de juny els preus dels carburants donaven un ensurt. Tot i que fins aleshores havien semblat resistir al conflicte, l'atac d'Israel a l'Iran aquell mes va pressionar a l'alça el cost del petroli per l'amenaça del tancament de l'estret d'Ormuz i, en conseqüència, també el de la gasolina i el dièsel, que la penúltima setmana de juny van pujar un 0,4%. En concret, el 19 de juny, pocs dies després de l'escalada del conflicte, el preu mitjà del litre de dièsel se situava en els 1,364 euros, segons el Butlletí Petrolier de la Unió Europea (UE), mentre que en el cas de la gasolina ho feia en els 1,463 euros.
El repunt, com sol ser habitual, va arribar amb retard –el preu del petroli no es trasllada de forma immediata a les gasolineres–, però a més va coincidir amb l'arrencada de la primera operació sortida de l'estiu, entre finals de juny i principis de juliol, i que se sol traduir en un encariment a l'hora d'omplir el dipòsit del cotxe, així com en un increment de la inflació general. Però aquest agost, tots dos combustibles han donat una treva. Des de fa tres setmanes, la tendència ha estat a la baixa fins al punt que tant la gasolina com el dièsel s'encarrilen a tancar el mes registrant nous mínims.
En concret, aquesta segona setmana d'agost, el preu mitjà del litre de dièsel ha descendit fins als 1,414 euros, segons dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea actualitzades aquest dijous. Això suposa el nivell més baix des de la tercera setmana de juny, just abans de l'inici de les vacances per part de moltes famílies i quan l'ofensiva d'Israel a l'Iran ja havia anat en augment. Al seu torn, el preu mitjà del litre de gasolina ha caigut per quarta setmana consecutiva i s'ha situat en els 1,479 euros, un nivell que tampoc es veia des del mes de juny. Respecte a la setmana passada, suposa un abaratiment d'un 0,7% en el cas del dièsel, i d'un 0,27% en el cas de la gasolina.
Pel que fa al conjunt d'aquest 2025, la gasolina acumula una baixada del preu d'un 3%, mentre que en el cas del dièsel és d'un 2%. Però que el descens sigui superior en la gasolina no ha trastocat la tònica habitual en què el preu del dièsel està per sota del primer combustible. De fet, només l'any en què va esclatar la invasió russa a Ucraïna, el preu del gasoil va ser més car que el preu de la gasolina per primer cop a la història d'Espanya. Això va passar el març del 2022, tot i que després la situació es va mantenir des de l'agost del 2022 fins al febrer del 2023, coincidint amb el primer any de l'inici del conflicte.
L'impacte de la guerra va ser més gran en el cas del gasoil perquè alguns països de la UE, especialment Alemanya, no només importaven molt cru de Rússia, sinó també gasoil ja refinat. Això va provocar escassetat de dièsel en el mercat europeu, ja que per produir gasoil cal tenir una capacitat de refinament que alguns estats no disposen –no és el cas d'Espanya, que sí que la té– i també comptar amb un petroli d'alta qualitat.
Els preus a Espanya, més econòmics
Amb el nivell de preus d'aquesta tercera setmana d'agost, el preu de la gasolina a Espanya es manté per sota de la mitjana de la Unió Europea, que se situa en els 1,612 euros el litre. Però també el preu mitjà del dièsel és inferior. Mentre que a Espanya se situa en els 1,414 euros, a la Unió Europea ho fa en els 1,55 euros.
Fins ara, els analistes han previst que si els conflictes entre Rússia i Ucraïna i entre Israel i l'Iran no van a més, el preu del petroli es mantindrà estable. En tot cas, si per una cosa s'està caracteritzant aquest 2025 és per la forta volatilitat en la cotització de l'anomenat or negre com a conseqüència, precisament, de les tensions internacionals.
En concret, el consens del mercat és que el preu del petroli del Brent, de referència per a Europa, es mantingui al voltant dels 65 dòlars el barril. Malgrat la inestabilitat geopolítica, en aquest equilibri del preu hi han jugat a favor les retallades de subministrament per part de l'OPEP+, tot i que aquest estiu ha tornat a obrir l'aixeta, i que van ser contrarestades per nivells de producció històricament alts dels Estats Units. A més, la cotització actual és prou alta per permetre als principals països exportadors de petroli assolir l'equilibri fiscal dels seus comptes. A aquest fet s'hi suma també que no hi ha perill de desabastament, almenys de moment.
Amb tot, cal tenir en compte que els preus que es registren dels carburants (la gasolina i el dièsel) no només depenen de l'evolució del cru, sinó que tenen una cotització específica, independent de la del petroli, a més de l'impacte dels impostos, el cost de la matèria primera i la logística, així com els marges bruts.
