Economia 01/09/2013

Europa entrega Xipre als milionaris russos

El poderós Banc de Xipre, que té la meitat dels dipòsits de l'illa, ha quedat en mans dels plutòcrates

Andrew Higgins
3 min
OPERACIÓ ENVERINADA 
 Les autoritats europees van voler castigar Xipre pels seus vincles amb el diner negre de Rússia, però no han trencat  el vincle entre els dos països.

Limassol (Xipre)Els líders europeus van dissenyar el duríssim rescat d'aquest petit país mediterrani al mes de març celebrant el final d'un model econòmic impulsat per una riuada de diner en metàl·lic procedent de Rússia. De fet, molts russos rics que tenien diners en els bancs malalts de Xipre hi han perdut milers de milions. Però els russos, encara que força perjudicats, estan en situació d'obtenir una cosa que fins ara s'havia escapat fins i tot als oligarques més audaços de Moscou: obtenir el control d'una institució financera considerada sistèmica dins de la Unió Europea.

"Volien fer fora els russos, però al final els han lliurat el nostre banc més important", afirmava Nikos Anastassiadis, el president xipriota, en una entrevista al mes de juny.

El rescat del mes de març va colpejar els dipositants i els creditors de la banca en un assaig primerenc del que des d'aleshores s'ha convertit en la política oficial de la Unió Europea del rescat intern dels bancs (en anglès, bail in ). La política està pensada per forçar creditors i dipositants a pagar pels errors dels seus bancs i evitar que siguin els contribuents qui paguin tota la factura.

Conseqüències

Amb tot, l'estratègia ha generat efectes no volguts. L'objectiu era desterrar el que Alemanya i altres països consideraven diners bruts russos dels inflats bancs xipriotes. En canvi, ha introduït Rússia encara més endins del sistema financer d'Europa en atorgar als seus plutòcrates la propietat de la majoria del Banc de Xipre, la institució financera més antiga, més gran i més important del país. "Qui controla el Banc de Xipre controla l'illa", diu Andreas Marangos, advocat de Limassol amb molts clients russos.

El paquet d'accions individuals més gran -al voltant del 18%- està previst destinar-lo als dipositants que van perdre diners en el segon banc xipriota, el ja difunt Laiki Bank, però aquesta participació molt probablement quedarà sota el control del Banc Central de Xipre. Tanmateix, com a resultat d'una forçada conversió dels dipòsits del Banc de Xipre en accions, un grup de dipositants variat i de moment no organitzat, russos en majoria, faran seu el control de la participació.

Si els interessa un banc així, ja és un altre tema. Ser propietari del Banc de Xipre, que ha adquirit una càrrega d'11.700 milions de dòlars en obligacions acumulades pel Laiki Bank, "és com ser propietari d'un càncer", diu Irakli Bukhaixvili, cap de serveis financers d'una empresa que treballa per a russos de Limassol, la capital financera de Xipre.

Malgrat la seva inestable situació, el Banc de Xipre encara manté una posició d'influència única en els assumptes econòmics i polítics d'un país assolellat que dorm damunt de possibles grans reserves de gas natural i que cavalca en una falla estratègica entre Orient i Occident.

El president Anastassiadis, en una carta del mes de juny adreçada al Banc Central Europeu que suplicava ajuda per redreçar el Banc de Xipre, el va descriure com a "banc megasistèmic", que si feia fallida podria arrossegar tota l'economia xipriota. Amb 5.700 treballadors i aproximadament la meitat de tots els dipòsits de l'illa, empetiteix els seus rivals i arriba a tots els racons del país mitjançant una gran xarxa d'oficines, que ara també inclou les antigues oficines del Laiki Bank.

Els dipositants amb grans comptes corrents al Laiki Bank d'entrada es van quedar amb només 100.000 euros, i la resta de diners van ser confiscats amb el tancament del banc. Els que tenien dipositats més de 100.000 euros al Banc de Xipre van perdre l'accés al 90% del seu efectiu, encara que des d'aleshores se'ls ha promès un futur accés a alguns dels seus fons congelats. Però, sota les condicions finals anunciades el 30 de juliol pel Banc Central de Xipre, grans dipositants del Banc de Xipre veuran el 47,5% dels seus diners convertits per força en accions, una xifra superior al 37,5% del pla original. Ningú ha rebut encara els certificats d'accions. Però, segons Harris Georgiades, ministre d'Economia del país, els dipositants estrangers, fonamentalment russos, obtindran finalment una majoria de les noves accions de vot del Banc de Xipre. Els advocats que representen els clients amb diners bloquejats creuen que els russos com a grup obtindran finalment un 60% aproximadament de les noves accions del banc.

stats