La cimera de la UE i la Xina acaba amb retrets

Brussel·lesEl retorn del tercer en discòrdia, Donald Trump, va fer que la Unió Europea i la Xina es donessin una segona oportunitat. Durant els últims anys, la potència europea i l'asiàtica s'havien anat distanciant, tant per motius geopolítics –especialment per Ucraïna i Rússia– com pels conflictes comercials. Tanmateix, les amenaces constants que arribaven de la Casa Blanca van empènyer Brussel·les i Washington a tornar-ho a intentar, i van fer gestos diplomàtics importants cap a una millor entesa, com organitzar una cimera entre els màxims dirigents europeus i xinesos que s'ha celebrat a Pequín aquest dijous.

La intenció era commemorar el 50è aniversari de l'inici de les relacions diplomàtiques entre la UE i la Xina, però durant els últims dies els retrets entre les dues parts ha anat en augment i han retornat a la tensió d'abans de Trump. De fet, la trobada s'ha fet a la capital xinesa perquè els dirigents comunitaris temien que si la feien a Brussel·les Xi Jinping no hi assistiria presencialment, i finalment només durarà un dia, si bé d'inici volien que s'allargués també fins divendres.

Les paraules dels dirigents, sobretot de Xi, han sigut més aviat diplomàtiques i benintencionades. Però Ursula von der Leyen també ha volgut llançat un avís clar a Pequín. "Hem arribat a un punt d'inflexió. Reequilibrar la nostra relació comercial és essencial", ha etzibat la presidenta de la Comissió Europea. Al seu torn, el president del Consell Europeu, António Costa, ha lamentat que l'entesa entre els dirigents es quedi en el terreny de les paraules i ha reclamat que "calen avenços concrets" en les relacions comercials.

Actualment, el dèficit comercial del bloc europeu respecte al gegant asiàtic és substancial: el 2024 va ser de 300.000 milions d'euros, segons la mateixa Comissió Europea. Pel que fa a aquesta diferència entre el que la UE importa de la indústria xinesa i el que hi exporta, tant Von der Leyen com Costa han criticat que Pequín compliqui l'accés de les empreses europees a la Xina i que les empreses xineses rebin grans subvencions estatals per poder exportar a uns preus molt competitius i inundar el mercat amb productes molt barats. És a dir, en general Brussel·les acusa el país xinès de cometre dúmping i, per aquest motiu, la Comissió Europea ha obert 79 investigacions entre 2020 i 2024 contra la Xina.

Un dels sectors que preocupen més a Brussel·les és el del cotxe elèctric. La indústria automobilística està guanyant terreny en el mercat europeu a passos de gegant i la Comissió Europea ho vol evitar de totes totes. A hores d'ara, imposa aranzels de fins al 37% als vehicles xinesos que no són de combustió.

Von der Leyen també s'ha queixat que, pel que fa a segons quins productes, la Xina no els vol exportar a la Unió Europea, cosa que posa en perill la seguretat de les cadenes de valor del teixit industrial europeu. En aquest sentit, Brussel·les critica que Pequín talli l'aixeta de les terres rares, que són uns minerals clau en la indústria tecnològica, o que en determinats moments talli en sec les exportacions de medicaments, com va passar en plena pandèmia.

En aquest context, Xi Jinping ha admès en un comunicat que la relació entre les dues potències es troba en un moment "crític", però no ha cedit en res que permeti reequilibrar les transaccions comercials amb la UE. Cal recordar que per a la Xina les exportacions al bloc europeu són primordials, ja que és el seu principal soci comercial, mentre que per a la Unió Europea el gegant asiàtic és el tercer soci.

Pequín obvia la guerra d'Ucraïna

En el comunicat emès per Pequín no hi ha ni rastre de la guerra d'Ucraïna ni de l'expansionisme del règim de Vladímir Putin. De fet, el conflicte ucraïnès continua sent un dels punts més delicats de les relacions entre Brussel·les i Pequín. Tot i que el president del Consell Europeu ha tornat a demanar al president xinès que "utilitzi la seva influència" sobre el Kremlin per aturar la guerra, Xi Jinping ha fet com si sentís ploure i manté les mateixes relacions de sempre amb Moscou, sense aplicar-li cap mena de sanció. De fet, segons una informació d'aquest dilluns del South China Morning Post, el cap de la diplomàcia xinesa, Wang Yi, va admetre a la seva homòloga europea, Kaja Kallas, que a Pequín no li interessava el final de la guerra d'Ucraïna perquè així manté l'atenció dels Estats Units desviada i no permet al Pentàgon centrar-se més en la Xina.