MERCAT LABORAL

La falta de funcionaris atenent el públic eternitza els tràmits

La Generalitat té més de 9.000 treballadors que fan tota la jornada setmanal des de casa
Cues a l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya al carrer Sepúlveda de Barcelona en una imatge d’arxiu. És el servei més col·lapsat. / CÈLIA ATSET

La Raquel Graells (nom fictici) tenia cita al Registre Civil el 3 de maig per tramitar els papers del seu casament. El confinament va obligar a posposar-la. A finals de juliol li van trucar des del mateix registre per demanar-li que assignés una nova data en aquell mateix moment perquè anaven saturats. L’escollida va ser el 29 d’octubre. Enmig de tots aquests canvis, a la parella de Graells li van concedir la nacionalitat espanyola i, per tant, abans del 29 d’octubre necessita fer-se el DNI i el passaport.

Aquesta setmana han anat al Registre Civil per sol·licitar alguns documents que els demanen. “Vam fer una cua de més de 40 minuts només per accedir a l’edifici, òbviament sense complir les mesures de distància pel covid-19”, explica. Un cop dins van haver d’esperar uns 20 minuts més perquè des del punt d’informació els indiquessin a quina part de l’edifici havien d’anar. Ara el seu calvari serà aconseguir cita prèvia per fer el DNI abans d’anar al Registre. “Tot plegat és una marató de tràmits en un context de desbordament administratiu”, explica.

El de Graells és només un dels milers d’exemples que s’està trobant la ciutadania a l’hora de fer qualsevol tràmit administratiu, ja sigui en dependències dels ajuntaments, la Generalitat o el govern espanyol o per via telemàtica. L’augment de funcionaris teletreballant per complir les mesures de seguretat per la pandèmia en el lloc on treballen presencialment, els milers de casos que van quedar per resoldre durant el confinament, la petició de cita prèvia, el col·lapse dels telèfons o un laberint de gestionsonline està comportant que fer un tràmit administratiu s’hagi convertit en un calvari en temps de pandèmia.

Però com han gestionat la nova normalitat a les diferents administracions? Dels 28.193 funcionaris de personal administratiu, serveis i laboral que té la Generalitat (no inclou personal mèdic, educatiu, bombers, mossos, etc.) només la meitat (52%) fan tota la jornada setmanal presencialment, un 33% la fan tota des de casa i la resta combinen les dues modalitats. El departament que teletreballa més és el d’Acció Exterior, amb un 96% de plantilla fent totes les jornades a distància, seguit del de Polítiques Digitals (95%) i Empresa (88%). En canvi, tanca el rànquing Educació amb només un 8%.

Pel que fa a les Oficines d’Atenció Ciutadana del departament d’Economia, que treballen directament de cara el públic, un 86% estan fent la feina presencialment. L’altre 14% la fan de manera remota perquè són personal de risc. El temps per obtenir una cita prèvia oscil·la entre un i 15 dies en funció del tràmit que se sol·liciti. Els que tenen un temps més llarg d’espera són els de caràcter social, el registre de parelles estables i l’obtenció del certificat d’identitat digital.

Mala implantació del teletreball

“El gran problema és que anem tard. Tot just ara s’està organitzant la implantació del decret del teletreball aprovat a l’agost”, assegura Miguel Ángel Merino, membre de l’àrea pública de CCOO de Catalunya. El punt més crític, però -insisteix-és al Servei d’Ocupació de Catalunya, que comparteix oficines amb el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), organisme que depèn de l’Estat i que està gestionant el pagament dels ERTO, entre altres tràmits.

Segons dades del departament d’El Homrani, dels 846 empleats del SOC, que funciona amb cita prèvia i per torns, un 36% treballen presencialment i la resta a distància. Al SEPE, de la plantilla de 600 persones que té només a la demarcació de Barcelona, un centenar treballen telemàticament. “S’ha reduït l’atenció al públic”, explica el president de la junta de personal dels funcionaris de l’Estat a la província de Barcelona, Miguel Ángel García. Tot i anar desbordats, només estan donant hores en 50 punts d’atenció al públic dels 250 que estan operatius a la província. “El servei encara anirà a pitjor perquè amb el nou allargament dels ERTO les empreses han de fer una nova sol·licitud col·lectiva de la prestació, és a dir, s’han de repetir dels famosos Excels que tants errors van provocar”, augura.

En total a Catalunya hi ha 26.230 funcionaris de l’Estat. Portaveus oficials expliquen que es prioritza l’atenció tant telemàtica com telefònica excepte en serveis que requereixen presència física. Passa el mateix amb els ajuntaments. El de Barcelona, per exemple, ha incorporat 73 treballadors, que se sumen als 170 que hi havia inicialment per atendre l’augment de trucades al 010 provocades per la pandèmia. Una quantitat que els sindicats asseguren que és insuficient si es té en compte que l’increment de trucades ha estat del 90% respecte a l’any passat. “Seguim planificant noves incorporacions per a aquest octubre fins que aconseguim dimensionar correctament la plataforma”, asseguren portaveus del consistori barceloní. Pel que fa a les oficines d’atenció al ciutadà municipals, es van començar a obrir el 18 de maig. Ara bé, el fet d’haver de limitar el seu aforament fa que hi hagi menys treballadors presencials que abans del covid-19, apunten els portaveus.

Tot aquest laberint ha fet que el síndic de greuges ja hagi rebut fins al 30 de setembre 1.200 queixes relacionades amb tràmits arran de la pandèmia. Són un 20% del total que atén. Mentrestant, la parella de Graells espera que li trobin un forat per fer el DNI. “Si no, haurem de tornar a començar la marató”, diu amb certa desesperació.