Educació cancel·la els postgraus de millora en matemàtiques i llengua per a docents abans de començar-los
Se substituiran per una formació modular del departament que podrà arribar a 900 mestres i professors
BarcelonaAdeu a una de les mesures estrella que el Govern havia anunciat per fer front a la davallada dels resultats educatius a Catalunya. Fa poc més d'un any, la consellera d'Educació, Esther Niubó, va anunciar que el departament crearia tres postgraus per millorar les competències dels docents en matemàtiques i llengua, dues de les matèries que més preocupen a les aules. Doncs bé, abans de començar a impartir aquests postgraus –havien d'estar disponibles el juliol del 2025–, Educació ha decidit cancel·lar-los, tal com ja ha fet constar en una publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). "Per motius de caràcter organitzatiu i de planificació derivats del retard en la formalització dels convenis de col·laboració necessaris per a la seva execució, no és possible implementar el programa en els terminis previstos", assegura la resolució firmada per la consellera.
De fet, Jaume Franch, que va ser degà de la Facultat de Matemàtiques de la UPC i que havia de ser coordinador del postgrau de matemàtiques anunciat pel Govern, assegura a l'ARA que es va assabentar de la cancel·lació del projecte quan ho va veure publicat al DOGC i quan tota la feina ja estava feta. "Vam començar a treballar el setembre del 2023 i vam acabar el pla d'estudis del postgrau el desembre del 23, perquè així ens ho havien demanat", assegura Franch. El matemàtic detalla que la idea inicial preveia que els estudis es posessin en marxa el juliol del 2024, però "com que no es feia el conveni, tot es va anar endarrerint". Franch també critica que, finalment, la publicació al DOGC que constata la cancel·lació dels postgraus encara no iniciats mostra que l'ordre de creació del programa no es va donar fins a l'agost del 2025.
Fonts d'Educació justifiquen el canvi assegurant que se substituirà el programa pilot de postgraus que havia d'arribar "aproximadament a 180 docents" per una formació modular que podrà arribar fins a 900 docents, "multiplicant per cinc el nombre de professionals beneficiaris de la formació". Ara bé, aquesta formació tindrà un rang acadèmic molt més baix que un postgrau i el programa pilot passarà de tenir un cost inicial de 251.260 euros a tenir un pressupost de 105.000 euros, és a dir, menys de la meitat. "Serà una formació de molt menys nivell; estem parlant d'una cosa bastant menor i que no tindria ni reconeixement de postgrau, sinó que serà com un curset de moltes menys hores", denuncia Franch.
Des del departament asseguren que la substitució d'aquest programa pilot "respon a una decisió estratègica orientada a millorar l’eficàcia, l’equitat i la sostenibilitat de la política de formació del professorat". També defensen que l'estructura de la nova formació serà en mòduls independents i de caràcter híbrid –combinant sessions presencials i virtuals–, cosa que donarà més flexibilitat als docents tant per conciliar la formació amb la feina com per adaptar l'itinerari formatiu "a les seves necessitats professionals i a la seva disponibilitat horària". Amb tot plegat, asseguren que la decisió "millora de manera significativa l’impacte, l’eficiència i l’adequació de la formació a la realitat del professorat".
Les noves formacions es començaran a impartir el tercer trimestre d'aquest mateix curs i estaran dissenyades pels Instituts de Ciències de l’Educació de les universitats (ICE), en coordinació amb el CESIRE, el centre de recursos pedagògics de la Generalitat.
Set de cada deu docents de mates no són matemàtics
Franch insisteix que el postgrau, ja cancel·lat, era "molt necessari perquè avui en dia molt del professorat que fa classes a secundària i a batxillerat no són matemàtics i molts d'ells tenen una formació matemàtica força baixa". De fet, tal com va avançar l'ARA, set de cada deu professors de matemàtiques de secundària no són matemàtics. "Alguns d'ells són professors que han fet, per exemple, una carrera d'empresarials. Això vol dir que l'últim cop que han fet matemàtiques pures va ser a l'ESO o com a molt al batxillerat", adverteix l'exdegà de la Facultat de Matemàtiques de la UB. I insisteix: "Era molt necessari que tot aquest professorat, com a mínim, tingués l'oportunitat de fer aquest postgrau per acabar de formar-se i poder donar la formació adequada als estudiants de secundària i batxillerat".