La Generalitat recupera les concessions d'obra pública 14 anys després amb una inversió de 1.200 M€

BarcelonaLa Generalitat vol deixar enrere el model que ha servit per construir i gestionar grans infraestructures públiques durant els últims 14 anys. Aquest model es caracteritzata per dos elements: el pagament per ús de la via que feia l'administració, popularment conegut com a peatge a l'ombra, i la possibilitat de les empreses privades de recomprar a l'administració una part o la totalitat de la infraestructura ja feta.

Aquest gir "copernicà", segons fonts del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, busca resoldre els problemes de la manca d'inversió en el manteniment de les infraestructures lligant inversió, reposició i manteniment. És per això que, tal com va avançar ja la titular del departament el passat 6 de febrer, Sílvia Paneque, la Generalitat ha obert una consulta preliminar al mercat (CPM) per explorar concessions d'obra pública amb pagament per disponibilitat, és a dir, segons l’estat de l’infraestructura i no el seu ús.

Ho farà en tres grans àmbits de mobilitat: carreteres, recàrrega elèctrica i la línia L9 del Metro. Tot plegat amb una inversió prevista superior als 1.200 milions d'euros. La previsió és començar a licitar aquest mateix any.

L'últim gran litigi de la Generalitat en matèria d'infraestructures va ser amb Cedinsa, la concessionària que explotava l'Eix Tranversal (C-25), que l'administració catalana va decidir l'any 2022 liquidar-ne la concessió que mantenia amb la companyia, i assumir-ne la gestió. L'operació va ser avalada l'any passat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els especialistes creuen que el llast dels peatges a l'ombra de les carreteres catalanes afecta molt negativament la capacitat d'inversió en noves infraestructures.

Carreteres de carril alternatiu

La recuperació d’aquest model concessional, conegut com a model alemany, pretén impulsar actuacions per valor de 666 milions d'euros –més de la meitat del pressupost previst– en la transformació de diversos trams de carreteres catalanes fins al 2030, els quals sumen 430 kilòmetres, en el format 2+1, que consisteix en una via de tres carrils, amb el del mig utilitzat de manera alternada per a l'avançament segur. Sota aquest model, l’administració abona un cànon basat en la qualitat i disponibilitat de la via, sense peatges o costos addicionals a l’usuari ni risc de demanda/trànsit per al concessionari.

En aquest àmbit, l'objectiu de la consulta preliminar és determinar quin pot ser l'abast dels itineraris concessionals que poden ser d'interès. El cert és que el programa 2+1 inclou inversions en diferents carreteres i la definició dels itineraris, han explicat fonts del departament, hauria d'integrar aquells trams on aquestes actuacions permetin configurar aquests corredors alternatius.

Aquests trams que sumen 430 kilòmetres són de 12 trams de carreteres, entre els quals hi ha la C-12 d'Amposta a Lleida (81,5 km), la C-14 d'Alcover a Montblanc (14,8 km), la C-66 de Girona a Palafrugell (25 km), la C-51 del Vendrell a Vilardida (22,3 km) i la C-31 de Palafrugell al far d'Empordà (26,5 km), entre d'altres.

18 M€ per a la recàrrega ultraràpida

Una part de la inversió prevista anirà destinada al desplegament d'infraestructura de recàrrega ultraràpida en àrees de servei de titularitat pública del departament de Territori. L'actuació la portarà a terme Cimalsa, empresa pública de la Generalitat encarregada de la promoció, el desenvolupament i la gestió d'infraestructures.

Les inversions es portaran a terme majoritàriament a la demarcació de Barcelona, en diversos punts de carreteres com la C-32, en l'àrea Tordera, l'àrea Maresme i l'àrea Gavà, i també a l'àrea Montcada de la C-33, l'àrea la Roca de la C-60 i l'àrea Montserrat de la C-16, entre d'altres. L'objectiu és garantir la cobertura de recàrrega com a mínim cada 60 km a la xarxa transeuropea de transport i vies d'altres prestacions, amb una potència de 150 kW per punt.

La consulta és un procés regulat a fi de preparar una licitació futura per avaluar la viabilitat tècnica i econòmica del programa, que en el cas de, per exemple, els punts de recàrrega elèctrica permet als operadors, fabricants, comercialitzadores d'energia i proveïdors de serveis de mobilitat disposaran consultar els termes de les noves licitacions.

Acabar la Línia 9 del Metro

El tercer àmbit és la Línia 9 del Metro (L9), per a la qual la Generalitat vol concedir l'acabament de les estacions que falten –conegut com el tram central–, que són nou, i part d'elles estan construïdes. La inversió estimada és 500 milions d’euros, entre la partida inicial i les reinversions dintre del període de concessió.

Aquest model, pel qual un operador privat assumeix la construcció, la instal·lació i el manteniment d’una infraestructura durant un període i amb pagaments vinculats a la seva disponibilitat, se centrarà en les mateixes estacions –és a dir, instal·lacions, escales mecàniques i ascensors– i exclou els túnels o vies, part de l'obra civil. Aquest model ja està en marxa en les estacions actualment operatives de la L9 i també de la L10.