El TSJC avala el rescat de l'Eix Transversal per part de la Generalitat
Cedinsa havia presentat un recurs que argumentava que es va fer fora de termini i a un preu inferior al que havia de rebre
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat l'operació per la qual la Generalitat va rescatar l'Eix Transversal (C-25), que explotava la concessionària Cedinsa, i que va passar a finals del 2022 a mans de l'administració catalana. En una sentència de la sala contenciosa administrativa, els magistrats desestimen el recurs que va presentar la concessionària Cedinsa i entén que el rescat es va fer aprofitant una finestra que donava el contracte i que el preu era correcte.
L'operació de rescat de l'Eix Transversal la va posar en marxa l'actual diputat de Junts Jaume Giró quan era conseller d'Economia, si bé la va acabar la seva successora al capdavant del departament, Natàlia Mas. La Generalitat va pagar 479 milions d'euros de la seva caixa per posar fi a la concessió. Segons els càlculs del departament d'Economia, el rescat d'aquesta autopista entre Cervera i Caldes de Malavella permetia a la Generalitat estalviar-se amb el temps fins a quasi 800 milions d'euros.
El Govern va assumir la via a partir de l'1 de gener del 2023 amb una gestió directa per part del departament de Territori, després de pagar de 479,3 milions d'euros a la concessionària Cedinsa. Amb aquesta mesura, el Govern preveia un estalvi net total de 781 milions d'euros fins al 2040, quan acabava la concessió.
El contracte de concessió del 2010 obria tres finestres perquè el Govern pogués recuperar la gestió directa de la via. La primera finestra, el 2017, la va intentar activar l'aleshores secretari d'Economia i després president de la Generalitat, Pere Aragonès, però l'aplicació del 155 va frustrar l'operació. La segona finestra era el 2022 i l'anterior conseller d'Economia, Jaume Giró, va dissenyar l'operació per recuperar la concessió que després va tancar la següent titular de la cartera, Natàlia Mas.
Cedinsa, la concessionària que inicialment van constituir diverses constructores catalanes, ara està controlada pel fons francès Vauban Infrastructure Partners. Tot i que el conseller Giró havia plantejat finançar l'operació amb recursos externs o fins i tot del FLA, finalment la Generalitat va pagar amb romanents de tresoreria, és a dir, amb recursos propis.
