EMPRESES I SOBIRANISME

El gir de la Cambra provoca una revolta

L’acte empresarial pel dret a decidir es va gestar com a reacció a unes declaracions de Miquel Valls

L’acte que totes les cambres de comerç i gairebé totes les patronals de Catalunya van fer dijous passat a favor del dret a decidir va ser inaudit, en un sentit literal: mai no s’havien sentit coses com aquelles en un fòrum empresarial català. La contundència del Manifest del Far, firmat el maig del 2014, ja era sorprenent: els empresaris donaven el seu “suport incondicional al procés endegat pel Parlament”. Però l’acte de dijous va anar més enllà i va flirtejar més o menys obertament amb l’independentisme. “El que genera por és la certesa de com estarem si no canvia res” o “La decisió del poble no només s’ha de respectar sinó que no va associada necessàriament a cap risc”, són algunes de les frases que s’hi van poder sentir. Compte: no eren propietaris de microempreses. Alguns dels participants -i dels que van pronunciar aquestes frases- dirigeixen o han dirigit empreses que facturen centenars de milions d’euros i tenen activitat a la resta d’Espanya.

Per què un col·lectiu que es caracteritza perquè parla poc de política en públic va decidir fer un acte tan significat a tres setmanes d’unes eleccions com les del 27 de setembre?

Diversos assistents van certificar que l’espurna que va propiciar l’acte van ser unes declaracions del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, que el 29 de juliol va assegurar que el resultat del 27-S “tindrà conseqüències econòmiques”. Segons els organitzadors, amb aquestes declaracions Valls va sumar-se al “discurs de la por”. “Rebutgem les pors”, va dir durant el seu discurs Josep González, president de Pimec.

El més paradoxal de tot és que la Cambra de Comerç de Barcelona és una de les firmants del Manifest del Far, tot i que Miquel Valls va preferir no treure el cap a l’acte que es va celebrar a la Pedrera. Una mostra dels equilibris que ha fet la Cambra per intentar tenir a tothom content.

És interessant veure com ha evolucionat el discurs de la Cambra de Comerç de Barcelona. El març del 2014 la Cambra va presentar un estudi en què defensava que u na Catalunya independent tindria un superàvit del 7,2% en el llarg termini (després d’assumir un dèficit del 2,4% a curt termini per sufragar els costos de crear un estat). La Cambra va dir llavors que volia contribuir a “objectivar el debat” sobiranista. Poc després, el juny del 2014, Miquel Valls va assegurar que en cas d’independència l’estructura empresarial de Catalunya es mantindria. “L’empresariat català té capacitat de reacció: ho ha demostrat durant la crisi i això no canvia d’un dia per l’altre per circumstàncies polítiques”, va dir. Els estudis de la Cambra van donar munició al president Artur Mas per defensar la seva causa. “En qualsevol escenari Catalunya és perfectament viable i en alguns és més viable que en d’altres”, va dir Mas l’endemà d’un d’aquests estudis.

Què va passar entre els primers estudis de la Cambra i les declaracions que Valls va fer el 29 de juliol? Una cosa tan senzilla com decisiva: es va crear la Cambra de Comerç d’Espanya, la nova institució que aglutina totes les cambres (la de Barcelona també) i que, per cert, està presidida pel català Josep Lluís Bonet, de Freixenet.

“Ara Valls depèn de la Cambra d’Espanya -explica a l’ARA un membre del comitè executiu de la Cambra-. I la Cambra d’Espanya és territori Legaz, és a dir que és territori FAES”. Aquesta persona es referia a Jaime García-Legaz, exsecretari general de la FAES, la fundació de José María Aznar. Legaz és ara el secretari d’estat de Comerç i té la Cambra d’Espanya sota la seva tutela. Valls és, a més, vicepresident de la Cambra d’Espanya.

Creixent distanciament

Des de llavors el distanciament amb la Generalitat ha sigut evident. Al març la Cambra va reclamar a la Generalitat que li comprés la seva participació a l’empresa Fira 2000, tal com va revelar l’ARA en el seu moment. La Cambra tenia tot el dret a demanar-ho, ja que un contracte firmat fa anys establia aquesta possibilitat. Però el Govern va entomar malament una reclamació que no es preveia en aquell moment i que l’obliga a pagar 22 milions en un moment crític per a la seva caixa.

Les declaracions de Valls al juliol van ser el distanciament definitiu. “La Cambra va molt malament de diners des que es van suprimir les quotes obligatòries que pagaven les empreses”, recordava aquest directiu de la institució, que està en pèrdues des del 2011, per recordar la dependència que té ara la Cambra de les administracions, especialment de l’estatal.

A Mariano Rajoy se li critica que no hagi fet tantes reformes com presumeix, però si en una cosa ha treballat durament ha sigut en la creació de la Cambra d’Espanya i el Consell Empresarial per a la Competitivitat, dos organismes que li han permès trencar la tradicional estructura de les organitzacions empresarials espanyoles. Amb això s’ha diluït en part el protagonisme de les patronals tradicionals i ha aconseguit tenir les cambres de comerç sota control.

En aquest context, la Cambra ha anat virant, però no prou per no firmar el Manifest del Far. Caldrà seguir atentament els equilibris de la institució.

Més continguts de