Economia 10/02/2021

Girona lidera amb un 14,2% la caiguda del PIB a Catalunya el 2020

Les províncies més dependents del turisme i amb més restriccions són les que van patir una caiguda més gran de l'activitat econòmica

3 min
pib

MadridLa caiguda històrica de l'activitat econòmica el 2020 per la pandèmia del coronavirus (un 11,4% menys de PIB a Catalunya) no va afectar per igual les quatre províncies catalanes. L'informe que ha publicat aquest dimecres el Banc d'Espanya revela que les zones on l'economia depèn més del turisme són les que van patir una caiguda del producte interior brut més profunda. Girona és la província catalana més afectada per l'aturada de l'activitat econòmica amb un retrocés del PIB del 14,2%. Barcelona i Tarragona registren caigudes similars a la mitjana catalana (11,7% i 11,4% respectivament), mentre que Lleida –amb una economia menys basada en el turisme– va patir un retrocés menys pronunciat, del 8%.

En el conjunt de l'Estat, Girona és la cinquena província on més va caure el PIB, només superada per les Illes Balears (-27%), les províncies canàries de Las Palmas (-21%) i Santa Cruz de Tenerife (-19%), i Màlaga (-17%). "Aquestes províncies es caracteritzen pel pes que hi té el sector turístic, sobretot lligat a la demanda estrangera", destaca l'informe. Tot i que la caiguda històrica del PIB va tenir lloc a tot l'Estat, sense excepció, són les províncies amb menys turisme les que van registrar el 2020 caigudes més suaus. On el PIB va patir un retrocés menys pronunciat va ser a les províncies d'Extremadura, amb caigudes del 5,3% tant a Cáceres com a Badajoz. En el conjunt de l'Estat, el PIB va caure un 11%, mentre que l'economia mundial es va contraure un 3,5%.

El Banc d'Espanya també constata la relació entre les mesures restrictives per evitar l'expansió del virus i la caiguda en picat del creixement econòmic. "L'aplicació de mesures de contenció dels contagis ha sigut un dels principals condicionants de l'activitat econòmica des de la irrupció de la pandèmia", subratlla l'informe. El supervisor explica que les grans diferències entre províncies de la caiguda del PIB es donen especialment des del moment que els governs autonòmics són els que assumeixen les decisions en matèria de restriccions després del primer estat d'alarma.

L'equació és evident: a més restriccions, menys mobilitat i menys activitat econòmica. "Això explicaria l'existència d'una dispersió més baixa en els PIB provincials en la primera mitat de l'any que en la segona", afirma el Banc d'Espanya. Però l'estudi del supervisor va més enllà en les seves conclusions i afirma que el cop econòmic de cada província depèn més de les restriccions a la mobilitat i de la dependència del turisme que no pas del nivell d'incidència del coronavirus: "l'excés de mortalitat derivat de la pandèmia no sembla ser una variable significativa a l'hora d'explicar diferències en l'evolució del PIB provincial".

Lleugera recuperació el quart trimestre

Els trimestres amb més restriccions per frenar el covid-19 són els que van patir descensos més pronunciats a totes les províncies. En el segon trimestre, quan va haver-hi el confinament més dur amb activitats no essencials i escoles tancades, el PIB espanyol va caure un 17,9%, mentre que el quart trimestre l'activitat econòmica es va recuperar lleugerament, amb un creixement del 0,4%. "Les mesures de contenció introduïdes per frenar la segona onada al llarg del quart trimestre van impedir que es produís una significativa recuperació", apunta el document.

L'informe destaca que les restriccions anticovid van tenir efectes molt dispars no només territorialment sinó també per sectors econòmics. L'hostaleria, el comerç, el transport i la cultura són els sectors que van tenir un paper més destacat en la caiguda del PIB , mentre que en el sector primari, algunes indústries, el sector financer, sanitat, educació i els serveis de les administracions públiques "pràcticament no va retrocedir". Alguns sectors fins i tot van créixer.

stats