El govern gallec exclou les dones de les ajudes als treballadors per la cura dels fills

La conciliació de la vida familiar i el mercat de treball equilibrada entre les dones i els homes és encara una assignatura pendent a Espanya. De fet, és el tercer país europeu amb menys mares ocupades, només per darrere d’Itàlia i de Grècia, segons un informe d’Eurostat del mes d’agost. Si bé l’Estat té competències sobre els permisos de maternitat i paternitat –que precisament el ministeri de Drets Socials vol ampliar–, les comunitats autònomes també poden aprovar prestacions o els anomenats xecs bebè com a via per capgirar aquesta realitat.

Una de les últimes comunitats a impulsar una prestació per la criança ha sigut Galícia. Però la fórmula que ha escollit no ha quedat exempta de crítiques. La resolució de la secretaria general d’Igualtat de la Xunta, de principis del mes de juliol, exclou les dones de les ajudes als treballadors per la cura dels fills que acaben de néixer. En concret, la resolució bonifica els homes de les famílies no monoparentals amb progenitors de diferent sexe que redueixin la seva jornada laboral per cuidar els fills. 

L’objectiu de la mesura és, segons la Xunta, “fomentar la corresponsabilitat” dins les famílies no monoparentals mixtes, i que els homes decideixin acollir-se a la reducció de la jornada laboral per cuidar els fills i “beneficiar” així les dones, que són les que majoritàriament acaben alterant la seva vida laboral per fer-se'n càrrec. El govern gallec defensava que la mesura –que ja es va plantejar el 2007, després de l'última crisi– buscava avançar cap a la igualtat i que la conciliació no caigui només damunt les dones. Ara bé, per a algunes organitzacions feministes la proposta és “discriminatòria”. 

L’organització gallega PETRA Maternitats Feministes hi va presentar un recurs. “És una mesura discriminatòria perquè bonifica exclusivament els homes, que solen tenir un sou més alt i, per tant, acaba perjudicant les dones, que cobren menys”, apunta Julia Cañero, que creu les mares que vulguin continuar cuidant els fills ho faran “però gratis, amb excedències sense remunerar”. “No pot ser un premi perquè l’home es faci corresponsable, sinó que cal canviar la cultura de les cures als fills”, explica en una conversa telefònica amb l’ARA. 

Permís per la criança 

El ministeri de Drets Socials, encapçalat per Ione Belarra (Podem), fa mesos que treballa en la futura llei de diversitat familiar, que no només vol ampliar fins a sis mesos els permisos de paternitat i maternitat per naixement i cura del menor –actualment són de setze setmanes–, sinó que també vol posar en marxa una prestació per la criança de caràcter universal. 

Si bé els permisos de maternitat i paternitat van a càrrec de les empreses, la proposta de Belarra d’una ajuda per la criança recauria en els comptes públics de l’Estat. Malgrat que Podem vol que la llei arribi al consell de ministres abans d’acabar l’any, i per tant que entri en vigor a partir del 2022, encara no s’ha començat a negociar, tot i que la proposta de prestació ja ha arribat a la taula del ministeri d’Hisenda, segons ha pogut saber l’ARA.

Ara mateix, a Espanya només el 66% de les dones d'entre 25 i 54 anys amb fills tenen feina, mentre que en el cas dels homes en la mateixa situació i amb feina la proporció es dispara fins al 85%. A més, les dades varien depenent de la quantitat de fills. Mentre que en el cas d’un sol fill un 64% de les dones treballen (un 76% dels homes), quan tenen tres fills o més el percentatge de mares que treballen cau fins al 49% i el dels homes es manté en un 75,3%.

I si no tenen fills? Doncs en el cas d’Espanya la xifra no varia gaire: així com el percentatge de dones amb fills que treballen mitja jornada se situa en un 25%, sense fills la xifra cau només quatre punts, fins al 21%. Un símptoma més del mercat laboral a Espanya, que situa les dones en jornades parcials, contractes temporals i, per tant, sous més baixos.