FINANCES

El gran capital descobreix les inversions verdes

Els principals inversors del món, des d’Europa fins a Wall Street, posen ara el focus en la sostenibilitat
BlackRock, empresa fundada per Larry Fink, gestiona més de 6 bilions d’euros, equivalents a sis cops el PIB d’Espanya / REUTERS

“L’avarícia és bona”. Poques frases resumeixen millor una època, la dels yuppies dels anys 80, com aquesta de Gordon Gekko a la pel·lícula Wall Street. Una frase i una pel·lícula que van tornar a estar de moda amb l’última crisi: l’any 2008, amb Lehman Brothers, tothom va redescobrir la veritat. L’avarícia seguia sent el motor del món financer. Un món que tradicionalment ha ignorat completament qüestions més altruistes, com la sostenibilitat i el medi ambient.

La frase de Gekko xoca frontalment amb aquesta altra sentència: “Les evidències sobre els riscos climàtics estan portant els inversors a revisar les seves idees bàsiques sobre les finances modernes”. Qui parla és Larry Fink, la persona que mou més diners de tot el món. BlackRock, l’empresa que va fundar i dirigeix Fink, gestiona tota sola més de 6 bilions d’euros, l’equivalent a sis cops el PIB anual d’Espanya.

En una carta recent als seus clients, Fink va fer un gir que ha sotragat els fonaments de Wall Street. En el missatge va anunciar que, a partir d’ara, BlackRock estarà “cada cop més disposada” a votar contra els directius i consells d’administració d’empreses que no publiquin informació sobre el seu impacte mediambiental i no facin res per adreçar aquesta qüestió. Com a principal inversora del món, BlackRock té participacions en multitud d’empreses que, de ben segur, no voldran perdre-la.

Què ha passat aquí? ¿Com hem saltat de Gordon Gekko i Lehman Brothers a inversors que es preocupen per la sostenibilitat mediambiental? Poc abans del missatge de Fink es va publicar una altra carta que va passar més desapercebuda però que no és gens menyspreable: 631 grans inversors (que conjuntament gestionen uns 34 bilions d’euros, sis cops el que té BlackRock) van demanar a l’última COP25, celebrada a Madrid, que els governs siguin més ambiciosos en la lluita contra l’emergència climàtica. “El canvi global cap a les energies netes està en marxa, però els governs han de fer molt més per accelerar la transició cap a una economia baixa en carboni i millorar així la resiliència de la nostra economia, la nostra societat i el nostre sistema financer cap als riscos climàtics”, es llegia a la carta.

Màrqueting o preocupació real?

També un gran fons britànic de pensions, el Brunel Pension Partnership (dotat de 35.000 milions d’euros), ha dit que deixarà de contractar les gestores que ignorin el canvi climàtic. Fins i tot Goldman Sachs, emblema del capitalisme americà, està començant a dir que s’han de prioritzar les iniciatives verdes amb l’argument que no només és correcte fer-ho, sinó que és rendible econòmicament.

Segons Xavier Brun, gestor del fons d’inversió Trea, en realitat aquesta tendència fa ben bé una dècada que va néixer, però tímidament. Primer a l’Europa continental, després al Regne Unit i ara la febre verda ha fet el salt als Estats Units, seu dels principals mercats financers del món. A poc a poc els criteris ESG (mediambientals, socials i de governança, en anglès) s’han anat fent un forat. I en els últims dos anys hi ha hagut un gir molt important. Cada cop és més difícil ignorar-los.

Segons Larry Fink, els costos del canvi climàtic es comencen a apreciar en un augment dels costos d’assegurances per afrontar incendis i inundacions, per exemple. Però què és el que mou les empreses a virar cap a la sostenibilitat? ¿Una preocupació real per l’impacte del canvi climàtic en els resultats de les empreses? Màrqueting? Probablement, una mica de cada.

Hi ha companyies certificadores que, tal com fan les agències de ràting, qualifiquen les empreses en funció dels seus criteris ESG. I aquelles que tenen una millor nota tenen més possibilitats de captar inversors. “És una bona manera de vendre’t als clients, és diferenciador!”, explica Brun. Com a exemple, diu aquest expert, “si a tu et diuen que pots triar entre dos fons d’inversió amb rendibilitats similars, però una està ben posicionada en ESG, sovint triaràs aquesta si tens una mica de consciència mediambiental”.

Aquesta certa pressió social ha fet que la inversió mediambientalment responsable s’estigui posant de moda i, si es consolida aquesta tendència, les accions de les empreses ESG pujaran. I això, al seu torn, provocarà que les companyies vulguin tenir millor nota ESG. En definitiva, s’entraria en un cercle virtuós.

Això no significa, però, que les empreses amb mala qualificació mediambiental desapareguin. Per a Brun hi haurà de tot. Però les que tinguin cura del medi ambient tindran un millor PER (benefici per acció), que és la manera correcta de poder comparar la rendibilitat d’unes accions de les diferents companyies. Seguint l’exemple d’aquest expert, serà com en una ciutat: hi ha barris on el metre quadrat és més car perquè hi vol viure tothom i d’altres on és baix perquè no hi vol viure ningú. “Doncs en el futur el quilo de benefici [mesurat amb el PER] tampoc serà igual a cada empresa”, explica, i aquelles empreses que s’hagin posicionat millor mediambientalment estaran entre les afavorides.

Al final, per tant, es tracta de seguir guanyant. Algú en dubtava?

Graduats de Harvard contra les petrolieres

Les grans corporacions s’intenten adaptar com poden als temps que venen. Com explica Larry Fink (BlackRock), l’interès del món financer pel medi ambient es deu a “una dinàmica que s’accelerarà a mesura que la generació següent agafi el control dels governs i les empreses”. I continua: “A mesura que bilions de dòlars passin a estar en mans dels mil·lennials en les pròximes dècades, i a mesura que es converteixin en directius de les empreses, dirigents polítics i caps d’estat, canviaran encara més la manera com ens aproximem a la sostenibilitat”.

Efectivament, les noves generacions, molt més sensibilitzades amb la necessitat de cuidar el medi ambient que les precedents, podrien impulsar canvis. I, de fet, aquests canvis potser arriben al món corporatiu abans del que molts es pensen. Que ho expliquin al bufet Paul Weiss. Aquest bufet, desconegut per a la majoria de nosaltres, s’ha fet famós als Estats Units per assessorar ExxonMobil, una de les principals petrolieres del món. Però s’està fent encara més conegut pel gran públic arran del boicot que promouen contra ella un grup d’estudiants de Yale, Harvard i Stanford, tres de les universitats més prestigioses dels Estats Units. Amb l’etiqueta #DropExxon, aquests estudiants estan fent campanya a les xarxes socials perquè els graduats renunciïn a fer beques o directament a anar a treballar a Paul Weiss fins que el despatx no talli amb Exxon.

El motiu és que el bufet representa ExxonMobil en importants casos en què la petroliera combat normatives mediambientals aprovades pels governs locals dels Estats Units, segons informa l’agència Reuters.