FINANCES
Economia 17/08/2019

El gran dilema d’Oliu

El president del Sabadell valora una fusió amb Bankia amb la vista posada en el preu de l’acció

Albert Martín
4 min
Josep Oliu en un acte a Esade a començaments d’aquest any.

BarcelonaSeria l’operació més gran que s’ha viscut en molt de temps en l’economia catalana. El Banc Sabadell, quarta empresa per facturació, s’encamina de manera lenta però, segons els experts del sector, segura cap a una fusió amb un altre gran banc espanyol. El principal candidat, Bankia, tot i que l’opció Santander no es descarta.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els rumors s’han allargat des de fa més de dos anys. Tal com va avançar aquest diari, el president del banc català, Josep Oliu, va plantejar l’opció de quedar-se amb Bankia a l’aleshores ministre d’Economia, Luis de Guindos, el 2017, quan aquest últim buscava comprador per a un Popular a la deriva.

Els analistes estan convençuts que una fusió Sabadell-Bankia seria un èxit: l’entitat catalana amb seu a Alacant aportaria el seu vigor comercial i en pimes i la seva tecnologia, mentre que Bankia aportaria un enfocament més de client minorista i un generós matalàs de capital. A més, tots dos tenen encaix geogràfic, i tancarien el que un directiu del sector denomina “el triangle màgic Barcelona-Madrid-València”, el de més activitat econòmica a Espanya.

Sense problemes d’egos

Les fonts financeres consultades per l’ARA asseguren que, tot i les pressions del mercat, a hores d’ara l’operació amb Bankia -i amb qualsevol altra entitat- està aturada. Però, segons ha pogut saber aquest diari, el que en la majoria de casos és el principal escull per a qualsevol operació corporativa d’aquest nivell -la por dels grans directius a perdre el seu càrrec- no seria en aquest cas un impediment. En efecte, una operació que fes néixer un quart gran banc a Espanya no comptaria amb l’oposició activa ni de José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia, ni d’Oliu, ni de Jaume Guardiola, conseller delegat del banc català.

“Per a ells seria la culminació a les seves carreres”, expliquen les fonts sobre els banquers catalans, recordant que Oliu va assumir la presidència del Sabadell el 1999, quan l’entitat era “un banc de poble”. “Deixarien el Sabadell havent sobreviscut a la crisi i ho farien com a quarta entitat d’Espanya, amb una posició de capital blindada, i amb les millors perspectives”, afegeixen.

¿I posarien la cirereta a la seva trajectòria fins i tot sacrificant el seu cap? Les fonts consultades així ho afirmen. Una paraula es repeteix en la mitja dotzena de fonts pròximes a Oliu i Guardiola consultades. “Cansament”. Ells dos són la parella més estable del panorama financer espanyol. Treballen plegats des del 2007 i en aquests dotze anys a la resta de grans bancs s’han viscut acomiadaments sonats i destitucions sorprenents. Al Sabadell, no: Oliu i Guardiola han respectat les seves respectives àrees de poder amb una bona relació entre ells. Amb un problema: Oliu té 70 anys i en porta 20 al càrrec, mentre que Guardiola, vuit anys més jove, n’hi porta 12, tot i que abans ja era considerat el número 3 del BBVA. El desgast és gran.

Així, lluny de veure una possible fusió com una amenaça per al seu càrrec, tots dos ho veuen com la coronació de les seves carreres. I a l’altra banda de la taula, Goirigolzarri tampoc no s’hi posaria malament. “Sap que amb ningú té més possibilitats de sobreviure que amb el Sabadell”, expliquen al sector.

Bicefàlia Oliu-Goirigolzarri

El gran dubte, si l’operació tirés endavant, és com quedaria l’estructura de poder en una cúpula on no sembla tenir lloc José Sevilla, conseller delegat de Bankia. Les especulacions van en la línia d’imaginar Oliu com a president de perfil més aviat representatiu (com promou el BCE) i Goirigolzarri com a conseller delegat. Però fonts que coneixen bé Oliu sostenen que, per la seva manera de ser, seguiria manant des del seu càrrec de president.

¿I Guardiola? Les fonts consultades creuen que el moment de disputar la presidència d’un banc de l’Íbex-35 potser ja li va passar i sostenen que probablement faria un pas al costat en aquesta possible nova entitat. A més, recorden que ja té una posició econòmica folgada i que és una persona “molt curiosa, amb molts interessos vitals”.

Les mateixes veus apunten que amb una fusió Sabadell-Bankia no s’ha d’interpretar que automàticament la catalanitat del banc s’esvairia. Tot i que el valor en borsa de l’entitat que presideix Goirigolzarri és superior al de la catalana (4.700 milions per 4.100), el Sabadell té “més serveis centrals i molta més ciència” que no pas Bankia, diuen al sector. A més, recorden que Bankia té la posició que té gràcies a les ajudes públiques que en van evitar la fallida.

¿Quin seria el desencadenant de l’operació, doncs? Tot passa per una pujada del preu de l’acció del Sabadell. Els títols porten setmanes per sota dels 80 cèntims, nivell ínfim quan fa 12 anys estaven en 9 euros. El descrèdit dels inversors, que situa el banc a tret d’opa, suposa un estímul per impulsar una fusió.

Oliu sap, però, que si ara el Sabadell es fusionés amb alguna altra entitat el canvi suposaria un fort càstig per als accionistes, que ja han patit molt en els últims anys, perquè possiblement s’aniria a un escenari d’intercanvi d’accions en la nova entitat que diluiria encara més el valor de l’acció. “Se sent culpable pels diners que han perdut els accionistes en els últims anys”, diu un directiu de l’Íbex-35. Fa un any, es deia que una fusió amb Bankia es podia fer si els títols del Sabadell se situaven a l’entorn dels 2,2 euros. Actualment, aquest preu sembla llunyà. En qualsevol cas, l’operació requerirà que l’acció pugi fortament perquè una fusió no acabi tornant a castigar els accionistes.

Un últim aspecte que les diferents fonts consultades exposen és que si Bankia i Sabadell es fusionessin hi hauria marge perquè la nova entitat funcionés amb dues marques: Sabadell a Catalunya i Bankia a la resta d’Espanya. Aquesta fórmula serviria per evitar els boicots creuats que eventualment es poden produir per raons polítiques.

Mentre l’acció toca mínims, Josep Oliu s’ho pensa: és un dilema que afronta amb la voluntat de no perjudicar més els accionistes del Banc Sabadell.

stats