Els gripaus que s'empassa Teresa Ribera a Brussel·les

Brussel·lesÉs la Unió Europea més escorada a la dreta de la història. En les eleccions del juny de l'any passat, les formacions conservadores i d'extrema dreta van treure uns grans resultats i, fins i tot, sumen una majoria alternativa a la gran coalició entre el PP europeu, socialdemòcrates i liberals que han governat les institucions europees durant les últimes legislatures. A escala estatal, la situació és similar. Es poden comptar amb els dits de la mà els executius liderats per forces progressistes i cada vegada hi ha més governs dirigits o amb un fort accent d'extrema dreta.

En aquest context, el govern de Pedro Sánchez i la comissària europea que va enviar a Brussel·les, l'exvicepresidenta Teresa Ribera, es troben gairebé sols en algunes de les principals batalles polítiques dels socialistes, com és la lluita contra el canvi climàtic i la transició verda. Així doncs, tot i ser la segona dona més poderosa de la Comissió Europea, Ribera es troba amb poc marge de maniobra per intentar minimitzar l'onada contraecologista que s'escampa per arreu del continent i ja ha arribat a les institucions europees.

La principal mesura que aigualeix l'agenda verda de Brussel·les és la que pretén simplificar els tràmits administratius i reduir la burocràcia. La intenció és disminuir la despesa en paperassa en uns 6.000 milions d'euros anuals i alleugerir la càrrega burocràtica que han d'afrontar les empreses, sobretot les petites i mitjanes. La mateixa Ribera, que la va presentar a la premsa la setmana passada perquè és una iniciativa que penja de la seva cartera, es va mostrar "orgullosa" i "satisfeta" d'una proposta legislativa que pretén fer més eficients les institucions europees.

Tanmateix, tal com denuncien des de la mateixa família socialdemòcrata i diverses ONG ecologistes, la disminució de la paperassa que anhela Brussel·les es pretén aconseguir en detriment dels requisits mediambientals que exigeix a hores d'ara la Unió Europea. Així doncs, s'eximirà dels controls climàtics el 80% de les empreses perquè només hi estaran obligades les companyies de més de 1.000 treballadors i més de 450 milions d'euros de facturació anual.

A més, es retira el mínim de multa (un 5% de la facturació de l'empresa) que s'imposa a les companyies que incompleixen la directiva de requisits mediambientals en les seves activitats a països tercers. I, entre d'altres, es redueix l'abast dels aranzels verds, que finalment només gravaran un 10% del total d'empreses previstes inicialment per importar productes d'una elevada petjada ecològica i que suposen una contaminació superior al que es permet dins de la mateixa UE.

Tot i que aquesta proposta legislativa recau directament en el departament de Ribera, que dirigeix Transició Neta i Competitiva, hi ha diverses iniciatives més que ha impulsat el global de la Comissió Europea que també frenen la lluita ecologista de la UE. La més problemàtica ha sigut la flexibilització dels límits de contaminació dels vehicles de combustió, que feia temps que demanaven les patronals de la indústria automobilística, o la reducció de controls ecologistes als pagesos que vulguin accedir a les ajudes de la política agrícola comuna (PAC).

D'aquesta manera, Ursula von der Leyen ha proposat aquesta setmana l'ajornament de tres anys de l'entrada en vigor de les sancions als fabricants de cotxes que no compleixin amb els estàndards d'emissions de CO₂, cosa que es preveu que estalviarà uns 16.000 milions d'euros de multes que haurien d'haver pagat les automobilístiques a la Comissió Europea. I, pel que fa a la PAC, Brussel·les planteja deixar de fer alguns controls ecologistes a petites i mitjanes explotacions agràries i, entre d'altres, promet evitar la prohibició de més plaguicides si no n'hi ha un altre d'alternatiu al mercat que sigui igual d'eficient.

Poc marge de maniobra

Tot i que aquestes mesures frenen clarament l'ambició mediambiental de Brussel·les, la realitat és la que és i Ribera té poc marge de maniobra dins de la Comissió Europea i el global de les institucions europees. La socialista espanyola s'ha erigit en la principal veu ecologista de Brussel·les, però forma part d'un executiu eminentment conservador i, fins i tot, amb algun membre d'extrema dreta, com el vicepresident italià Raffaele Fitto.

En aquest sentit, cal recordar que cada estat membre nomena un comissari europeu –n'hi ha 27– i, encara que conformin l'organisme executiu de la UE, treballen en total coordinació amb els governs estatals i el Parlament Europeu, amb qui han de negociar la gran majoria de les propostes legislatives. Per tant, tal com recorden fonts comunitàries, Ribera es deu també a les majories de l'Eurocambra i als caps d'estat i de govern del bloc europeu, i no té més remei que fer equilibris i remar a contracorrent en un context cada vegada més dretanitzat. D'aquesta manera, ha d'acabar acceptant que la Comissió Europea tiri endavant algunes iniciatives que es contradiuen amb el seu discurs ecologista, fins i tot les que s'impulsen des de la seva pròpia cartera.