Hein de Haas: "És hipòcrita demanar més control de fronteres i tenir migrants treballant sense contracte"

BarcelonaHein de Haas és un dels experts més destacats en migració a Europa. En el seu darrer llibre Los mitos de la inmigración (Península), que ha estat un gran èxit internacional, recopila les conclusions de més de 30 anys de recerca, en què rebat els prejudicis que hi ha sobre aquest tema. És codirector de l'Institut Internacional de Migració (IMI) de la Universitat d'Oxford i professor de migració i desenvolupament a la Universitat de Maastricht. Ha participat en l'última reunió del Cercle d'Economia.

Argumenta que hem de repensar la manera com veiem la migració.

— La migració es veu o bé com un problema a resoldre o bé com una solució als problemes, però no com un fenomen normal. És una realitat que forma part de les nostres societats, i també del desenvolupament. Gairebé sempre es veu com un problema causat per la pobresa, la guerra i la misèria en països pobres, però els fets ens diuen una altra cosa: en realitat, la migració és desenvolupament. Quan els països pobres s'enriqueixen, hi ha més gent que es mou. Perquè emigrar és car. És mentida que la immigració s'aturarà si s'afavoreix el desenvolupament dels països d'origen.

Des de la perspectiva europea, sovint es diu que la migració pot resoldre grans problemes, com l'escassetat de mà d'obra o la viabilitat dels sistemes de pensions. És cert?

— Un país ric amb escassetat de mà d'obra sempre atraurà migrants, però la migració no pot resoldre els problemes més profunds de la societat pel que fa a l'economia o la demografia. La migració no pot resoldre problemes com l'envelliment o la sostenibilitat del sistema de pensions.

També hi ha la idea molt comuna que la migració està en el seu punt més alt.

— De fet, gairebé tothom s'ho creu. Des de la dreta es diu "ens cal blindar les fronteres, hem d'aturar les pasteres". I des de l'esquerra, "hem de desenvolupar els països pobres, hem d'eliminar les causes de fons". El que hi ha darrere tant d'un raonament com de l'altre és que vivim temps de migracions rècord, quan de fet només un 3% aproximat de la població mundial emigra. I hi ha molts motius per creure que al segle passat hi havia un percentatge molt més alt de població migrant, perquè va ser el moment en què molta gent va emigrar dels països europeus.

L'esquerra realment promou la immigració i la dreta l'està aturant?

— Realment no hi veiem diferències. Hem analitzat i comparat 6.500 lleis i mesures polítiques i no hem trobat cap diferència significativa entre els partits d'esquerres i de dretes. Això vol dir que hi ha una gran diferència entre el discurs dur dels polítics i la pràctica. Espanya n'és un gran exemple: tothom sap que aquí els migrants indocumentats fan feines essencials. I tothom permet que això passi.

Què n'espera, de les dures polítiques migratòries de l'administració Trump?

— Trump no està deportant més gent que Biden. En realitat es tracta d'una política d'imatge.L'objectiu principal és semblar dur. Trump no va construir cap mur, ho van fer els seus predecessors. Però si la gent pensa que ho ha fet ell, guanya les eleccions. I és molt probable que la migració baixi als Estats Units, però això és més perquè l'economia s'està frenant que no pas per cap política fronterera. Passa igual amb el cas del Marroc i Espanya; el fenomen de les pasteres va començar el 1991. ¿Per què? Perquè va ser quan es va imposar als marroquins l'obligatorietat de tenir un visat per entrar a Espanya.¿Per què pensem que les mateixes polítiques que no han aconseguit aturar les pasteres durant els darrers 40 anys, funcionaran ara? No es fan les preguntes crítiques, i els polítics en treuen el rèdit.

¿Quines són aquestes preguntes?

— Hi ha una gran hipocresia. Podràs dir el que vulguis sobre les pasteres i els cayucos, i demanar més control de fronteres, però els migrants sense papers continuen treballant sense contracte en feines en l'economia submergida. Hi ha una manera clara d'aturar la migració il·legal que és fer complir la legislació laboral. Això significa més control als llocs de treball. La política migratòria és política laboral. La política d'immigració està lligada de facto a la política econòmica neoliberal. D'una banda, hi ha la tendència cap al neoliberalisme econòmic, la política del laissez-faire. De l'altra, es demana menys immigració. No es pot tenir alhora una cosa i la contrària.

Vostè continua treballant sobre el terreny per estudiar l'evolució dels fluxos migratoris, per exemple al Marroc o al Senegal. Què està passant?

— Els marroquins han emigrat durant l'últim segle, i encara emigren, però el perfil està canviant. Encara hi ha molts marroquins amb poca qualificació que es traslladen a Espanya, però també a Portugal, que ara atrau cada cop més migrants amb poca qualificació. Alhora, l'emigració marroquina s'està diversificant, perquè la població està millorant les seves qualificacions i cada cop hi ha més gent que es trasllada al Canadà o a Alemanya. I el mateix Marroc també està atraient migrants de l'Àfrica subsahariana. Uns joves del Senegal em van dir: "Si no aconseguim el visat per anar a Europa agafarem la drecera". I la drecera són les Illes Canàries. Ens oblidem que en molts casos són pescadors que naveguen amb vaixells de pesca tradicionals que es passen mesos a l'aigua, des de fa generacions. Ningú impedirà que aquests joves facin el mateix, sempre que quan arribin trobin feina. Hi ha tres opcions. La primera és continuar amb la política d'immigració del laissez-faire, i aquest doble discurs; la segona és regular la immigració donant visats perquè la gent es mogui legalment. I la tercera és canviar el sistema econòmic per garantir realment els drets laborals, cosa que seria un cop molt dur per a determinats sectors.