Economia 07/12/2020

El primer directiu de Zalando plega per prioritzar la carrera de la seva dona: l'excepció que no hauria de ser

El coconseller delegat de la botiga online abandona l'empresa per dedicar-se a cuidar la família

Paula Solanas Alfaro
3 min
El co-conseller delegat de Zalando, Rubin Ritter.

BarcelonaFer un pas enrere en la carrera laboral per conciliar-la amb la vida familiar és una constant per a moltes dones, sobretot les que són mares o tenen persones dependents al seu càrrec. És per això que l'anunci aquest dilluns del coconseller delegat de la plataforma de moda online Zalando, Rubin Ritter, es pot considerar una anomalia dins el món empresarial. El directiu ha explicat que deixa el càrrec -després de més d'una dècada a la direcció de la companyia alemanya- perquè la seva parella (una dona) pugui prioritzar la seva carrera professional.

"La meva decisió és el resultat de molt mesos de reflexió meticulosa. Després d'11 anys increïbles en què Zalando ha sigut la meva prioritat, crec que és el moment de donar una nova direcció a la meva vida. Vull dedicar més temps a la meva família. La meva esposa i jo hem acordat que durant els pròxims anys la seva ambició professional hauria de ser prioritària", ha explicat Ritter en un comunicat. El directiu, de 38 anys, ha afegit que vol explorar "nous interessos" més enllà de Zalando i deixarà uns mesos de transició abans d'abandonar l'empresa.

L'estadística deixa molt clar que el seu cas és excepcional. Segons les últimes dades publicades per l'INE a través de l'Enquesta de Població Activa (EPA), el 2018 el temps durant el qual les dones van interrompre la seva carrera professional per cuidar els fills multiplicava gairebé per set el dels homes. Cal tenir en compte també que la baixa per maternitat és més llarga que la de paternitat, però mentre que només un 4% dels homes van agafar una excedència durant més d'un any per tenir cura dels fills, en el cas de les dones van ser el 17%.

Si ens fixem en les dones ocupades d'entre 24 i 54 anys que tenen almenys dos fills, el 27% tria treballar a temps parcial. En canvi, només el 3% dels homes amb aquesta situació familiar opten per reduir la jornada laboral, segons l'Enquesta Europea de Força de Treball d'Eurostat del 2019. "Per la nostra socialització de gènere sentim que la cura dels infants o la gent gran és una responsabilitat gairebé exclusiva. No és que ho pensem en essència des que naixem; ho aprenem i ens ho transmeten", apunta la psicòloga social Gemma Altell.

Cuidadores a temps parcial

El 2018, fins a 358.200 persones van treballar a temps parcial per cuidar persones dependents, segons l'INE. El 96% eren dones, i la xifra va créixer un 30% respecte a l'any anterior. La legislació ajuda cada cop més que això no sigui així, admet Altell, però hi ha canvis que passen per capgirar valors culturals molt enquistats en el sistema patriarcal. "Hi ha una part que s'ha d'aplaudir, però és injust que per l'educació rebuda les dones sentim que és la nostra obligació deixar aquest espai a l'home, perquè creiem que la cura és cosa nostra igual que la producció és la seva", afegeix.

De fet, per a Altell la decisió de Ritter encara amaga un altre debat menys evident. "Comprem la idea que tenir una ambició professional no pot anar juntament amb tenir una vida personal plena", afegeix l'experta. Considera, doncs, que això situa dones i homes en una dicotomia en què han de triar entre dedicar més temps a la seva feina o a la cura personal i de la seva família, ja que la conciliació no és possible d'una altra manera. "Volem una societat on puguin conviure totes dues coses", reivindica Altell.

stats