Així han desaparegut 100.000 pisos de Nova York

Nova YorkFa una dècada, Timon Malloy es va trobar amb un problema habitual entre les famílies que intenten criar els seus fills a Nova York: el seu pis començava a ser massa petit. Molts novaiorquesos, davant d’aquest dilema, simplement es traslladen a llocs més barats. Malloy va triar un camí més luxós. Va comprar un apartament a sota del seu, va fer un forat a terra, hi va construir una escala i va fer més gros el seu pis de l’Upper West Side. "Tinc la sort de poder-ho pagar", diu Malloy, de 62 anys, que treballa en una immobiliària. Explica que es va gastar milions en les reformes i que la seva nova casa és "molt còmoda".

L'evolució de la ciutat sovint es mesura pels apartaments de luxe que es construeixen o els edificis antics que cauen. Menys aparents, però, són els canvis que tenen lloc darrere de les façanes i que afecten un dels reptes principals de Nova York: l'escassetat d'habitatge. A través de la combinació d'apartaments com els de Malloy, així com la conversió d'edificis amb diferents pisos en cases unifamiliars, la ciutat ha perdut més de 100.000 apartaments des del 1950, segons un nou estudi compartit amb The New York Times. El nombre de pisos a la ciutat ha crescut des d'aleshores, però el ritme de noves construccions no ha augmentat d'acord amb el creixement de la població ni amb la demanda.

La fusió de pisos es va disparar als anys 90, quan la ciutat va sortir d'una crisi econòmica. Es van agrupar en barris rics com l'Upper East Side i el West Village, a Manhattan, o Park Slope, a Brooklyn. "No tinc cap ressentiment cap a la gent que intenta fer-se un pis més gran quan creix la seva família", diu Adam Brodheim, un dels investigadors d'aquesta recerca. En alguns carrers, molts edificis construïts fa un segle o més com a cases unifamiliars i dividides durant el segle XX en diverses unitats s'han tornat a convertir en unifamiliars. A les cases del carrer 88 Oest entre l'avinguda Amsterdam i l'avinguda Columbus hi ha uns 173 habitatges. Al mateix carrer als anys 50 i 60 n'hi havia més de 400, segons Brodheim.

Restauracions d'edificis

Hi ha altres situacions, com la que es dona al número 12 del carrer 72 Est, on fa uns vint anys hi havia 23 apartaments. El 2002, Steve Croman, un propietari criticat sovint per les seves posicions agressives amb els llogaters, va comprar l'edifici de sis plantes per 5,5 milions de dòlars. Quatre anys més tard, va convèncer alguns llogaters perquè marxessin, en va desnonar d'altres i va convertir tot l'edifici en una casa per a la seva família. Això va passar abans que acabés a la presó el 2017, després de declarar-se culpable d'espoli i altres delictes. No hi hem pogut contactar perquè fes declaracions.

Toby Thompson era un dels llogaters que se'n va anar. Diu que l'apartament on va viure 13 anys –fins al 2006, quan va pactar amb Croman– era "el somni de qualsevol solter". "Alguns dels apartaments més elegants de la ciutat estan en aquesta illa de cases. Entenc per què Croman s'hi volia mudar". Thompson, que és professor de narrativa i ha treballat al món editorial, sempre havia volgut viure a Nova York. El lloguer de 800 euros mensuals del pis ho feia possible. Després de la venda de l'edifici, es va traslladar a Maryland.

Culpa "dels polítics"

Aquesta tendència, que ha continuat fins ara, és una de les raons per les quals alguns barris tenen tan pocs habitatges nous, un resultat preocupant quan els polítics de la ciutat han parlat amb un to molt contundent sobre la necessitat de fer nous immobles per tal de millorar-ne els preus i lluitar contra la segregació. Entre el 2010 i el 2021 el districte que inclou l'Upper East Side va afegir 3.000 nous habitatges, però també se'n van perdre uns 2.000 per la consolidació d'apartaments, segons l'estudi. Uns 1.000 més van ser derruïts.

Malgrat això, Brodheim no s'oposa a les fusions de pisos que fan que viure a la ciutat sigui més atractiu per als residents més rics. Assenyala que no s'ha de culpar famílies individuals d'un problema que deriva de les decisions preses pels polítics locals i estatals. "No seria un problema si construïssin molts habitatges nous", diu. A més, no queda clar que combinar apartaments sigui una bona inversió. Bill Caleo, constructor i soci de l'empresa Brooklyn Home Company, que ha convertit vuit apartaments d'una casa adossada en una llar unifamiliar, explica que l'elevat cost de reformar l'edifici només té sentit si es pot vendre la nova casa a un preu prou alt. I no ha vist que la demanda per les cases combinades més grans hagi crescut amb els anys.

Copyright The New York Times