Bomba de rellotgeria hipotecària al Regne Unit
El Banc d'Anglaterra apuja els tipus per 13a vegada consecutiva i posa milions de propietaris sota una pressió enorme
LondresEl Regne Unit està instal·lat sobre una bomba de rellotgeria hipotecària i sobre una espiral inflacionista sense aturador. Per 13a vegada consecutiva, un molt qüestionat Banc d'Anglaterra (BoE) ha apujat aquest dijous els tipus d'interès mig punt bàsic, situant-los en el 5%.
El desembre del 2021 estaven al 0,1%. El nou augment és el primer d'aquesta magnitud en el present cicle alcista. A més, la previsió de molts economistes és que a finals d'aquest 2023 els tipus se situïn entorn del 6%, fet que castigarà encara més, amb una molt més greu asfíxia, molts propietaris a l'hora de fer front al pagament de les quotes dels préstecs variables. El mateix BoE suggereix que el 6% previst es mantindrà, almenys, fins al maig de l'any vinent.
En relació amb els baixos nivells del 2021, en una hipoteca típica d'entre 230.000 i 290.000 euros a 25 anys, el cost de les quotes s'ha apujat entorn de 540 euros en els darrers 15 mesos. I pot continuar creixent fins al desembre entre 35 i 53 euros mensuals, d'acord amb les previsions.
De forma immediata es veuran afectades 800.000 persones, que han de renegociar els termes del préstec abans del 31 de desembre. Per a la resta de propietaris –al Regne Unit es calcula que hi ha uns catorze milions d'hipoteques actives– el patiment arribarà quan s'actualitzi la quota.
Habitualment, aquells que decideixen protegir-se en el moment de firmar una hipoteca ho fan a interès fix, acollint-se a ofertes introductòries de dos, tres o cinc anys, al final de les quals o bé es queden en el mercat flotant o bé tornen a renegociar el préstec. En aquest cas, poden acceptar, un cop més, una oferta inicial. Des d'ara i fins a les pròximes eleccions generals, que se celebraran, en principi, el desembre del 2024, no menys d'entre 1,4 milions i 3,5 milions de persones es veuran obligats a fer el pas, moment en què experimentaran un brutal augment dels rebuts mensuals. És un escenari que té el govern molt preocupat, perquè veu com el laborisme li treu un avantatge a les enquestes d'entre 12 i 18 punts.
Un dels problemes de la decisió adoptada pel Banc d'Anglaterra és que el mercat hipotecari ha canviat molt al Regne Unit els últims 20 anys, amb la proliferació d'operacions a tipus fix. Així, hi ha un impacte menys directe entre l'augment dels tipus i l'impacte que noten les butxaques dels propietaris.
El preu dels aliments puja el 18% interanual
Amb un índex de preus al consum que tant a l'abril com al maig s'ha situat en el 8,7% interanual, quatre vegades més per sobre de l'objectiu del regulador, la combinació dels dos factors és que les llars tindran menys capacitat per consumir. Si, a més, es té en compte que la inflació interanual dels aliments i de les begudes no alcohòliques continua disparada –18,4% al maig i 19,1% a l'abril–, l'escanyament s'accentua.
L'Institut d'Estudis Fiscals, prestigiós think tank econòmic britànic, ha identificat que serà la població hipotecada entre els 20 i els 49 anys la que més rebrà, especialment al sud del país i a Londres, on el preu de les cases és molt més alt. L'únic respir el dona el preu de l'energia, que ha baixat lleugerament en relació amb el que s'esperava a principis d'any, però que continua al voltant del 35% més car en relació amb el cost del 2021.
És per aquesta raó que el concepte de bomba de rellotgeria hipotecària comença a cobrar rellevància al Regne Unit. Thomas Wernhan, de l'esmentat Institut d'Estudis Fiscals, ho ha expressat en els següents termes: "Per a molts, l'augment de les quotes mensuals serà un xoc greu. De mitjana, equivaldrà a veure com la seva renda disponible disminueix al voltant del 8,3%; aquest augment no podria arribar en el pitjor moment".
Crítiques a la institució
Al Banc d'Anglaterra se l'ha acusat els darrers mesos, ja des de finals del 2021, de ser molt tímid a l'hora d'apujar els tipus quan començaven a superar-se els efectes paralitzants de la pandèmia sobre l'economia.
Ara, algunes veus d'economistes ben coneguts al Regne Unit, com la del professor Richard Murphy, un habitual de la BBC i les xarxes, ataquen la institució per una actuació que pot portar el Regne Unit a la recessió. "[La decisió d'apujar els tipus] enfonsarà milions de llars i portarà l'economia a la recessió. A més, crearà encara més inflació. El primer que faria és deixar de fer una cosa que clarament no funciona, que és augmentar els tipus d'interès. No funciona. No ha funcionat i no funcionarà. Perquè el que tenim és una espiral [inflacionària] del preu dels interessos, no pas una espiral derivada dels salaris alts".
Hi ha altres factors que podrien explicar el fracàs del Banc d'Anglaterra en el control de la inflació, més alta al Regne Unit que als Estats Units o a l'eurozona. Un d'ells és el mercat laboral, afectat per una escassetat en determinats sectors clau, a causa del covid i el Brexit, que apareix sempre com a rerefons de la problemàtica situació de l'economia de les illes. En aquest sentit, Philip Hammond, l'exministre d'Economia de Theresa May entre 2016 i 2019, ha demanat una relaxació de les mesures migratòries per permetre l'arribada de més mà d'obra al país. La seva, però, és una petició inútil: la immigració és un tema tòxic en la política britànica.
El resultat de tot plegat és que, per primer cop des del 1997, quan Gordon Brown, ministre d'Economia de Tony Blair, va cedir el control sobre els tipus al Banc d'Anglaterra, la institució i el seu governador, Andrew Bailey, estan al centre de la diana.
