La borsa catalana puja quasi el doble que l’espanyola

BarcelonaL’Indexcat, el principal índex de la Borsa de Barcelona, va augmentar quasi el doble que l’Íbex-35 el 2019. Concretament, el selectiu català va créixer un 21,5%, quasi deu punts més que l’augment de l’espanyol, que va cloure l’exercici amb un increment de l’11,7%. Els dos índexs, doncs, van tancar l’any amb guanys, però amb evolucions diferents.

Tant l’un com l’altre van començar el gener quasi en paral·lel, però l’Indexcat va tenir una caiguda més forta a finals d’aquell mes i va continuar per sota durant tres mesos. La truita, però, es va girar a partir del 18 d’abril, quan l’Íbex va arribar al seu màxim anual. En aquell moment, l’Indexcat va continuar a l’alça i va mantenir un rendiment superior a l’estatal durant la resta del 2019.

El fet que les sis companyies més grans de l’Indexcat també formin part de l’Íbex-35 fa que els dos selectius evolucionin al llarg del temps molt en paral·lel. Un bon exemple és la data del 14 d’agost, quan l’índex espanyol va tocar el seu mínim del 2019 i el català el va seguir, tot i no arribar a la cota més baixa de tot l’any passat.

No obstant, Xavier Brun, analista borsari i director del màster de mercats financers de la UPF, destaca que l’índex català està molt més equilibrat que l’espanyol. “Són índexs molt diferents”, explica . “A l’Indexcat les empreses són més petites i, per tant, més semblants entre elles [en mida]”, afegeix. En canvi, a l’Íbex-35 sis bancs tenen molt de pes perquè tenen una quantitat d’accions cotitzant al mercat molt més elevada que la majoria de les altres empreses.

Un Íbex més concentrat

Així, les sis principals entitats financeres espanyoles -entre les quals hi ha les dues catalanes, CaixaBank i Sabadell- representen el 40% de l’Íbex-35. De fet, una de les explicacions de per què el mínim anual es va produir el 14 d’agost va ser la mala evolució -en aquella jornada i les precedents- dels bancs, entre ells el Sabadell, que va tancar el dia amb el valor més baix de la seva història (0,71 euros). Precisament, l’entitat catalana -igual que CaixaBank- va arrossegar simultàniament a la baixa els dos índexs, però el menor pes de la banca en l’Indexcat en va reduir la caiguda en comparació amb l’Íbex-35.

A més, a la importància de les entitats financeres a la borsa espanyola, encara cal sumar-hi l’elèctrica Iberdrola i el gegant de la moda Inditex, que tenen un pes de prop del 10% cadascuna, segons Brun. Això vol dir que unes vuit empreses representen més de la meitat del selectiu, format per les 35 companyies amb més accions cotitzant al mercat borsari espanyol.

El sobrepès del sector financer fa que l’Íbex-35 sigui molt sensible a qualsevol informació referent als bancs, tant per bé com per mal. “Quan la banca puja molt, l’Íbex-35 ho fa millor, també a nivell europeu”, comenta Brun, que recorda que, quan el sector financer va bé, l’índex estatal pot tenir pujades superiors a altres a priori més importants, com el DAX alemany, amb molta més presència d’empreses industrials.

De nou, la banca va frenar la pujada de l’Íbex-35 a partir de la tardor, quan el Banc Central Europeu va anunciar diverses vegades ajornaments d’una hipotètica pujada dels tipus d’interès que haurien ajudat les entitats a augmentar els seus beneficis.

L’Indexcat agrupa les 15 empreses cotitzades més grans de Catalunya: les sis que també formen part de l’Íbex-35 -Naturgy, CaixaBank, Cellnex, Grifols, Sabadell i Colonial- i nou més que cotitzen al mercat continu: l’asseguradora Catalana Occident; les farmacèutiques Almirall i Oryzon Genomics; l’empresa de certificacions Applus; el grup d’aigües i piscines Fluidra; l’agència de viatges online eDreams Odigeo; la paperera Miquel y Costas; la química Ercros, i la immobiliària Renta Corporación. Tot i que les 15 companyies mantenen la seva seu operativa a Catalunya, nou van traslladar la seu social a altres indrets d’Espanya a finals del 2017 arran del referèndum de l’1 d’octubre.