Indra
Economia 02/07/2022

Indra: la trifulga política esclata a l'Íbex

El gegant armamentístic ha viscut setmanes convulses pel cessament de cinc consellers independents

4 min
Indra acorda un ERO que afectarà 1.750 treballadors

Madrid / BarcelonaLes alarmes van saltar el dijous 23 de juny en la que va ser la junta de la discòrdia. Aquell dia, els accionistes d'Indra, la principal companyia militar espanyola i una de les principals en defensa i seguretat a Europa, destituïen cinc consellers independents del consell d'administració. Hi votaven favorablement la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) –primer accionista i braç inversor del govern–, la companyia basca de defensa SAPA i el fons Amber Capital –principal propietari de PRISA–. I l'adeu d'Alberto Terol, Carmen Aquerreta, Ana de Pro, Enrique de Leyva i Isabel Torremocha portaria cua.

Els canvis van desencadenar un tsunami de reaccions, així com una guerra dins una empresa que s'encamina cap als tribunals. Un dia després del terrabastall, Indra queia un 15% a borsa i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) titllava de "preocupants" les destitucions. Seguidament, l'organisme supervisor requeria informació a l'empresa. "Volen consellers que no s'oposin a les seves pretensions", ha declarat Terol, un dels cessats, en una carta en què acusa la SEPI –és a dir, el govern espanyol–, SAPA i Amber de voler controlar Indra amb consellers afins.

Les destitucions han anat acompanyades de les dimissions de dos consellers independents més i els accionistes minoritaris han portat el moviment als tribunals. "Se sentien representats pels consellers independents", apunta una font coneixedora de l'embolic a l'ARA, "i ara se senten orfes".

Aquesta reacció ha agafat per sorpresa tant la SEPI com Indra. I fonts de la Moncloa han apuntat a l'ARA que els han semblat "escandaloses" les paraules del PP airejant que al darrere de tot plegat hi ha la intenció de l'executiu de manipular els processos electorals, amb sistemes de recompte d'Indra. "Frega el trumpisme", lamenten.

Friccions que venen de lluny

Els primers indicis de la crisi que ha esclatat ara van arribar al febrer. El consell de ministres autoritzava la SEPI a augmentar la seva participació a Indra fins al 28% del capital. Una font coneixedora del sector recorda l'estreta vinculació de la companyia amb el ministeri de Defensa, el seu principal client. La mateixa font afegeix que "és sabut" que hi ha una mena d'acord tàcit sobre l'alineació d'Indra amb el govern de torn, com passa amb la gran majoria d'empreses públiques i organismes de pes. Per això no va ser cap sorpresa que l'executiu de Sánchez destituís Fernando Abril-Martorell com a president d'Indra el maig del 2021.

Aquest directiu, pròxim al PP, va liderar l'aposta d'Indra per la consultoria, amb la creació de Minsait, però Indra es vol centrar ara en aconseguir ser un gegant europeu en el camp de la defensa. Fonts pròximes a la companyia afirmen que l'expresident va formar durant el seu mandat un "clan" afí a la seva persona amb els consellers independents, que ja es van oposar al nomenament de Marc Murtra (català i en l'òrbita del PSC) com a president.

Aquest mateix nucli d'independents ha estat acusat de tenir l'empresa en una situació de bloqueig, perquè rebutjava qualsevol gir estratègic ambiciós i donava, diu una font del sector, cobertura als directius que no portaven a terme els nous plans. "Cada petit pas era complicadíssim", resumeix aquesta veu.

Però a l'equació també hi entra el fons Amber Capital, màxim accionista de PRISA, històric aliat del PSOE. El grup que presideix Joseph Oughourlian ha crescut a Indra fins a tenir-ne el 4%. Des del sector apunten que qui es juga els diners el que vol és "potenciar" l'àmbit de negoci de defensa, i veus pròximes a Amber recorden què vol aquest fons: "Guanyar diners ràpidament". D'altres, però, també apunten que hi ha complicitat amb l'executiu i posen d'exemple el conseller que Amber ha situat a PRISA: és Miguel Barroso, ex secretari d'estat de Comunicació amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Per la seva banda, la basca SAPA sempre havia volgut que Indra entrés a l'accionariat d'una de les empreses de la seva òrbita, ITP Aeri. En l'època d'Abril-Martorell se'n va parlar, però no va quallar. "A nosaltres el que ens preocupa és ITP", resumia aquesta setmana el portaveu del PNV al Congrés de Diputats, Aitor Esteban. I aquesta operació es podria desbloquejar ara.

El matís jurídic

Els consellers independents i els accionistes minoritaris denuncien que a Indra s'ha produït un cas de concertació i defensen que això obligaria a fer una opa. Des de l'entorn de l'empresa, però, recorden que la concertació existeix quan la intenció és controlar un consell, però no quan hi ha un acord per destituir consellers. I la conclusió que en treuen és clara: "Estem només davant una rebequeria molt virulenta".

Una altra veu posa mirada històrica al caos dels últims dies: "Va ser pitjor el cas Púnica". Es refereix al moment en què es va veure esquitxada per la corrupció. Fins a tres fonts consultades per aquest diari afirmen que el que ha passat aquestes setmanes "s'ha magnificat" pel context polític i "perquè qui demana el cessament és el president d'un mitjà de comunicació". Una altra veu hi treu encara més importància: "No descobrim res de nou en el fet que l'Estat tingui un paper important en un sector estratègic com és la defensa". Aquesta veu recorda que aquest camí l'han seguit països com França o Alemanya. De fet, Pedro Sánchez ja s'ha compromès davant l'OTAN a incrementar la despesa en defensa fins al 2%.

stats