Europa inverteix en innovació una tercera part menys que els EUA

BarcelonaNo hi ha manera de superar l'assignatura. Europa inverteix en innovació una tercera part menys que els EUA i aquesta és una escletxa que es manté i fa perdre competitivitat i productivitat. És l'avís d'Europe G, el grup d'opinió i reflexió dirigit per l'exconseller d'Economia Antoni Castells a través del seu darrer paper. Les dades de l'OCDE i d'Eurostat ho reflecteixen molt clarament: la despesa europea en recerca i innovació (R+D) equival al 2,3% del producte interior brut (PIB) davant del 3,5% dels Estats Units. Aquesta diferència del 35% "explica el retard en productivitat, rendibilitat empresarial i lideratge tecnològic", asseguren els autors.

En aquest paper, aquest grup reclama duplicar els fons comunitaris destinats a innovació, reformes a la política de competència i més integració política "si Europa vol preservar la seva sobirania econòmica i tecnològica". El treball que han fet Rafael Myro, de la Universitat Complutense de Madrid, i Vicente Salas, de la Universitat de Saragossa, recorda les recomanacions dels informes de l'exprimer president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, i de l'exprimer ministre italià, Enrico Letta, recollits a la Brúixola de la Competitivitat de la Comissió Europea i que aposten per canvis cap a uns models de mercat combinant el dels EUA i el xinès.

En el primer cas predomina la regulació i la política industrial i, en el segon, la competència i política industrial. En tot cas, cal modificar la fórmula europea de predomini de la regulació i la competència, avisen. A més, els europeus bolquen els esforços en sectors madurs com l'automoció o la maquinària industrial, mentre que els EUA i la Xina concentren les inversions en tecnologies emergents com ara la intel·ligència artificial, la biotecnologia o els semiconductors.

Una de les recomanacions consisteix en duplicar el pressupost del programa marc de recerca i desenvolupament (R+D), fins als 200.000 milions d'euros, i crear una agència europea a l'estil de l'ARPA dels EUA, que va impulsar en el seu dia avenços com internet o el GPS. Una de conclusions clau és que "cal revisar l'equilibri entre la defensa de la competència i la intervenció pública". L'objectiu, expliquen, ha de ser permetre "estratègies comunes, flexibilitzar els ajuts d'Estat i dissenyar una política de competència per promoure campions europeus en sectors estratègics". Donat el repte majúscul de la transició tecnològica, que requereix ingents recursos econòmics, calen "instruments financers europeus més potents i coordinats". A parer dels autors, "Europa no pot continuar sent un regulador global sense múscul industrial propi".

Desplegament de la IA

Una mostra de la manca de musculatura queda reflectida en els recursos destinats al desplegament de la IA. La inversió europea és sis vegades inferior a la dels EUA. Si se segueix per aquest camí, "sense una coordinació real entre els estats membres, la UE corre el risc de quedar endarrerida a la carrera tecnològica global".

Aquesta anàlisi coincideix també amb el darrer número de la Revista Econòmica de Catalunya, dedicada a la reconversió industrial. En un moment de crides a ser més autònoms i invertir més en indústria de la defensa, el director de la revista, Guillem López Casasnovas, afirma que "el futur de la reindustrialització és incert". Assegura que calen mesures destinades a fomentar la indústria com un finançament "decidit" dels projectes incipients, com les empreses emergents, o una fiscalitat "generosa" com la que s'aplica a sectors com la producció cinematogràfica.

Els autors expliquen que la política industrial només pot prosperar en una Unió Europea amb "institucions més fortes i una visió comuna". Agreguen que "la intervenció selectiva de l'Estat beneficia uns sectors i territoris més que altres i que, per tant, requereix una legitimitat política que avui la UE encara no té plenament desenvolupada".

Una de les conclusions d'Europe G és que la política industrial "ha passat de ser un assumpte marginal per convertir-se en un eix central de l'agenda econòmica europea amb l'objectiu d'aconseguir una Europa més competitiva".

A més de Castells, també formen part d'aquest grup de reflexió Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), com a codirector; Rafael Myro; Martí Parellada, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB); Vicente Salas, i Gemma García, professora d'economia aplicada a la UB.