L'arribada de més turistes redueix l'ocupació i els sous a la indústria

BarcelonaMés turisme, menys feines a la indústria. Aquesta és, en essència, la conclusió d'un nou estudi que analitza l'impacte de l'increment de fluxos de visitants estrangers sobre el mercat laboral a Espanya, que demostra com l'arribada de més turistes provoca un increment de la contractació en aquest sector i en serveis relacionats, però alhora en destrueix en altres, sobretot en la indústria manufacturera, on també es registren disminucions dels salaris.

L'article, de les economistes Libertad González, de la Universitat Pompeu Fabra, i Tanya Surovtseva, de la Universitat de Barcelona, es titula Do More Tourists Promote Local Employment? (¿Més turistes promouen l'ocupació local?). "Vam trobar que hi havia més altes del que és normal relacionades amb el turisme i els serveis relacionats, però, en total, el canvi a l'ocupació era un zero absolut", explica a l'ARA González, sobre l'anàlisi dels increments del turisme estranger. És a dir, l'entrada puntual de més visitants provoca un "moviment de l'ocupació cap al turisme", però amb un efecte aspirador sobre la resta de l'economia.

González assenyala dues possibles raons que expliquin aquests canvis. Una és que els treballadors que fan el salt de la indústria a empreses turístiques ho feien perquè "deixaven feines a temps parcial". Els llocs de treball turístics de nova creació també són, en la seva gran majoria, a jornada parcial, però el fet que hi hagi pics de concentració de turistes en moments puntuals de l'any fa que els treballadors puguin "treballar més hores" i, per tant, guanyar més diners mentre dura la temporada turística.

A part d'això, la professora de la UPF també apunta a raons per la banda de l'empresa: el creixement del nombre de visitants fa més atractiu el sector turístic a curt termini per a algunes empreses, la qual cosa pot fer que algunes inversions noves es canalitzin cap a aquest sector i es desviïn d'altres. Aquestes inversions fomenten l'ocupació al turisme i en resten a la indústria i a la resta de serveis, en els quals també cauen els salaris.

El fet que la indústria manufacturera sigui un dels sectors més perjudicats per la pujada de l'activitat turística té a veure, en part, amb el perfil de treballadors, ja que tots dos fan ús de mà d'obra amb un nivell de formació baix. Ara bé, aquest impacte negatiu sobre la indústria en favor del turisme és el que "preocupa" les dues investigadores, especialment a llarg termini, perquè la indústria té, en general, una productivitat més elevada que el turisme, indica González.

En aquest sentit, el turisme "es considera un sector amb una productivitat més aviat baixa", diu González, que també assenyala que el fet que el turisme acumuli més ocupació fa que s'estigui "desaprofitant l'ocupació" en un sector de valor afegit més baix "a costa d'altres sectors" que aportarien més riquesa al conjunt del país.

En aquest sentit, l'estudi afegeix noves proves a la necessitat d'un canvi de model productiu tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat que defensen economistes i els agents econòmics, des de patronals i sindicats com les cambres de comerç. Des de la sortida de la pandèmia, experts i entitats han posat èmfasi en el debat públic sobre la necessitat de reduir el pes del turisme en l'economia i fomentar sectors de productivitat més alta, com els serveis professionals –telecomunicacions, finances, consultoria, etc.–, la tecnologia, la recerca i la indústria.

L'argument principal és que aquest tipus de sectors són els que tenen un pes més gran en les economies més avançades del món, que fan que, gràcies a l'elevada productivitat de les empreses, els treballadors puguin cobrar salaris més elevats, les empreses tenir més beneficis i les administracions públiques recaptar més impostos per finançar millor els serveis públics.

Mètode nou

Més enllà de les troballes purament empíriques sobre l'impacte del turisme a l'ocupació a Espanya, l'article aporta una nova metodologia per detectar aquest impacte. El treball analitza l'evolució de l'ocupació al sector turístic i al conjunt del mercat laboral en diferents províncies, ja que no totes les destinacions turístiques a l'Estat tenen un turisme igual ni reben visitants de la mateixa procedència.

Per tal d'aïllar l'efecte directe, les dues investigadores analitzen xocs concrets en altres destinacions (per exemple, atemptats terroristes o inestabilitat política) que fan que es derivin fluxos de turistes cap a Espanya. Per exemple, els turistes alemanys tenen Turquia com a principal destinació de vacances, per la qual cosa un xoc en aquest país que hi faci el turisme més atractiu farà que augmenti el turisme a les zones d'Espanya que reben més visitants alemanys, per exemple Mallorca, però no es notarà tant en altres zones on el turisme alemany té un pes inferior.

Això permet trobar l'impacte directe de creixements dels fluxos de turisme i aïllar increments de l'ocupació provocats per causes internes, com ara canvis legislatius, reformes fiscals o subvencions al sector, que no permeten discernir els efectes sobre el mercat laboral de l'arribada de més visitants.