El Suprem obliga a tancar la cimentera de Lafarge a Montcada

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha ordenat el "tancament, clausura i precinte" de l'activitat que la multinacional Lafarge desenvolupa a la seva planta de Montcada i Reixac, després de desestimar les cassacions sobre la sentència que havien presentat l'empresa, el comitè d'empresa i la Generalitat, segons han confirmat fonts de la mateixa companyia. No obstant això, tant l'empresa com el Govern asseguren que la resolució encara no és efectiva perquè hi ha recursos judicials pendents de resolució.

L'alt tribunal ha acordat la inadmissió a tràmit dels tres recursos presentats contra la sentència de l'octubre del 2021 que va anul·lar i va deixar sense efecte jurídic la llicència ambiental atorgada per la Generalitat a la planta. El tribunal ha apuntat que els tres recursos no tenen "prou fonamentació", en les seves paraules. 

Fonts de la companyia han assegurat que continuaran treballant per mantenir l'activitat en aquesta històrica planta cimentera i, en aquest sentit, han indicat que volen "solucionar les formalitats administratives de la seva autorització ambiental mitjançant diferents processos que mantenen oberts". Segons fonts del Govern, en la providència del Suprem es retornen les actuacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per tal que resolgui el que consideri procedent en relació amb el recursos de cassació autonòmics plantejats per l’empresa i la Generalitat i, només en el cas que es produeixi la desestimació d'aquests recursos de cassació autònomics, adquirirà fermesa la interlocutòria

En un comunicat, el grup Lafarge Holcim ha precisat que "la màxima prioritat en aquests moments és la defensa de la seva activitat, així com les persones els llocs de treball de les quals depenen de la continuïtat de la planta", i assegura que "cap dels pronunciaments judicials no qüestiona el comportament ambiental de la fàbrica".

De fet, la companyia insta la Generalitat que "mantingui la diligència deguda per concloure els tràmits administratius iniciats i solucionar el defecte de forma" que va portar primer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i després el Tribunal Suprem a anul·lar la llicència ambiental.

A més, la companyia argumenta que "la informació ambiental de la fàbrica evidencia el seu comportament ambiental adequat, en línia amb la legislació europea de prevenció i control ambiental".

Llarg conflicte

La clau del conflicte judicial és la llicència que la Generalitat va concedir a Lafarge després d'un canvi de la normativa sobre tractament de residus per a incineració. Una sentència del 2013 del TSJC –ratificada pel Suprem dos anys més tard– ja va anul·lar aquesta autorització perquè la declaració d'impacte ambiental no s'havia sotmès a informació pública, un pas obligatori. Segons el Tribunal, quan la Generalitat va conèixer la sentència va fer aquest tràmit administratiu i va incorporar una sèrie de canvis a la llicència d'autorització per iniciativa pròpia i no perquè l'hi demanés l'empresa. Però el TSJC va tornar a tombar aquestes modificacions i va deixar sense efecte els permisos mediambientals de l'empresa. Malgrat la decisió judicial, el tribunal recorda que la Generalitat va "tornar a renovar" el 2018 l'autorització mediambiental perquè la fàbrica pogués continuar oberta.

La fàbrica té, a més, l'oposició d'algunes associacions veïnals de la zona per la seva proximitat al nucli urbà, malgrat que el comitè d'empresa, que va presentar un dels recursos contra el tancament, defensa la seva continuïtat perquè en depenen 300 famílies de la zona.

Respecte a la tramitació de la nova llicència ambiental per part de la Generalitat, l'Ajuntament de Montcada i Reixac hi va presentar al·legacions fa poc més d'un mes. El consistori s'oposa a la petició de l'empresa de continuar operant tant pel que fa al projecte tècnic com a l'argumentació jurídica, perquè, assegura, la documentació i l'estudi d'impacte ambiental estan desfasats, o fins i tot que no hi figuren algunes dades necessàries per valorar l'afectació de la seva activitat. A més, posen de manifest que a menys d'un quilòmetre de distància hi viuen més de 12.000 persones.