La inversió estrangera teòrica es duplica a Catalunya durant el primer trimestre

Es van captar 704 M€, la tercera xifra més alta de la dècada

La inversió estrangera teòrica a Catalunya s’ha duplicat durant el primer trimestre d’enguany i ha saltat dels 357 fins als 704 milions d’euros, segons dades publicades pel ministeri d’Indústria. Aquesta és la tercera xifra més alta en un primer trimestre des del 2009.

En canvi, la inversió estrangera al conjunt d’Espanya ha caigut un 41% entre el primer trimestre de l’any passat i el primer trimestre d’aquest. A la Comunitat de Madrid, que és de llarg la que més inversió estrangera teòrica rep de tot l’Estat, la inversió s’ha retallat a gairebé la meitat i ha passat de 6.221 a 3.422 milions. Tot i així, Madrid va seguir acaparant el 75% de la inversió estrangera. Sumant-hi que Catalunya es queda amb un 15% del total, tota la resta d’Espanya només rep suposadament un 10% de les inversions foranes.

És difícil extreure cap conclusió amb aquestes estadístiques d’inversió estrangera, ja que oscil·len molt cada trimestre i, a més, difícilment reflecteixen la realitat. Les inversions es computen en els territoris on les empreses tenen la seu social, independentment d’on recaigui realment la inversió feta. L’any passat, per exemple, dues empreses estrangeres (la italiana Atlantia i l’alemanya Hochtief, propietat d’ACS) van comprar Abertis per més de 14.000 milions d’euros. La inversió, però, es va computar a Madrid, que és on Abertis té la seu social des de fa un any i mig, i no a Catalunya. Això sempre ha sigut així, però el trasllat de seus socials experimentat al Principat des de l’1-O ha accentuat aquesta distorsió.

Les dades que va publicar el ministeri d’Indústria, a més, no permeten diferenciar entre inversió productiva (construcció de fàbriques, creació de llocs de treball, etcètera) i simples permutes financeres (com les compravendes d’accions). I aquesta falta de biaix és qüestionable perquè aquestes últimes tenen un efecte molt limitat sobre l’activitat econòmica d’un país.

Un estudi recent de la consultora EY indicava que, en termes reals, Catalunya segueix sent la comunitat que lidera la inversió estrangera, amb 122 projectes registrats l’any passat. Amb tot, això va suposar un descens del 17% en el nombre de projectes. Per la seva banda, Madrid va seguir sent la segona comunitat amb més projectes d’inversió estrangera, però amb un creixement explosiu, al passar de tenir 31 projectes el 2017 a captar-ne 82 el 2018.

Les exportacions remunten

D’altra banda, ahir també es va saber que les exportacions catalanes van aconseguir tornar a pujar després d’un primer trimestre de l’any en què havien reculat. En concret, entre els mesos de gener i abril les vendes catalanes a l’exterior van recuperar-se un 0,9% en comparació amb el mateix període de l’any passat (entre el gener i el març havien caigut un 1,4%). No obstant això, el dèficit comercial es va disparar un 21,1% en el mateix període, fins als 7.031 milions.

La causa de l’augment del dèficit (que es produeix quan les importacions superen les exportacions) és la forta pujada de les importacions, que van arribar als 31.446 milions, gairebé un 5% més. Com és habitual, els productes químics van ser els més exportats (i també els més importats), seguit pels béns d’equipament, els automòbils i els productes de consum manufacturats.

El comerç exterior català va aportar un 25,5% de les vendes d’Espanya a l’estranger. Dos terços del total exportat per Catalunya van anar a altres països de la Unió Europea.

2018: El millor any de la història en inversió estrangera (però és una mala notícia)

Més continguts de