Barcelona“Gairebé la totalitat de les proves acumulades en aquest expedient van portar a la conclusió contrària: que Terra Networks no havia arribat a traslladar la seva seu efectiva de gestió administrativa i direcció dels negocis a Barcelona”. Així explicava Expansión l’octubre del 2005 la sentència de l’Audiència Nacional amb què es tancava un dur contenciós fiscal entre Madrid i Catalunya i que donava la raó a la primera.
Inscriu-te a la newsletter Economia
Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
El conflicte es va originar arran d’un acord entre la Generalitat i Telefónica perquè la seva filial, Terra, traslladés la seu social de Madrid a Barcelona. Era l’agost de l’any 2000, i només dos mesos després l’empresa va fer una ampliació de capital de 681 milions d’euros per tirar endavant una mastodòntica fusió amb l’americana Lycos. De l’operació se’n derivava el pagament de 33 milions de l’impost d’actes jurídics documentats, que Terra va pagar a la Generalitat.
La Comunitat de Madrid, presidida aleshores per Alberto Ruiz Gallardón, va reclamar el 2002 a Hisenda aquesta quantitat perquè entenia que s’hauria d’haver pagat a Madrid. El president de Terra, Joaquim Agut, va argumentar en aquell moment que la seu fiscal de la companyia era a Barcelona, raó per la qual l’empresa hi celebrava actes com la junta general d’accionistes. Però la justícia no va donar validesa a aquest argument.
El mateix any 2002 la Junta Arbitral de Resolució de Conflictes en Matèria de Tributs de l’Estat va donar la raó a Madrid. Tres anys després, amb la qüestió a l’Audiència Nacional, la Comunitat de Madrid, presidida per Esperanza Aguirre, guanyava el conflicte. I ho feia perquè es demostrava que la “seu efectiva de gestió administrativa i direcció dels negocis” de Terra no era a Barcelona, sinó a Madrid.
Seus socials fictícies
Aquell cas no pot estar ara, tres lustres després, més d’actualitat. L’ARA ha demostrat aquest cap de setmana que les seus socials que moltes de les grans empreses catalanes van obrir a Madrid després de treure-les de Catalunya són oficines compartides, petits pisos o fins i tot despatxos d’advocats sense cap relació amb les mateixes empreses.
En els casos destapats per aquest diari (i que afecten empreses com Hotusa, Indukern, Ciments Molins, Torraspapel o eDreams) és evident que, com passava amb Terra a principis de segle, les empreses no es gestionen des de la seva seu oficial, sinó des de la real, que en aquests casos és a Barcelona.
Tot i que la llei és clara i exposa que el domicili social només es pot tenir allà on l’empresa tingui “la seva efectiva administració i direcció”, els juristes expliquen que els canvis de seu ficticis no poden ser sancionats. Només es poden impugnar a petició dels accionistes de la companyia, perquè es considera que ningú no en surt perjudicat.
El cas de Terra, però, permet observar la qüestió des d’una nova perspectiva: si alguna de les empreses que han marxat a seus cosmètiques a Madrid i que també hi han posat la seu fiscal paguen algun impost a la capital espanyola, la Generalitat podria portar-ho als tribunals. I en la qüestió hi ha jurisprudència: els impostos s’han de pagar on hi ha la seu real.
LES CLAUS
1. Quantes empreses van treure la seu de Catalunya després de l’1-O?
Entre l’últim trimestre del 2017 i el primer del 2018 van treure la seu social de Catalunya 3.886 empreses. De les 100 més grans, i malgrat que ho van fer la pràctica totalitat de les de l’Íbex-35 (totes menys Grifols), només 20 van endur-se la seu. Aquestes 20 representaven el 42% de la facturació de les 100 empreses catalanes més grans. Cal recordar que a 1 de gener del 2017 a Catalunya hi havia 608.981 empreses.
2. ¿Això afecta la fiscalitat de les comunitats?
De forma mínima. L’impost que paguen les empreses pels seus guanys, el de societats, el recapta l’Estat i és igual a totes les comunitats. L’IVA es paga allà on es factura (per tant no l’afecta la seu social). I l’IRPF, que sí que té variacions entre comunitats, afecta pocs treballadors perquè els canvis de seu social han comportat un mínim trasllat de directius.
3. Una empresa pot situar la seu social on vulgui?
No. Segons la llei de societats de capital, el domicili social només es pot tenir allà on l’empresa tingui “la seva efectiva administració i direcció” o bé allà on hi tingui “el seu principal establiment o explotació”.
4. Es pot sancionar una empresa que enganya en la seu social?
No. La llei no preveu sancions en cas d’incompliments. Les seus només es poden impugnar a petició dels accionistes, perquè es considera que no hi ha perjudicats.
![La crisi ha portat a fer que hi hagi menys directives i, a més, amb sous més baixos que els homes.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
