L’any de la crisi del vidre: "Hem hagut de canviar el color de les ampolles de vi"

BarcelonaBufar i fer ampolles és des de fa mesos una expressió extemporània per al sector del vidre. La pandèmia de covid i la guerra a Ucraïna han tensat el mercat europeu d’aquest material i n'han fet incrementar el preu: el seu cost de fabricació depèn entre un 60% i un 80% de l’energia. A casa nostra, aquesta crisi s’ha traslladat especialment als productors de vi i cava.

“Fa un any i mig que hi ha cert desabastiment i hi ha hagut un encariment aclaparador de les ampolles”, explica a l’ARA el director general del celler Sumarroca, Joaquim Tosas, que des del novembre és també el president de l’Associació d'Elaboradors del Cava. Detalla que aquest problema no és tan greu com fa sis mesos i que els pics de preu s’han assolit. Tot i això, no creu que la situació es regularitzi a curt termini.

El color, el pes i la mida de les ampolles

“En alguns casos s’han hagut de disminuir produccions i en general hi ha hagut variacions en el volum de fabricació. Tots hem patit”, afegeix, sobre el sector del cava. En el cas del celler que dirigeix, a causa d’aquesta falta d’abastiment han hagut de canviar d’ampolles. “Utilitzem una ampolla marró per al cava, però hem hagut de fer-ne servir una de verda, i en el cas d’un vi blanc hem hagut de canviar temporalment l’ampolla per una altra”, afegeix Tosas.

El secretari general de l'Associació Vinícola Catalana, Toni Cruces, que representa el 75% del vi embotellat de Catalunya, amb 150 cellers associats, destaca que molts productors han hagut de fer comandes més grans i generar estoc d'ampolles per evitar quedar-se sense.

"Això dura des de fa un any i mig; s'han incrementat costos per les subministradores de vidre, els cellers han hagut d'apujar els preus dels seus vins, amb el risc que es deixi de comprar el seu producte", apunta Cruces, que recorda que aquesta campanya de Nadal hi ha hagut retards en la distribució de vins perquè a molts cellers no els havien arribat les ampolles. "No acumulem els retards de fa vuit mesos, però sí els problemes de subministrament; al llarg del primer semestre del 2023 esperem que es recuperi la normalitat", afegeix. Tot i això, el sector preveu que les empreses vidrieres tornaran a apujar preus de les ampolles noves.

El director general del Castell del Remei, Xavier Cepero, que gestiona quatre cellers que compren un milió d'ampolles anuals, explica a l'ARA que s'han trobat amb el fet que camions de vidre que esperaven al gener els van acabar arribant al juny, i que les ampolles han canviat de pes i de mida. "Si no ens arriba el vidre no podem treure el vi dels dipòsits i, a més, aquests canvis per ampolles que es deixen de fer o que canvien de pes suposen repensar la caixa, l'embalatge i les fotografies de la web", detalla. De fet, una vidriera els ha comunicat recentment que el preu creixerà un 20% des d'aquest gener i vindrà amb un recàrrec del 16% pels costos energètics, la qual cosa se suma a l'augment del 40% de l'any anterior. Per a Víctor Esteve, administrador de Maria Nutó, dedicada la reutilització i venda d'envasos de vidre per a ús alimentari, hi ha hagut un problema de desabastiment puntual, però assegura que s'han disparat els costos per l'elevada incidència de l'energia en la fabricació.

Els forns de vidre

Tots els vidres, siguin per fer ampolles o finestres, tenen un denominador comú: els forns de vidre. Aquestes instal·lacions, que funcionen amb gas i electricitat, ocupen la primera posició en la cadena de valor de la fabricació d’aquest material, i es caracteritzen per ser molts cars —costen uns 25 milions d’euros—, per tenir una vida útil d’entre 15 i 20 anys i també per no poder parar la producció. A Espanya n’hi ha quatre: dos de Guardian a Llodio i Tudela; un de Sant Gobain a Avilés, i un altre d'AGC a Sagunt.

"Un dels efectes de la crisi sorgida del conflicte a Ucraïna ha sigut que s’han produït diferents tancaments de centres de producció i distribució de vidre en aquests països", explica el responsable de comunicació d’AGC Flat Glass Ibérica, Alex Siuró. Això ha comportat un desajust a Europa entre l'oferta —que ha caigut— i la demanda, que ara s’ha de satisfer amb menys producció. “Afecta sobretot els països que són propers al conflicte, ja que les empreses fabricants de vidre han de respondre a la demanda de Rússia i això fa que l'oferta disminueixi a tot Europa”, conclou. Recorda que és un sector viciat: des de la crisi del 2008 molts forns de vidre ja van anar tancant.

Tot i això, Siuró assegura que no ha afectat la seva empresa, ja que AGC disposa del seu forn de fabricació de vidre a Sagunt, destinat a cobrir la demanda de vidre pla –que s’usa per fer finestres d’edificis i d’automòbils, així com separadors d’oficines– d’Espanya i Portugal. També destaca que, al mercat peninsular, l’afectació no ha sigut tan elevada perquè ja té quatre forns de vidre. "A més, entra vidre d’importació de països com Turquia, el Marroc i Egipte, on el cost de produir-lo és inferior que a la major part d’Europa perquè el cost del gas és menor", detalla.

En aquesta línia, un directiu del sector de begudes espirituoses contactat per l'ARA explica que, com que el preu del gas torna a estar a nivells d'abans de la guerra, els preus haurien de començar a baixar, i recorda que l'any passat hi va haver marques de ginebra que no van poder produir a l'octubre i al novembre a causa de la mateixa situació. Per a Tosas, aquest impacte de la guerra en diferents forns de l’Europa de l’Est és una causa més, juntament amb els vaivens de producció de la Xina –és el primer productor del món– i l’aturada de la pandèmia, dels colls d’ampolla que han marcat els últims mesos.