L'Audiència Nacional imputa Repsol i CaixaBank pels encàrrecs al comissari Villarejo
La investigació forma part d'una peça separada de la coneguda com a operació Tàndem
El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha atès la petició de la Fiscalia i ha citat com a investigats Repsol i CaixaBank pels seus encàrrecs a l’excomissari José Manuel Villarejo. En el marc de la investigació anomenada operació Tàndem, l’Audiència Nacional ha citat les dues empreses com a persones jurídiques per un “delicte de suborn i revelació de secrets”, per la seva presumpta participació a l’hora de contractar el comissari –ja jubilat i posteriorment empresonat– José Manuel Villarejo perquè investigués el president de Sacyr, Luis del Rivero. Estan citats els representants designats de Repsol i CaixaBank, que hauran de declarar a Madrid el pròxim 26 de juliol.
La investigació forma part de la peça separada 21 de l’operació Tàndem. Segons el magistrat García-Castellón, consta “acreditat que totes dues companyies, a través dels seus responsables de seguretat, van realitzar encàrrecs directes a Villarejo quan encara estava en actiu dins la Policia Nacional”. Segons el magistrat, aquestes encàrrecs per part de Repsol i CaixaBank s’haurien utilitzat per frustrar l’intent del president de Sacyr, Luis del Rivero, de pactar amb l’empresa mexicana Pemex per passa a controlar Repsol, on CaixaBank era el primer accionista i on Antoni Brufau era el president. El magistrat de l’Audiència Nacional recull a la interlocutòria que quedaria acreditat que les dues empreses, de manera conjunta, van accedir a fer escoltes telefòniques entre el president de Sacyr i persones del seu entorn professional i familiar.
Lluny del cas BBVA
Fonts del sector bancari han explicat a l’ARA que el pressumpte espionatge que va fer l’excomissari Villarejo per encàrrec de Repsol i CaixaBank està molt lluny del que va dur a terme en el cas BBVA el 2004. En aquell moment, el banc va encarregar a l’excomissari de la Policia Nacional obtenir informació sobre l’intent, també de Sacyr, de controlar l’entitat bancària, però aleshores Villarejo va fer milers d’escoltes telefòniques i fins i tot seguiments a ministres per perjudicar la constructora.
La interlocutòria del magistrat indica que les factures que va emetre Villarejo pels treballs d’espionatge van ser abonades per CaixaBank i Repsol. “Posen de manifest que l’actuació dels investigats es va dur a terme en tot moment en nom i per compte de les mateixes companyies”. En el seu moment, tant Repsol com CaixaBank havien justificat que la contractació de Cenyt, l’empresa de Villarejo, els permetia dur a terme treballs de seguretat privada. El jutge, però, aprecia que Cenyt “mai va estar habilitada per a l’exercici d’aquestes funcions, ja que no podia fer comprovacions a través de la Unitat de Seguretat Privada de la Policia Nacional”.
A més, García-Castellón destaca que els caps de seguretat de Repsol i CaixaBank que van contactar amb Villarejo a través de Cenyt havien ocupat anteriorment càrrecs dins la Policia Nacional. “Encara que no estiguessin en actiu, haurien de conèixer l’escalafó dels membres de la Policia Nacional per saber que Villarejo actuava com a policia en actiu”. El magistrat conclou que la falta de diligència tant de Repsol com de CaixaBank exigeix “com a mínim que les entitats responsables expliquin en seu judicial per què es va produir aquesta situació”.
Repsol ha contestat que ignorava que a Cenyt hi haguessin funcionaris en actiu i que la imputació no té conseqüència sobre “la societat, la seva governança o la seva activitat".
