Ramaderia

L'empremta de les macrogranges també arriba a Catalunya

Greenpeace quantifica en 805 les grans explotacions ramaderes catalanes

Anna Reig Caballeria
3 min
Imatge d'arxiu de porcs a una granja de Ventalló

BarcelonaA Catalunya, també. Les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, al diari britànic The Guardian respecte al model de producció de carn espanyol han encès el debat sobre la ramaderia intensiva i les seves conseqüències econòmiques, ambientals i socials. La primera discussió entorn de les afirmacions de Garzón va ser sobre la definició de macrogranja, ja que no es tracta d’un terme oficial. Segons la Directiva Europea d’Emissions Industrials, són macrogranges aquelles explotacions que tenen més de 40.000 aus de corral o 2.000 porcs de criança.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

També estan catalogades com a tals en la mateixa directiva les que superen l’emissió de 10 tones d’amoníac l’any o 100 tones de metà l’any. A Espanya, en aquests casos estan obligades a declarar les seves emissions al Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants (PRTR). Una consulta a aquest registre apunta que a Catalunya hi ha més de 900 explotacions que superen aquests límits de contaminació. L'entitat ecologista Greenpeace, amb dades del 2019, reduïa aquest cens de macrogranges catalanes a 805. Segons l'ONG, Catalunya és responsable del 31% d'emissions d'amoníac d'Espanya. De fet, i amb dades del PRTR, Lleida és la primera província espanyola en municipis que tenen almenys una macrogranja, amb 127, i la segona en percentatge, amb un 55%, només per darrere d'Osca (55,5%).

Luis Ferrerim, responsable de la campanya d’agricultura de Greenpeace Espanya, afirma que no és important el nombre a partir del qual una explotació es considera macrogranja, sinó el que representen: “Les macrogranges són el màxim exponent de la ramaderia industrial, són fàbriques de carn, llet i ous que volen produir molt, ràpid i barat”. En aquest model productiu, els animals viuen tot l’any en estables, fet que es diferencia del model de ramaderia extensiva, en què els animals pasturen pel camp, i de la semiintensiva, en què el bestiar s’alimenta entre un 15% i un 50% mitjançant el pasturatge, i la resta, per estabulació. 

Tradició de ramaderia intensiva

A Catalunya, segons les dades del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, tant les explotacions de gallines i pollastres com de porcs són gairebé el 100% intensives. Dels 70 milions de gallines i pollastres criats a Catalunya, 36 milions d’exemplars estan concentrats en només 92 explotacions avícoles. A més, al territori català s’hi produeixen més de 8 milions de porcs, un 25% del cens de l’Estat, just per sota de l'Aragó, que és líder amb un 26%. En el cas del sector boví, un 78% de l’explotació és intensiva. Tanmateix, en les ovelles el percentatge baixa fins al 53%, i en les cabres, fins al 42,7%. 

Les autoritats europees, espanyoles i catalanes tenen una legislació per limitar el nombre de caps de bestiar per granja. Els creixements del porcí estan regulats en l'àmbit estatal i en aquelles zones sensibles a la contaminació el nombre de caps va quedar limitat durant quatre anys des del mes de juliol. En el cas del sector boví, el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha proposat limitar a un màxim de 600 vaques per a les noves explotacions, segons el decret d’ordenació ramadera publicat a l'octubre. Elisenda Guillaumes, directora general d’Agricultura i Ramaderia, afirma que busquen “la compatibilització de la sostenibilitat econòmica, ambiental i social de les explotacions agràries del nostre país”. 

Aquesta legislació actualitza la ja vigent en el marc europeu, que per exemple fixa uns metres quadrats mínims dels quals han de disposar els animals. “Nosaltres com a administració vetllem perquè es compleixi la normativa i obrim expedients sancionadors si no és així”, afirma Guillaumes. En aquest sentit, Rossend Saltiveri, responsable nacional del sector porcí d’Unió de Pagesos, apunta que “els ramaders són els primers interessats en la salut i el benestar dels seus animals, perquè un bestiar més sa es tradueix en més rendiment”. També cal tenir en compte que més del 60% del PIB agrari depèn de la ramaderia. 

Per a l’entitat Greenpeace, la legislació actual no és suficient, ja que la indústria agroalimentària produeix una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle, com l’amoníac o el metà. De fet, Espanya està un 39% per sobre del topall d’emissions d’amoníac establertes per la Comissió Europea. També es produeix una contaminació de les aigües a través dels nitrats. A Catalunya, 7 de cada 10 aqüífers estan contaminats i per això s’han establert moratòries en 68 municipis per limitar-hi el creixement de les granges. 

Ferrerim creu que aquestes moratòries haurien de ser regionals, perquè si no l’activitat ramadera continuarà creixent als municipis on no hi ha moratòries. És més, planteja una solució més dràstica: la reducció dels caps de bestiar. “Seguint el model holandès, hem de fer una transició justa, no podem deixar d’un dia per l’altre els pagesos al carrer, i per això calen uns pressupostos”, conclou.

Les claus de la problemàtica
  • Elisenda Guillaumes, directora general d'Agricultura i Ramaderia “Busquem la compatibilització de la sostenibilitat econòmica, ambiental i social”
  • Luis Ferrerim, responsable de la campanya d'agricultura de Greenpeace Espanya “Les macrogranges són fàbriques de carn, llet i ous que volen produir molt, ràpid i barat”
  • Rossend Saltiveri, responsable del sector porcí de la Unió de Pagesos “Els ramaders són els primers interessats en la salut i el benestar dels seus animals”
stats