L’ocupació supera, per ara, la cinquena onada del covid

La primera quinzena de juliol manté els brots verds al mercat laboral. L'ocupació està esquivant la cinquena onada del covid, segons el ministre d'Inclusió i de la Seguretat Social, José Luís Escrivá, que ha anticipat que la Seguretat Social guanyarà 150.000 treballadors al mes de juliol, cosa que farà que superi els nivells d'abans de la pandèmia. En concret, el juliol del 2019 hi havia uns 77.000 afiliats menys que el juliol d'aquest any.

"El mes és extraordinàriament dinàmic", ha apuntat Escrivá en roda de premsa aquest dilluns. La xifra és desestacionalitzada i s'ha elaborat a partir de l'avanç quinzenal, amb dades recollides fins divendres passat. Escrivá ha defensat que, a diferència d'altres moments de la pandèmia, aquesta cinquena onada no està tenint el mateix impacte sobre l'ocupació. "No estem observant que el dinamisme que va començar a principis de mes [de juliol] s'hagi truncat. No hi ha senyals que s'hagin fet passos enrere", ha remarcat Escrivá. Amb les dades avançades a la mà, el ministre ha anticipat que, en comparació amb el mes anterior, el juliol tancarà amb una mitjana d'entre 45.000 i 50.000 llocs de treball més.

Aquest "dinamisme" està vinculat sobretot a l'arribada de turistes internacionals i al fet que les últimes restriccions aprovades són, per ara, lleus. Tot i així, encara queda un mes i mig de temporada alta i el dubte és què passarà si empitjoren aquests dos factors, és a dir, si cauen els turistes o augmenten les restriccions en cas que no disminueixin els contagis entre la població. De fet, l'Airef ha advertit que l'escenari actual posa en risc la recuperació del turisme i pot endarrerir la sortida de la crisi.

"És cert que l'impacte de la crisi del covid al mercat laboral no serà com el del 2008 o el 2009, però segur que tampoc serà un escenari idíl·lic", apunta el catedràtic en dret laboral per la UB, Jordi Garcia. Garcia creu que cal refredar l'optimisme perquè, si bé alguns efectes conjunturals desapareixeran, "hi haurà ajustaments, i els bancs o les grans empreses ja els estan fent". "No veig que l'economia en general millori gaire i cal tenir en compte que veníem d'un estancament", afegeix el professor. Es refereix al període 2018-2019, quan l'economia va créixer a un ritme més lent que els anys 2016 i 2017.

Cauen els ERTO

L'optimisme també ha protagonitzat la presentació de les xifres dels treballadors afectats per un expedient de regulació temporal d'ocupació. Segons el ministeri, avui hi ha 361.382 persones afectades per un ERTO, prop de la meitat que el mes passat. A més, només els quinze primers dies de juliol ja s'han reincorporat als seus llocs de treball 87.000 persones, una xifra que supera per poc les que van sortir d'un ERTO per tornar a treballar durant tot el mes de juny. Segons Escrivá, el "bon" ritme de reincorporació als llocs de treball els primers quinze dies de juliol permet pensar que el nombre de treballadors afectats per ERTO anirà reduint-se.

Entre els treballadors que continuen acollits a un ERTO, un de cada tres treballa de forma parcial (120.000 treballadors), és a dir, mantenint part de l'activitat, mentre que la resta (240.000) estan aturats completament.

El descens de persones en ERTO ha sigut general en tots els sectors –en especial el de l'hosteleria– i, de fet, un total de 13 sectors, com ara la construcció o les telecomunicacions, ja creen una ocupació superior a la dels nivells previs a la pandèmia. Garcia matisa que és important tenir en compte que en alguns àmbits té més pes en l'ocupació el sector públic que el privat: "És preocupant perquè l'ocupació pública no és un reflex del mercat".

Altres sectors continuen vivint una recuperació més lenta, sobretot els relacionats estrictament amb el turisme, sector que va significar un 61% del total de llocs de treball destruïts el 2020. Destaquen les aerolínies i el de les agències de viatges, amb més d'un 20% de treballadors afectats encara per un expedient de regulació temporal d'ocupació. Territorialment continuen sent les Canàries i les Illes Balears les comunitats que tenen més treballadors en ERTO. Superen de llarg la mitjana estatal, que està al voltant del 2%. Catalunya, Andalusia o Madrid superen per poc aquest 2%, mentre que la resta de regions ja estan per sota.

A la tornada de l'estiu el ministeri tindrà damunt la taula dues negociacions. D'una banda, l'actual pròrroga dels ERTO, que caduca el 30 de setembre, i tot apunta que s'allargarà. També l'ocuparà la reforma que impulsa el ministeri de Treball i que vol tallar de soca-rel la contractació de molt curta durada a través de la penalització. En aquest sentit, Escrivá ha anticipat que "estan afinant el text" amb els agents socials i que després de l'estiu es podria veure la proposta "desplegada i concretada".