Aerolínies
Economia 16/10/2021

L’últim vol d’Alitalia

L'aerolínia, fundada el 1947, va fer dijous el seu últim vol

3 min
Protesta dels treballadors d'Alitalia a l'aeroport de Fiumicino, Roma, aquest mateix divendres.

RomaAlitalia apaga els motors. A les 22.36 h de dijous –amb mitja hora de retard– va enlairar-se des de l'aeroport de Càller, a Sardenya, el vol AZ158 amb destinació a Roma Fiumicino. "Aquest no és un vol qualsevol, és l'últim vol d'Alitalia", va dir, emocionat, el comandant als 180 passatgers abans d'aterrar l'Airbus 320 amb què l'aerolínia de bandera italiana va posar fi a 74 anys d'història. A partir d'ara, el seu lloc l'ocuparà Italia Trasporto Aereo (ITA), una nova companyia gestionada exclusivament per l'estat, sota l'atenta mirada de la UE.

La nova aerolínia neix amb fortes retallades. Brussel·les ha exigit a Itàlia el compromís de no injectar-hi més de 1.360 milions de capital públic fins al 2023. ITA volarà amb 52 avions i tindrà 2.800 treballadors, enfront dels 10.500 empleats d'Alitalia. El nou conseller delegat, Fabio Lazzerini, va anunciar que la companyia augmentarà progressivament la plantilla inicial fins a arribar als 5.750 treballadors el 2025.

Des de fa setmanes, els treballadors d'Alitalia es manifesten a la seu de l'antiga companyia per exigir, entre altres coses, el salari del mes d'octubre, del qual només n'han rebut el 50%. L'altra meitat depenia del resultat de la subhasta de la històrica marca i el seu logotip. El paquet va sortir a la venda per 290 milions, però va ser adquirit per ITA per només 90.

Molts italians comparaven la companyia italiana amb l'au fènix ateses les vegades que ha aconseguit renéixer de les seves cendres. Fins i tot el pla dissenyat el 2008 per evitar la fallida es va batejar amb aquest nom. Alitalia s'acomiada deixant enrere gairebé 75 anys d'història, en els quals, tot i que va arribar a ser un símbol de prosperitat i orgull d'Itàlia al món, es va convertir en un maldecap, primer per a l'estat, que se'n va desfer fa més de dues dècades, i després per als accionistes, que no van ser capaços de tapar el forat dels balanços, cosa que ha costat als contribuents italians 13.000 milions d'euros entre recapitalitzacions i crèdits pont.

El primer vol d'Alitalia va completar la ruta Roma-Torí l'any 1947. Els primers vols internacionals van arribar a partir dels anys 60. En poc temps es va convertir en la tercera aerolínia d'Europa, només per darrere de Lufthansa i British Airways, però a principis dels 90 van arribar els problemes. El 1996, després de més de mig segle de control estatal, el govern de Romano Prodi va decidir la sortida a borsa de gairebé el 40% de les accions de la companyia. No obstant, l'estratègia no va tenir els efectes esperats.

Començaven anys de fortes turbulències en què els interessos econòmics es van barrejar amb la política. El 2008, Silvio Berlusconi va impedir la fusió d'Alitalia amb Air France apel·lant a la pèrdua d'"italianitat" de la companyia. "Jo estimo Itàlia, jo volo amb Alitalia" va ser un dels eslògans del Cavaliere durant la campanya electoral d'aquell any. Es va haver d'esperar prop d'un lustre perquè, al llindar de la bancarrota, el govern permetés l'entrada a l'empresa d'inversors privats, fet que va implicar una sagnia de llocs de treball. La tranquil·litat va durar poc.

El desembre del 2013, Alitalia va anunciar l'entrada d'Etihad, l'aerolínia dels Emirats Àrabs, que hi va injectar prop de 560 milions i va aconseguir el control del 49% de la companyia. Però amb una flota de més de 120 avions, Alitalia era un gegant que necessitava 220 milions d'euros mensuals per funcionar i que no donava beneficis des de feia gairebé 30 anys. Segons els analistes, és massa grossa per competir amb les low cost i massa petita per plantar cara a les aerolínies que es concentren en els vols de llarg recorregut.

El 2017, la companyia es va declarar en concurs de creditors, i l'administració concursal va proposar, perquè pogués sobreviure, l'acomiadament de 2.000 treballadors, mesura que la plantilla va rebutjar en un polèmic referèndum. El govern va concedir aleshores dos crèdits pont de 900 i 400 milions d'euros que aquest setembre la Comissió Europea va declarar il·legals al considerar-los ajudes de l'estat. L'impacte econòmic de la pandèmia, amb els avions aturats durant mesos als aeroports, va ser el cop de gràcia que va acabar amb qualsevol esperança de fer renéixer l'au fènix de les aerolínies italianes.

stats