L’economia europea s’encalla
Cap dels tres grans països de l’euro creix en el segon trimestre i reneix la por d’una recessió
BarcelonaNomés una setmana després que Mario Draghi advertís que la crisi d’Ucraïna està malmetent la ja “dèbil” recuperació de l’economia europea, les dades han demostrat que el president del Banc Central Europeu tenia raó. Cap de les tres grans economies de l’eurozona (Alemanya, França i Itàlia) va registrar el més mínim creixement durant el segon trimestre de l’any. Encara pitjor: el PIB alemany va baixar un 0,2% i va patir la seva primera contracció en dos anys. En el cas de França, el PIB va experimentar en el segon trimestre consecutiu de creixement nul (0%) i el govern s’ha vist obligat a retallar a la meitat, fins al 0,5%, la seva estimació per a tot l’any. Per la seva banda, Itàlia ja va anunciar la setmana passada que ha recaigut en la seva tercera recessió des del 2008. Tot plegat va provocar que el conjunt de l’eurozona també s’encallés en el 0% després d’haver crescut només dues dècimes en el primer trimestre. I una pregunta ha quedat surant en l’ambient: ¿pot tornar a entrar en recessió l’eurozona?
Per molt impossible que pogués semblar fa tan sols uns mesos, Espanya va ser, d’entre els grans països europeus, el que més va créixer (+0,6%). El PIB portuguès va augmentar en la mateixa proporció i el d’Holanda una mica menys (+0,5%). Tot i que el president espanyol, Mariano Rajoy, va presumir ahir de ser “el país que més ha crescut a la zona euro”, en realitat qui es va endur el mèrit va ser Letònia, on el PIB va augmentar un 1%. Rajoy va assegurar que Espanya encara “pot créixer més” i també “crear molta més ocupació”, però la gran incògnita que s’obre ara és si el refredament de l’economia alemanya, la locomotora del continent, arrossegarà a la baixa la resta de països.
El BCE revisarà al setembre les seves previsions de creixement i d’inflació per a l’eurozona i cada cop més analistes creuen que el banc es veurà obligat a abaixar les seves estimacions actuals. “Hi ha moltes probabilitats que s’hagin de revisar les seves previsions”, afirmava ahir Thomas Harjes, economista de Barclays a l’agència Bloomberg. “Mentre les tensions geopolítiques no es refredin, és molt improbable que el creixement s’acceleri durant el segon semestre”, va afegir Peter Vanden Houte, economista d’ING. Ahir, per cert, l’oficina d’estadística europea, l’Eurostat, va confirmar que la inflació de l’eurozona va baixar fins al 0,4% al juliol i que queda encara més lluny de l’objectiu del 2% que està obligat a complir el banc que presideix Mario Draghi. El BCE creu que la inflació s’acabarà recuperant, i no és l’únic que ho pensa. El servei d’estudis de La Caixa, per exemple, calcula que l’IPC espanyol (que al juliol estava al -0,3%) acabarà aquest any en el 0,9% i s’elevarà fins a l’1,5% a finals del 2015.
La davallada d’Alemanya
La caiguda del PIB alemany és el fenomen més preocupant del nou escenari europeu, després de caure quasi un punt percentual en només tres mesos (en el primer trimestre havia pujat un 0,7% i en el segon va caure un 0,2%). Tal com va avisar la setmana passada l’economista Hans-Werner Sinn, president del reputat institut IFO, la principal causa de la davallada germànica és el conflicte comercial amb Rússia, que malmet la poderosa indústria del país.
Tot plegat només fa que augmentar la pressió perquè el BCE compleixi la seva promesa d’utilitzar instruments “no estàndard” per impulsar l’economia en cas que sigui necessari. La pressió cada cop és més forta de cara a la pròxima reunió que celebrarà el BCE, el 4 de setembre.
