L'Estat incompleix onze anys seguits les inversions previstes

Barcelona.El govern espanyol ha ignorat en els últims sis anys la disposició addicional tercera de l'Estatut, que establia que la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya havia de ser proporcional al seu pes en PIB i que, si no hi arribava -cosa que ha passat sistemàticament-, s'havia de compensar amb una transferència equivalent al que s'hi havia deixat d'invertir. Però, a més, l'executiu espanyol ni tan sols ha complert amb les inversions previstes a Catalunya en cap dels últims onze anys, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona presentat ahir.

El ministeri de Foment ha incomplert les previsions d'inversió entre el 2001 i el 2011 consecutivament, i només ha executat el 77,4% de les inversions en infraestructures compromeses a Catalunya. A més, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, va explicar ahir que aquest dèficit d'execució de pressupostos ha anat creixent en els últims anys.

Catalunya és la quarta comunitat autònoma amb menys execució dels pressupostos, només per darrere de Múrcia (67,2%), la Rioja (74,4%) i Euskadi (74,9%), comunitats força més petites. Catalunya queda nou punts per sota de la mitjana de la inversió de Foment a les comunitats autònomes, que és del 86,5% de l'executat. Al País Valencià s'hi ha invertit el 92,2%, i a les Balears, només el 79,5%. Només dues comunitats, Castella-la Manxa (104,6%) i Aragó (104,3%), han rebut, com a mínim, les inversions compromeses, mentre que les inversions a Galícia (97,3%) i Madrid (96,4%) han quedat a prop del previst.

Comparant les inversions executades amb el PIB de cada comunitat autònoma, Catalunya ha estat la tercera que n'ha sortit més perjudicada, amb una inversió 1,8 punts per sota del que li tocaria, cosa que suposa, des de l'any 2008, un incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Mentre que el pes català al PIB estatal és del 18,7%, les inversions només han arribat al 16,9% del total. Això tenint en compte que en aquests 10 anys s'han fet inversions tan importants com la nova terminal de l'aeroport de Barcelona i les obres per fer arribar l'AVE des de Madrid fins a Barcelona. Aquest dèficit d'1,8 punts suposa una falta d'inversió d'uns 200 milions d'euros anuals, segons va explicar Miquel Valls. Així, en els últims 11 anys s'han deixat d'invertir 2.200 milions respecte al pes de Catalunya a l'Estat.

Les comunitats autònomes que pateixen més dèficit d'inversions en infraestructures són Madrid, amb 5,6 punts menys, i Euskadi, amb 4,3 punts menys. A les Balears, el dèficit d'inversions en els últims 11 anys ha estat de l'1,4%, i al País Valencià, de l'1,1%. En canvi, vuit comunitats autònomes tenen superàvit d'infraestructures, encapçalades per Castella la-Manxa (en 5,9 punts del PIB) i Galícia (en 3,9 punts).

L'arc mediterrani, maltractat

Per zones, l'arc mediterrani -Catalunya, les Balears, el País Valencià i Múrcia- ha perdut 5,5 punts d'inversió respecte al seu PIB en els últims 11 anys, 6.667 milions, mentre que el nord peninsular -Galícia, Cantàbria, Astúries, la Rioja, Euskadi i Navarra- ha tingut un superàvit de 0,8 punts del PIB (923 milions) i el centre i el sud han tingut superàvit d'inversió de 4,7 punts (5.744 milions).

Miquel Valls va destacar, negativament, que "les comunitats que tenen un dèficit d'infraestructures són les que tenen dèficit fiscal, amb les excepcions de les Canàries i la Rioja". Així, Madrid, Catalunya, Múrcia, les Balears i el País Valencià tenen dèficit de finançament i d'inversió en infraestructures per part de l'Estat, mentre que Castella la-Manxa, Galícia, Aragó, Castella i Lleó, Astúries, Extremadura, Cantàbria i Andalusia tenen superàvit tant fiscal com d'inversió.