TELECOMUNICACIONS

La llarga deriva a la borsa de Telefónica

L’operadora s’enfronta a una nova onada de fusions amb el preu d’acció sota mínims

Igual que les principals empreses espanyoles s’agrupen a l’Íbex-35, les grans operadores de telecomunicacions d’Europa també tenen el seu propi selectiu: es diu Stoxx Europe 600 Telecommunications, i no passava per una situació tan precària des del 1997. En els últims cinc anys, la tendència a la baixa de les cotitzacions del sector no s’ha aturat. I a Espanya hi ha un dels exemples més clars d’aquest paradigma, que la pandèmia del coronavirus ha agreujat: en l’últim lustre les accions de Telefónica han passat de situar-se per sobre dels 12 euros a valer una quarta part. En la sessió de divendres als parquets madrilenys l’antic monopoli de la telefonia estatal amb prou feines cotitzava per sobre dels tres euros, el preu més baix des de mitjans dels anys 90.

“Hi ha una desconnexió que ha anat creixent en el temps entre el valor dels seus actius i la cotització”, opina l’analista de Renta4 Iván San Félix. Els inversors fugen d’un escenari “excessivament negatiu” i molt marcat per la incapacitat de reduir el seu deute (més de 37.000 milions d’euros al tancament del 2019) i l’escàs marge per tirar endavant noves inversions. No és estrany, recorden veus del sector, que la cúpula de Telefónica hagi anat fent un gir progressiu cap a perfils més financers i entestats en posar fi a aquestes debilitats en els seus comptes.

Tot i així, com recorda Matthias Halfmann, professor d’Eada i expert en el mercat de les telecomunicacions, el futur incert de Telefónica també té un component comercial. “Els mercats ja estan molt madurs. Tothom té un mòbil i una connexió a internet i el que pot oferir una operadora és un producte sense gaire marge. Ara la importància i els nervis estan en el desenvolupament de la 5G”, apunta l’acadèmic. La xarxa de cinquena generació és un aspecte clau en els pròxims passos -i desemborsaments econòmics- que hauran de fer les operadores. I, malgrat que la pandèmia ha endarrerit les adjudicacions de l’espectre, la cursa està en marxa. “A nivell de negoci s’obre tot un món nou amb l’internet de les coses i la connectivitat de milions de dispositius”, insisteix Matthias Halfmann.

De la mateixa manera que la banca s’enfronta a una segona onada de fusions per empènyer la seva rendibilitat, les operadores també miren a la concentració com a salvavides per sobreviure a la competència. De fet, durant les últimes setmanes ha tornat a guanyar força un rumor recurrent: l’adquisició de Telefónica per part de l’alemanya Deutsche Telekom, amb qui ja comparteix acords puntuals. L’alemanya és de les poques que estan salvant els mobles a la borsa aquest any, mentre que altres campions nacionals com Orange o British Telecom segueixen enfonsats. Amb tot, Halfmann veu poc probable una adquisició així, sobretot en un context de forta vigilància als oligopolis per part de la Comissió Europea, però coincideix en dir que les fusions seran la tònica habitual en els pròxims anys.

El mateix president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, ha sortit a defensar aquest postulat públicament diverses vegades. El directiu creu que s’han de facilitar les compres entre operadores al continent perquè aquest mercat es converteixi “en un terreny de joc i no un jugador”. Ja va apuntar a aquest camí quan, encara en el pic de la pandèmia, Telefónica va anunciar una aliança amb Liberty Global al Regne Unit per crear un gegant de les telecomunicacionsen aquest mercat.

Mercats convulsos

Als maldecaps més urgents de Telefónica se n’hi afegeix un de geogràfic. La companyia està molt exposada a països de l’Amèrica del Sud, on la inestabilitat de les divises ha suposat un repte majúscul. És per això que en el seu full de ruta per als pròxims anys el grup té com a prioritat desfer-se de la majoria d’aquestes filials. De la mateixa manera, fa uns anys que Telefónica ha posat en marxa una sèrie de desinversions en actius immobiliaris -aquesta setmana ha posat a la venda una de les seves seus emblemàtiques a Madrid- i estudia moviments semblants per a negocis complementaris com Telxius, la seva filial de gestió de torres de telecomunicacions.

Quina recepta recomanen els experts perquè Telefónica surti d’aquesta llarga deriva? Per començar, San Félix suggereix que l’empresa retalli el dividend del 2021 si vol posar remei als seus problemes amb el deute i aturar finalment la penalització a la borsa. A més, Halfmann insisteix en concentrar els esforços a Europa, on Telefónica encara pot sostenir una posició prou forta, i recolzar-se en les noves tecnologies com a font d’ingressos.

Les xifres que pressionen Telefónica

37.744 M€

És el volum del deute de Telefónica a finals del 2019 i la principal llosa de l’operadora, que ha prioritzat reduir el passiu a qualsevol cost

-53%

Amb el xoc de la pandèmia i l’impacte de les divises, durant el primer semestre el benefici del grup es va reduir un 53%, fins als 831 milions

3,05 €

El preu de l’acció de Telefónica suposa actualment només una quarta part del que valia fa cinc anys i està en mínims històrics

0,40 €

L’operadora va optar per mantenir el dividend per als accionistes en 0,40 euros per títol, però alguns analistes recomanen que el retalli l’any vinent