Catalunya aprova l'esperada llei que regula els lloguers de temporada

BarcelonaEl Parlament ha aprovat aquest dijous l'esperada llei per regular el lloguer de temporada i d'habitacions. L'objectiu de la norma és evitar que s'utilitzin aquestes modalitats de forma fraudulenta per eludir el topall de preus al lloguer, en vigor a tot l'Estat des del març del 2024. La iniciativa, pionera a Espanya, ha obtingut la llum verda gràcies als vots a favor del PSC, ERC, Comuns i la CUP.

Junts ha votat a favor d'alguns articles de la llei, però ha rebutjat el nucli de la norma, qui precisament havia portat el text, igual que el PP, davant el Consell de Garanties Estatutàries. L'òrgan va avalar la norma excepte un article, referent a la pròrroga de la condició de protecció oficial de pisos en zones tensades. El text definitiu ha blindat aquest element amb la incorporació de diverses esmenes dels grups impulsors. PP, Vox i Aliança Catalana hi han votat en contra.

El Sindicat de Llogateres, qui inicialment havia impulsat la llei, ha assegurat que es tracta d'un primer pas, però ha dit que al febrer caldrà aprovat una modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans al Congrés que blindi la norma catalana davant el Tribunal Constitucional i que tapi els forats de la llei d'habitatge estatal. De fet, el PP ha anunciat aquest mateix dijous que portarà la norma al Tribunal Constitucional (TC), en considerar-la un "atac a la propietat privada i al dret a la propietat". En aquests moments, al Congrés hi ha una altra via oberta per regular el lloguer temporada i d'habitacions, a través d'una proposició de llei impulsada per Sumar, ERC, Bildu, Podemos i BNG. Tanmateix, el text està encallat pel veto de Junts i no es preveu cap moviment fins a l'any vinent.

Un any i mig de negociacions

Amb tot, el Parlament ha posat aquest dijous punt final a un procés que va començar fa un any i mig. L'abril del 2024 el Govern de Pere Aragonès va presentar un decret llei del Govern per regular el lloguer de temporada, que va rebre el suport de la CUP i Comuns, però que la cambra catalana va tombar amb els vots del PSC i Junts un mes més tard. La regulació no es va reprendre fins un any més tard, amb un acord inèdit entre precisament aquestes forces —ERC, Comuns i CUP— i el nou executiu de Salvador Illa, que venia de fixar l'habitatge com a element prioritari de la legislatura.

Els tres partits d'esquerres van accedir a salvar el decret de mesures urgents sobre habitatge amb la condició que el Govern es comprometés a regular el lloguer de temporada. No va ser fins a l'octubre que el Parlament va desencallar la regulació, amb el tràmit de ponència per a la seva aprovació definitiva com a llei, cosa que s'ha produït aquest dijous.

Què diu la llei?

Així, d'aquell decret llei inicial del Govern, que va aprovar-se a l'abril, incloïa l'agilització de tràmits urbanístics entre altres coses, n'ha sortit el projecte de llei que el Parlament ha tramitat aquests darrers mesos, amb la incorporació de les esmenes dels grups per regular el lloguer de temporada i d'habitacions. A més, la nova llei incorpora els canvis legals per incloure a la llei catalana el reconeixement de la figura de l'inspector —que és independent de la creació del cos ja pactat— i blindar l'habitatge de protecció oficial –uns 35.000 pisos que havien de passar al mercat lliure conservaran aquesta condició–.

La inspecció serà ara la qüestió més important perquè determinarà la capacitat del Govern per fer complir aquesta norma. Sobre el compliment del topall als lloguers, regulat en la llei d'habitatge estatal, encara no s'ha imposat cap sanció un any i mig després de la seva entrada en vigor. Tanmateix, el Govern té sobre la taula 30 expedients oberts. "Necessitem un control proactiu, sancions i un Govern que faci valer la sobirania del Parlament per garantir que la regulació és real i efectiva", ha afirmat el sindicat de llogateres en aquest sentit.

Sobre el lloguer de temporada i d'habitacions, el text final deixa clar que els arrendaments d'un immoble per viure-hi queden sotmesos a la llei d'habitatge, amb independència de la durada del contracte (per tant, també els que es facin a estudiants o a treballadors que es desplacen per feina). Només en quedaran fora els lloguers per a vacances o amb finalitats recreatives, i se n'haurà de deixar constància documental. D'altra banda, el preu conjunt que paguen tots els inquilins d'un pis llogat per habitacions no podrà superar el topall que s'aplicaria si es llogués sencer.

El text també incorpora la creació de registre de grans tenidors –que ja venia de l'anterior legislatura i que el Govern va reactivar al febrer–, i al qual s'hi hauran d'inscriure totes les persones jurídiques o físiques amb cinc habitatges o més: els que no ho facin s'exposaran a multes d'entre 9.000 i 90.000 euros, emparades en la regulació de la llei d'habitatge. El registre dependrà de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) i serà d'accés públic –qualsevol persona que introdueixi el DNI o el NIF d'un propietari podrà comprovar si és o no un gran tenidor– només en el cas dels pisos de persones jurídiques, i no de les persones físiques.