Tot el que se sap (per ara) de l'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units

BarcelonaEl terratrèmol va començar el diumenge al vespre i encara no se sap del cert què ha passat. Després de mesos d'amenaces, el president dels Estats Units, Donald Trump, es va reunir amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en el seu complex de golf a Escòcia per segellar "l'acord més gran de tots", en paraules del mandatari republicà, i evitar la guerra comercial. Un cop es van encaixar les mans, els detalls exactes de l'acord depenien de qui responia la pregunta, amb un Trump molt contundent en aspectes com l'afectació a productes com l'acer i l'alumini, i una Von der Leyen que matisava el que molts estats europeus han vist com una derrota.

Dos dies després encara no es coneix la lletra petita sobre un acord que afecta els 4.200 milions d'euros de productes i serveis que travessen l'Atlàntic diàriament, però es comencen a conèixer més detalls, després que tant la Comissió Europea com la Casa Blanca hagin difós comunicats per separat, contradient-se en més d'un aspecte. Per afegir més confusió, la Comissió Europea ha defensat aquest dimarts que "l'acord polític no és jurídicament vinculant" i la UE i els EUA "continuaran negociant per aplicar-lo plenament".

Aranzel màxim del 15%

La principal dada de l'entesa comercial tancada entre els EUA i la UE és la imposició d'un aranzel general del 15% a les exportacions europees a partir de l'1 d'agost. "És el millor que hem pogut obtenir", va reconèixer Von der Leyen, que va deixar enrere l'amenaça d'un 30% general que havia fet Washington i es va allunyar de la voluntat original d'evitar noves traves comercials. Tot això sense oblidar que, des de l'abril passat, Washington ja aplica un 10% general, una taxa que se sumava al 4,8% que anteriorment l'administració estatunidenca ja havia establert. La Comissió parla ara d'un "límit aranzelari" del 15% a la gran majoria d'exportacions, amb excepcions com quan l'aranzel a la nació més afavorida –un impost bàsic per a les importacions entre els estats membres de l’Organització Mundial del Comerç per evitar discriminacions– supera el 15%, quan serà aquest últim el que s'aplicarà.

Sectors més afectats

Trump tenia en el punt de mira productes concrets com els productes farmacèutics –va arribar a amenaçar amb aranzels del 200%–, els semiconductors i els automòbils. Aquests últims ja pagaven un impost del 27,5%, taxa que es rebaixarà fins al 15% general. "Proporciona un alleujament immediat", remarca la Comissió. Pel que fa als fàrmacs i els semiconductors, l'executiu comunitari assenyala que els aranzels addicionals que podrà imposar Washington seran d'un màxim del 15% i que, mentre això no passi, continuaran com ara, amb una càrrega fiscal molt baixa o nul·la, tot i que la Casa Blanca assegura que aplicarà el 15% a partir de l'1 d'agost als fàrmacs i els microxips.

No han tingut la mateixa sort l'acer i l'alumini, que s'han quedat tal com estaven, amb un aranzel del 50%, però la Comissió ha pogut esgarrapar una promesa d'un sistema de quotes per les exportacions europees que redueixen la taxa actual, sense especificar cap calendari. Amb el nou acord, també s'ha afegit una taxa del 50% al coure. Segons la Casa Blanca, aquesta taxa generarà “desenes de milers de dòlars en ingressos”.

Així mateix, la UE facilitarà l’entrada de sectors com la pesca i l’agricultura, en productes com el lluç d’Alaska, el salmó del Pacífic, les gambes, l’oli de soja, els cereals i els fruits secs, tots ells subjectes a quotes. També es farà en menjar processat com el quètxup i les galetes.

Productes estratègics

Von der Leyen va parlar d'eliminar els aranzels a productes estratègics, entre els quals va mencionar els avions i els seus components, alguns productes químics i els recursos naturals. Segons la Comissió, se’ls hi donarà un tractament especial amb “aranzels zero per zero” i tornaran als nivells previs a l’arribada de Trump al poder, amb la voluntat d’agregar més productes en aquesta llista. Encara no se sap que passarà amb els vins i els licors.

Inversions milionàries

L'acord amb els EUA va arribar acompanyat amb el compromís de la UE de fer inversions milionàries a l'economia més rica del món, en línia amb els desemborsaments que també farà el Japó, un dels altres països amb qui ha arribat a un acord. Es va parlar de comprar energia per 750.000 milions de dòlars (700.000 milions d'euros al tipus de canvi actual), amb l'objectiu de reduir la dependència energètica amb Rússia, així com invertir 600.000 milions de dòlars (550.000 milions d'euros). Si bé es pot entendre que aquestes inversions seran amb diners públics, fonts europees asseguren que "gran part dels diners" seran privats, i que aquestes xifres són estimacions del que costarà desacoblar-se de Rússia i de les inversions que les empreses europees podran fer als Estats Units.

Aquí també hi ha una de les principals desavinences: la Comissió diu que s'executaran d'aquí a 2029, mentre que la Casa Blanca diu que estarà fet un any abans. I, de fet, en la roda de premsa d'aquest dimarts al migdia, un dels portaveus de Comerç de la Comissió Europea (CE), quan se li ha preguntat sobre aquesta diferència, s'ha remès al comunicat de Brussel·les i ha dit que s'executaran en un termini de tres anys. Europa tampoc parla de la compra de material militar, mentre que Trump diu que compraran "quantitats significatives".

Ara la Comissió detalla que també es preveu una compra extra de 40.000 milions d'euros en xips d'intel·ligència artificial per mantenir "l'avantatge tecnològic de la UE". Segons fonts europees, aquestes xifres també responen als càlculs de desemborsaments que es calcula que faran les empreses europees en els pròxims anys. En aquest sentit, la Comissió parla de "promoure i facilitar la inversió mútua", tot i que la Casa Blanca no ha parlat en cap moment d'inversions per part seva.