El Banc d'Espanya comença a veure guanyada la batalla de la inflació
L'organisme millora les previsions econòmiques i d'ocupació i apunta que la pujada de tipus ja es trasllada al consum
BarcelonaEn un context de debilitat de l'economia de l'eurozona, que ha entrat tècnicament en recessió, l'economia espanyola continua per la senda del creixement, segons constata el Banc d'Espanya en el seu informe trimestral de juny, publicat aquest dilluns, en què revisa a l'alça les previsions de creixement del producte interior brut (PIB) i albira una moderació de l'escalada de preus per als pròxims trimestres.
Malgrat tot, l'organisme ja detecta alguns dels efectes de la pujada de tipus, una mesura del Banc Central Europeu (BCE) que pretén fer baixar la inflació restringint el crèdit i, per tant, refredant el consum de les famílies i la inversió de les empreses. Així, el Banc d'Espanya detecta que des del maig es nota cert refredament.
Tot i això, l'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos eleva fins al 2,3% el creixement del PIB espanyol per al 2023, quan en les seves anteriors previsions, al mes de març, parlava d'un creixement de l'1,6%. En canvi, però, rebaixa una dècima la previsió per al 2024 –passa del 2,3 al 2,2–, i manté estable en el 2,1% la previsió per al 2025.
L'ens destaca la "resiliència de l'economia espanyola". Les fortaleses de l'economia espanyola, diu el Banc d'Espanya, són la recuperació del turisme i les exportacions, tot i destacar que "en la part final [del segon trimestre] s'han observat certs senyals de desacceleració que, com passa a escala global, possiblement són una manifestació de l'enduriment de les condicions financeres causades pel tensionament de la política monetària de l'àrea euro, necessari per reconduir la inflació".
Malgrat les incerteses que planen sobre l'economia, el Banc d'Espanya revisa a l'alça el creixement per a aquest any per dos factors: la moderació de les pressions inflacionistes, d'una banda, i l'acceleració del pla de recuperació, amb la injecció de fons europeus, de l'altra. "L'afebliment de les pressions inflacionistes i una eventual intensificació del ritme d'execució dels projectes vinculats al Mecanisme de Recuperació i Resiliència permetran que continuï l'expansió de l'activitat econòmica espanyola la resta de l'any". Els anys següents –2024 i 2025–, però, el creixement previst, molt similar, se sustentarà principalment en la recuperació del consum privat, i no tant en la contribució de la demanda exterior neta, principal motor de creixement del 2023.
Si durant el 2022 la inflació (l'alça de preus) ha marcat l'economia, primer per l'encariment de l'energia i després pel contagi a altres productes bàsics, especialment l'alimentació, la situació s'ha anat corregint, i no només per l'abaratiment del gas, la llum i els carburants, sinó pel trasllat de la moderació dels preus a altres productes.
"La taxa de variació dels preus del consum ha experimentat a Espanya un descens molt pronunciat en el transcurs de l'any", explica el Banc d'Espanya, que destaca que aquesta moderació de preus ha sigut més acusada que en l'àrea euro. I afegeix: "En els últims mesos la moderació de les pressions inflacionistes sembla que s'ha començat a traslladar a la resta dels preus del consum". De fet, el Banc d'Espanya preveu que continuarà la desacceleració de la inflació i estima que la subjacent (que no té en compte els elements més volàtils, que són l'energia i els aliments frescos) se situarà en el 4,1% el 2023, per baixar al 2,1% el 2024 i a l'1,7% el 2025. La inflació general la situa en el 3,2% de mitjana el 2023, amb un repunt fins al 3,6% el 2024 provocat per la desaparició de les mesures antiinflacionistes del govern, i un nou descens fins a l'1,8% el 2025.
Preu dels aliments
L'organisme emissor destaca que el futur dels preus és incert, tot i que indica que, a més de l'abaratiment de l'energia en el segon trimestre, "també sembla haver-se iniciat una moderada tendència de desacceleració tant dels preus dels aliments –especialment visible en el cas dels olis, pa i cereals, i els productes lactis– com de la inflació subjacent, en aquest cas, per exemple, de les partides de transport i, més recentment, les relacionades amb l'oci, la restauració i el turisme".
El Banc d'Espanya avisa també de possibles efectes de segona ronda. "La fortalesa de l'activitat, especialment en les branques dels serveis, i el dinamisme dels marges empresarial i dels salaris podrien augmentar les pressions inflacionistes d'origen intern", diu. Però també destaca com un element que pot ajudar a evitar aquests efectes indesitjats l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva signat pels agents socials.
El Banc d'Espanya també millora les previsions de taxa d'atur: per al 2023 la fixa en el 12,2%, quan al març deia el 12,7%, i per al 2024 la rebaixa del 12,3 a l'11,5%.
La Generalitat ha deixat oberta la possibilitat de revisar a l'alça la previsió de creixement del PIB català el 2023, possiblement a la tardor, i es preveu que passarà de l'1,7% actual al voltant del 2%. Ho ha dit aquest dilluns la directora general d'Anàlisi i Perspectiva Econòmica de la Generalitat, Marta Curto, en la presentació de l'informe anual de l'economia catalana 2022.
L'economia catalana manté el ritme de creixement després de tancar el primer trimestre amb un augment de l'1,1% respecte als tres mesos anteriors, i de créixer un 5,5% el 2022, dos punts per sobre de la zona euro, quan la previsió era del 4,4%. La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha destacat la resiliència de l'economia malgrat que 2022 va ser un any "de pertorbacions i incerteses".
