Catalunya, pendent de l’efecte dòmino dels aranzels

BarcelonaL'acord comercial entre Brussel·les i Washington per imposar un aranzel general del 15% a les exportacions europees als Estats Units ha reduït la incertesa entre els sectors empresarials més exposats al mercat nord-americà. No obstant això, la incertesa no ha desaparegut, ja que el principal impacte del nou marc comercial vindrà pels efectes secundaris sobre altres mercats amb els quals Catalunya té més relació –Alemanya, França o Itàlia– i, encara més, per un hipotètic pacte comercial definitiu entre la Xina i els EUA.

De fet, l'impacte immediat dels aranzels no és el que preocupa més a exportadors i economistes. "Catalunya té una exposició directa als EUA reduïda", assegura Reyner. Concretament, les companyies catalanes van exportar l'any passat béns als EUA per valor de 4.351 milions d'euros, un 4,3% del total exportat arreu del món. Per comparar, aquesta xifra és menys d'una tercera part del que Catalunya ven a França i menys de la meitat del que exporta a Alemanya. Tot i ser la primera economia del planeta, els EUA són la sisena destinació dels productes catalans, superada no només pels dos socis europeus esmentats, sinó també per Itàlia, Portugal i el Regne Unit.

És a dir, un increment dels aranzels tindrà un efecte sens dubte negatiu sobre l'economia catalana (i que pot perjudicar molt directament alguns sectors que sí que depenen de les exportacions als EUA), però en cap cas tan destacat com en altres indrets de la Unió Europea. L'exemple més conegut és Alemanya, que té una forta dependència del sector exterior en general i, més en concret, de l'accés als Estats Units i a la Xina per vendre-hi béns industrials d'alt valor afegit, des de medicaments o productes químics fins a electrodomèstics o cotxes d'alta gamma. Itàlia, on la indústria del nord del país també és altament competitiva a l'exterior, també registra una elevada exposició al mercat nord-americà.

Malgrat la mala notícia de no haver pogut tancar un acord amb millors condicions, l'abast total dels aranzels encara està per veure. El nou acord havia d'entrar en vigor aquest divendres, però Trump ho ha ajornat fins dijous vinent, 7 d'agost. Tampoc queda clar encara quin règim legal tindrà el text, un fet clau: si fos un tractat comercial, hauria de rebre l'aprovació d'una majoria dels 27 governs dels estats de la UE i del Parlament Europeu, una cosa que no està assegurada si es té en compte l'allau de crítiques que va rebre des de dins d'Europa la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l'endemà d'anunciar l'acord amb Washington.

Malgrat això, el fet que ja hi hagi un acord, per molt que no estigui del tot clar, representa un pas endavant en la guerra comercial iniciada per Trump. "No es pot concretar, encara no ha acabat el dòmino, però hem fet un pas de certesa", assegura Mas.

Dubtes sobre l'acord

L'acord entre la UE i els EUA deixa els aranzels del 15% en una situació intermèdia respecte a altres economies avançades. El Regne Unit ha aconseguit una tarifa del 10%, mentre que el Japó també es quedarà amb el 15%. En canvi, països com Indonèsia i el Vietnam han rebut aranzels superiors, del 19% i el 20%, respectivament. En aquest context, doncs, fonts del sector apunten que un 15% pot fins i tot suposar un avantatge competitiu per a alguns sectors amb competidors a l'Àsia, on de moment la majoria de països estan tancant acords definitius o provisionals amb aranzels encara més alts.

"S'ha trencat l'eix atlàntic, la UE s'ha despertat", ja que "es pensava que anirien tota la vida junts amb els Estats Units", diu Ferrer. Amb el trencament del marc de relacions entre Washington i els països europeus –i d'altres factors geopolítics, com ara la invasió russa d'Ucraïna o els conflictes al Pròxim Orient–, s'ha obert una etapa d'"incertesa" en matèria comercial, energètica i de defensa que ha deixat la UE en una posició de "debilitat" i, per tant, amb poc marge de maniobra davant de Trump, afegeix.

Brussel·les "no té capacitat de forçar ningú, no hi ha més remei que acceptar el mal menor", opina Ferrer, ja que un 15% és millor que el 30% amb el qual havia amenaçat el president nord-americà i "hauria estat molt negatiu per a Europa". "Hauria perjudicat molt la indústria alemanya i si Alemanya no tira, Europa se'n ressent. Això de la submissió de Von der Leyen que fins i tot critiquen des dels estats [de la UE] és molt discutible", diu.

Amb Trump a la Casa Blanca fins al gener del 2029 –assumint que no forçarà la Constitució nord-americana i intentarà presentar-se a un tercer mandat o cancel·lar les eleccions, dues coses que havia amenaçat amb fer–, les perspectives que l'accés de les empreses europees als EUA millori és quasi inexistent, cosa que obliga a trobar solucions. "El que han de fer la UE i Catalunya és obrir nous mercats", diu Ferrer. "S'obre una línia de comerç com el Mercosur, que pot ser aprovat en quatre o cinc mesos" i és un "mercat de 300 milions de ciutadans", recorda, en relació amb el tractat comercial signat entre la UE i els països d'Amèrica del Sud.

Cop a l'automoció, la química i l'alimentació

"El sector més afectat és l'automobilístic", explica Mas. Aquest impacte és directe, però sobretot indirecte. L'efecte indirecte és que Catalunya quasi no exporta vehicles als EUA, però sí components de cotxes. I els efectes directes són tres: per una banda, les empreses del sector que són proveïdors dels grans fabricants europeus (essencialment alemanys) que exporten als EUA. En segon lloc, les mateixes empreses, però que exporten components al Canadà i Mèxic. I, en tercer lloc, les companyies catalanes del sector de l'automoció que directament tenen plantes de producció a aquests dos països americans.

De fet, de quins aranzels acabi imposant Washington als seus dos veïns del nord i del sud dependrà també bona part de l'impacte que rebin moltes companyies europees que durant les últimes tres dècades s'havien instal·lat en aquests dos països aprofitant els acords de lliure comerç que tenien amb els Estats Units.

També la química rebrà un cop amb els aranzels, tot i que tampoc en queda clar l'abast. El sector és un dels que més exporta als Estats Units, però es pot trobar –com la resta de sectors– que l'estratègia de Trump de posar aranzels per relocalitzar indústries en territori nord-americà acabi funcionant. "Si exportem productes químics és perquè tenen un preu competitiu", explica Mas, que recorda que "si no hi ha empreses dels EUA que fabriquin aquest producte vol dir que no tenen una estructura de costos que els permeti fer aquell producte a cost baix". Amb els aranzels, però, pot fer que les químiques nord-americanes sí que puguin assumir la producció, ja que el llistó del preu s'apuja i se'n trasllada el cost al consumidor.

Entre els altres sectors als quals fa mal l'acord hi ha el vi i l'oli d'oliva. "Exporten molt als EUA, però els aranzels que Trump posarà a altres parts del món que competeixen amb aquests productes també es veuran afectats", asseguren fonts del sector. Per exemple, en el cas de l'oli, Turquia és un dels països que n'exporta molt als EUA i que també té anunciat un aranzel general del 15%. "Els olis i els vins ja han baixat les exportacions als EUA substancialment durant els primers cinc mesos", recorda Mas: el 2024 fins al maig Catalunya va exportar 594 milions d'euros en oli, i aquest any fins al maig en portem 472 milions d'euros.

L'efecte de la Xina

L'altre gran punt d'incertesa en el trencaclosques comercial provocat per les polítiques de Trump és quin serà l'acord definitiu (si és que el poden signar) entre la Xina i els Estats Units. El gegant asiàtic, segona economia del món, és el principal exportador als EUA, però la dependència és mútua: bona part dels béns de consum que es venen als EUA prové de la Xina, especialment roba i productes electrònics.

El punt a tenir en compte si finalment l'acord inclou un aranzel molt alt és que les companyies xineses, així com altres països asiàtics, també hauran de buscar alternatives, i la més suculenta és intentar exportar encara més a la UE, un mercat de 500 milions d'habitants amb un poder adquisitiu molt elevat. També en això, "la gran preocupació és el sector de l'automòbil", diu Mas, ja que els cotxes xinesos que no vagin als EUA "vindran a Europa". De fet, tot i les crítiques als aranzels de Trump, la UE fa un any que imposa els seus propis gravàmens als vehicles elèctrics xinesos (de fins al 35,3%), als quals acusa de rebre ajudes governamentals per competir amb els fabricants europeus.