Consum
Economia Macroeconomia 12/07/2023

El cost de la vida es modera a Catalunya, però els aliments continuen disparats

La inflació cau al Principat per sota del 2%, la dada més baixa des del març del 2021

3 min
Zona de verdures i fruites en un supermercat.

BarcelonaLa inflació a Catalunya va caure al juny per sota del 2% per primer cop des del març del 2021. Concretament, la taxa baixa fins a l'1,9% respecte al mateix mes de l'any anterior, una caiguda notable comparada amb el 3,2% interanual registrat al maig. Això s'extreu de les dades de l'índex de preus al consum (IPC) publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). D'aquesta manera, s'allunya de la barrera del 2%, l'objectiu que marquen els bancs centrals. Amb tot, comparat amb el mes anterior, els preus a Catalunya pugen lleugerament, un 0,6%.

Evolució dels preus a Catalunya
Índex de preus de consum (IPC) general i per a tres partides de consum a Catalunya. Índex en què 100=gener del 2020

Pel que fa al preu dels aliments, tot i que també baixen, els augments es mantenen per sobre del 10% respecte a fa un any. També hi ha fortes pujades de les begudes alcohòliques i el tabac (8%); els hotels, cafès i restaurants (6,3%), i el lleure i la cultura (5,9%). Van créixer menys els preus de medicina (2,8%), comunicacions (2,3%), vestit i calçat (1%) i ensenyament (0,6%), i van baixar transport (-7,5%) i habitatge (-10,8%).

Espanya, també per sota del 2%

Al conjunt d'Espanya, l'IPC interanual del juny es va situar també en l'1,9%, gairebé un punt i mig menys del registrat al maig, tal com ja havia avançat l'INE a finals del mes passat. Al global de l'Estat, els augments més forts es registren a les Canàries (3,9%), Melilla (3,3%) i Ceuta (2,8%), i els creixements més baixos a l'Aragó (1,1%), Castella-la Manxa (1,2%) i Madrid (1,4%). Alhora, la inflació subjacent a l'Estat –la que no té en compte les partides més volàtils, com els aliments frescos i l'energia– ha baixat fins al 5,9%, dues dècimes menys.

Segons el ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, les mesures adoptades han permès reduir la inflació gairebé en nou punts en menys d'un any. "Espanya es converteix en el primer país de les grans economies de la zona euro a reduir la inflació per sota del 2%, el nivell de referència del BCE", ha destacat el departament que dirigeix Nadia Calviño.

El ministeri destaca que les dades d'inflació del juny confirmen la moderació dels preus dels carburants, l'electricitat i especialment els aliments i les begudes no alcohòliques, que s'han reduït més d'un punt i mig en taxa interanual, amb una baixada dels preus al juny dels llegums i les hortalisses. "Aquesta evolució positiva confirma l'eficàcia de les principals mesures de reducció d'impostos i bonificacions", destaca el departament.

Segons el secretari tècnic del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Àngel Hermosilla, "és bo que s'hagi moderat la inflació d'aquesta manera i hi ha un component estadístic que fa pensar que la tendència a la baixa continuarà uns quants mesos més, però també molt condicionat pels preus de l'energia", explica. Pel que fa a Catalunya, Hermosilla destaca que les províncies més inflacionàries són Barcelona i Lleida, "cosa que acostuma a ser un patró".

Amb tot, l'economista considera que a escala catalana s'ha de fer una reflexió: "A Catalunya hem passat de perdre valor adquisitiu respecte a Espanya fins al 2020, després durant tres anys vam créixer més amb una inflació més baixa i més competitivitat, i ara s'està anivellant i els valors inflacionaris són pràcticament els mateixos", explica. En aquest sentit, "cal plantejar-se què està passant perquè Catalunya perdi valor adquisitiu respecte a Espanya".

Elements preocupants

Tot i l'optimisme generalitzat per la frontera del 2%, Hermosilla detecta tres elements preocupants en les dades publicades aquest dimecres. D'una banda, la inflació dels aliments, que continua per sobre del 10%, tot i moderar-se, i que, desglossat per productes concrets, és encara més alarmant: "Hi ha productes bàsics, com el sucre, la llet i les patates, que estan a nivells inflacionaris del 40% i el 19%, respectivament. És molt preocupant".

D'altra banda, la inflació subjacent "baixa a un ritme molt lent, està costant molt". "La inflació subjacent és la dada en què es basen els bancs centrals per determinar, després, les pujades de tipus, de manera que és el que ho justifica, i això s'ha de tenir present", explica Hermosilla.

Finalment, el secretari del Col·legi d'Economistes apunta a la inflació intermensual: "Dels primers sis mesos de l'any, en quatre els preus han pujat d'un mes a l'altre", recorda. Si bé és cert que són augments moderats –un 0,6% respecte al maig en les dades actuals–, "al final vol dir que el cistell de la compra al juny va ser més car que el mes de maig, cosa que s'ha de tenir en compte".

stats